Calma tensa

El líder del Front Poli­sa­rio, Bra­him Ghali, és el pro­ta­go­nista i el des­en­ca­de­nant d’aquesta nova crisi. Ghali era hos­pi­ta­lit­zat a Logro­nyo el 22 d’abril pas­sat. La seva salut estava molt debi­li­tada a causa del coro­na­vi­rus. Es dona la cir­cumstància que Ghali va haver d’entrar a l’Estat amb una iden­ti­tat falsa, ja que la justícia espa­nyola l’acusa de vio­la­ci­ons con­tra els drets humans. Ghali és pre­si­dent de l’auto­pro­cla­mada República Àrab Saha­raui Democràtica (RASD), que s’enfronta a Rabat per dema­nar la inde­pendència del Sàhara. Al novem­bre, es van des­en­ca­de­nar les hos­ti­li­tats entre aquests dos rivals. La seva pugna, que està pen­dent de resol­dre’s, danya de manera clara les rela­ci­ons amb Madrid. Ghali ja va ser tras­lla­dat a Algèria.

Un dels punts àlgids d’aquesta nova crisi es va pro­duir el 17 de maig pas­sat. Milers de per­so­nes –se n’han arri­bat a quan­ti­fi­car 8.000– van tra­ves­sar la fron­tera en una onada humana sense pre­ce­dents a la ciu­tat autònoma de Ceuta. La majo­ria eren homes joves, però també es van comp­ta­bi­lit­zar fins a més de 1.000 menors que inten­ta­ven tra­ves­sar la fron­tera. Meli­lla i Ceuta són l’únic punt d’entrada ter­res­tre a la Unió Euro­pea des del con­ti­nent africà, fet que pro­voca que aques­tes dues ciu­tats autònomes espa­nyo­les siguin un objec­tiu pri­mor­dial per a milers de per­so­nes, mol­tes d’elles obli­ga­des a fugir del seu país a causa de l’extrema pobresa o de la violència, i que volen entrar a Europa a través del Mar­roc. Aquesta xifra ingent que en només dos dies es con­si­dera que ha estat pro­vo­cada, segons l’opinió de molts ana­lis­tes, per la rela­xació en el con­trol de fron­te­res.

Rabat sap que aquesta és una de les car­tes que té a la mà que més pre­o­cupa Madrid i, sobre­tot, la Unió Euro­pea. Els flu­xos migra­to­ris van vari­ant segons les cir­cumstàncies de cada moment. Per exem­ple, entre el 2014 i el 2015, la via turca era la més uti­lit­zada pels migrants per arri­bar a les cos­tes euro­pees. Des de dife­rents encla­va­ments turcs s’aga­fava una bar­cassa per poder arri­bar a alguna illa grega i tre­pit­jar sòl euro­peu. També hi havia la pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar cami­nant i fer la ruta dels Bal­cans. Davant de l’allau i la crisi de refu­gi­ats –que va coin­ci­dir en el temps amb l’auge de violència a la guerra de Síria– i que va tenir el seu moment àlgid l’estiu del 2015, Europa va deci­dir posar fil a l’agu­lla per atu­rar l’onada de refu­gi­ats que era vista amb pre­o­cu­pació des de dife­rents punts d’Europa. Un acord mili­o­nari amb la Tur­quia de Recep Tayyip Erdo­gan, va acon­se­guir fre­nar aquest flux. Tot i això, el man­da­tari turc és cons­ci­ent que té la pae­lla pel mànec i una situ­ació simi­lar, per no dir gai­rebé cal­cada, és la que està jugant el Mar­roc. A més, les bones tem­pe­ra­tu­res de l’estiu fan que sigui el moment en què més per­so­nes inten­ten empren­dre el viatge. Madrid no des­carta que en els pro­pers mesos es puguin repe­tir els epi­so­dis que es van viure a maig. Entre aquest paral·lelisme també hi ha la donació de 30 mili­ons d’euros del govern espa­nyol a la poli­cia mar­ro­quina que s’emmarca en les fun­ci­ons per “con­tri­buir a finançar un millor des­ple­ga­ment de les for­ces de segu­re­tat en la lluita con­tra la immi­gració il·legal” tal com reco­nei­xia el minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska. L’agost del 2019, l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez ja va con­ce­dir un ajut de coo­pe­ració poli­cial inter­na­ci­o­nal al Mar­roc per import de 32.369.000 euros per con­tri­buir a la lluita con­tra la immi­gració irre­gu­lar, el tràfic d’immi­grants i el tràfic d’éssers humans.

En els dar­rers anys, el Mar­roc ha anat tei­xint una sèrie d’ali­an­ces inter­na­ci­o­nals que ara li per­me­ten jugar aquest pols amb l’Estat espa­nyol. Així, el regne ala­uita rebia el suport de l’expre­si­dent dels Estats Units Donald Trump en una de les últi­mes piu­la­des que va publi­car com a man­da­tari nord-ame­ricà. “Una altra fita històrica. Els nos­tres dos grans amics, Israel i el regne del Mar­roc, han acor­dat rela­ci­ons diplomàtiques ple­nes”, deia el text. Les rela­ci­ons entre els dos països venen de lluny si es té en compte que el Mar­roc va ser el pri­mer país que va reconèixer, el 1777, la inde­pendència dels Estats Units. Ara aques­tes rela­ci­ons es tro­ben en un molt bon moment perquè el Mar­roc ha anat acos­tant posi­ci­ons amb Israel, aliat històric dels nord-ame­ri­cans. Rabat es va començar a dis­tan­ciar dels països del món àrab en el moment en què va accep­tar l’aliança amb Israel i es va ali­near amb els països que van sig­nar els Acords d’Abra­ham el mes de setem­bre pas­sat, amb el suport de l’expre­si­dent Trump.

A la pràctica, aquesta unió va debi­li­tar encara més els pales­tins en l’escena inter­na­ci­o­nal, a més de fer front comú en con­tra de l’Iran. L’Aràbia Sau­dita –l’altra potència regi­o­nal a la zona i que lliura una bata­lla per l’hege­mo­nia– no s’hi va afe­gir, però el seu suport és latent. En aquests moments, el Mar­roc també té el suport tàcit de la França de Macron, que no es vol ene­mis­tar amb un país (a França hi ha elec­ci­ons pre­si­den­ci­als el 2022) amb el qual molta de la població fran­cesa té forts lli­gams emo­ci­o­nals. Ale­ma­nya és l’altra cara de la moneda. Berlín xoca amb Rabat per l’assumpte del Sàhara Occi­den­tal.

El Mar­roc és un dels grans com­pra­dors d’armes del món. De fet, és un des grans cli­ents de l’Estat espa­nyol. Tot i això, Rabat ha començat a com­prar grans quan­ti­tats d’arma­ment als Estats Units. Es cal­cula que en el dar­rer any la inversió del Mar­roc en arma­ment ha aug­men­tat gai­rebé un 30%.

L’enèsima crisi entre l’Estat espa­nyol i el Mar­roc deixa un esce­nari incert. L’esca­lada de tensió de les dar­re­res set­ma­nes ha anat dis­mi­nuint, amb els dos actors cons­ci­ents que estan con­dem­nats a enten­dre’s per raons, sobre­tot, econòmiques. Hi ha una gran quan­ti­tat d’empre­ses amb interes­sos al Mar­roc que han aler­tat el govern espa­nyol de les fatals con­seqüències econòmiques que pot tenir l’enquis­ta­ment d’un con­flicte amb Rabat que ha revi­fat per l’hos­pi­ta­lit­zació de Ghali, però que té dar­rere un llarg his­to­rial de dis­pu­tes.