En mans del terror

La marxa dels Estats Units de l’Afganistan ha deixat al descobert la implantació que tenen els principals grups terroristes al territori. En aquestes darreres setmanes, s’ha demostrat de manera cruenta la violència que ha de suportar la població civil des de fa més de quaranta anys. Els talibans han arribat al poder de manera exprés i es demostra que en els darrers temps havien anat guanyant terreny, però el brutal atemptat a l’aeroport de Kabul perpetrat per Estat Islàmic –que va causar la mort de més de 200 persones– indica que els diferents grups islamistes malden per aconseguir l’hegemonia en el poder: són els talibans, Al-Qaida i Estat Islàmic. S’obre un escenari incert entre faccions gihadistes; ara bé, qui és qui i quins són els seus objectius?

Els talibans van sorgir durant la resistència contra la Unió Soviètica. Formats originàriament per afganesos de l’ètnia paixtu, l’any 1996 van arribar al poder i van instaurar un règim inspirat en la xaria i extremadament dur amb les dones. Si bé durant aquestes darreres setmanes els talibans han volgut donar una imatge més moderada de cara a la comunitat internacional, la realitat és que moltes dones ja no surten al carrer si no és acompanyades d’un home, i d’altres han deixat d’anar a treballar per por de represàlies.

En l’època que va anar del 1996 al 2001, i en la qual van ostentar el poder absolut, les nenes més grans de 10 anys tenien prohibit anar a l’escola. Els talibans comparteixen amb Estat Islàmic i Al-Qaida aquesta versió tan restrictiva de la llei islàmica. Els tres grups gihadistes són seguidors de la branca wahhabita i comparteixen la visió bèl·lica de la religió. L’objectiu dels talibans és construir un emirat al seu territori i rarament han tingut els ulls posats en l’expansió o a sembrar el terror fora de les seves fronteres.

Els tentacles d’Estat Islàmic arriben fins a l’Afganistan. Amb el nom d’Estat Islàmic del Khorasan es considera el grup més violent que opera al país. De fet, els atacs més brutals patits els darrers anys –com l’atemptat a una escola de nenes o a una maternitat– porten el segell i la brutalitat d’aquesta organització terrorista. Després de l’embranzida que va suposar la conquesta de territoris de Síria i l’Iraq, on van instaurar un autoproclamat Estat Islàmic a mitjans del 2014, una nova franquícia del grup naixia a l’Afganistan. Tot i això, els talibans s’han assegurat que aquest grup que va emergir amb força a la guerra de Síria no s’hagi pogut expandir i hagin quedat relegats a la zona oriental del país, concretament a la província de Nangarhar. Els gihadistes són una escissió d’Al-Qaida, i en un principi el grup estava format per soldats iraquians. La projecció mundial que va aconseguir aquesta organització terrorista els va permetre reclutar milers de combatents arreu del planeta. A l’Afganistan s’han nodrit de desertors talibans, que trobaven que la seva organització no era prou radical, i sobretot de pakistanesos i uzbeks. De fet, els líders d’Estat Islàmic a l’Afganistan acusen els talibans d’haver abandonat la lluita per arribar a un acord de pau amb els nord-americans a Doha, capital de Qatar. Tampoc van celebrar l’arribada al poder dels talibans, com sí van fer d’altres organitzacions.

L’atemptat suïcida a l’aeroport de la capital del país, on milers de persones esperaven el seu torn precisament per fugir d’aquest futur tenyit de violència, és un avís d’Estat Islàmic als seus competidors.

L’objectiu d’aquesta organització és recuperar el poder i l’hegemonia mundial que van tenir fa poc més de set anys. Estat Islàmic ambiciona l’expansió i la conquesta territorial, fet que el porta a enfrontar-se amb Al-Qaida. Estat Islàmic és una versió més moderna d’Al-Qaida que va aconseguir un gran nombre de seguidors gràcies a la treballada imatge que ha presentat des dels seus inicis a les xarxes socials.

La marxa de les tropes internacionals fa témer el ressorgiment d’aquestes dues faccions islamistes. Les darreres dades indiquen que Estat Islàmic podria disposar de poc menys de 2.000 homes en terreny afganès. En moments d’auge, aquesta franquícia d’Estat Islàmic tenia el suport de 3.000 combatents, però les lluites amb les forces nord-americanes, afganeses i talibanes han suposat nombroses baixes. Per la seva banda, Al-Qaida tindria uns 600 homes, però tot indica que aquest nombre podria augmentar gràcies a la victòria talibana.

El futur que es dibuixa a l’Afganistan amb la presència sobre el terreny d’aquests tres grups terroristes és inquietant i, alhora, incert. Els talibans tenen el control del poder i, de cara a la comunitat internacional –i sobretot per l’acord a què van arribar amb els Estats Units–, asseguren que han trencat relacions amb Al-Qaida.

Tot i això, l’Afganistan governat pels talibans va ser base d’Al-Qaida, i la intel·ligència nord-americana situava en aquest país i al Pakistan la seu principal d’actuació del seu líder, Ossama Bin Laden. Serà difícil deslligar els llaços que uneixen des de fa dues dècades les dues organitzacions. De moment, els dos grup mantenen una posició de distància.

La pugna pel poder i el territori entre les formacions terroristes està servida. Els propers compassos marcaran les lluites entre uns i altres i s’albira una confrontació entre talibans i la insurgència que ara representa Estat Islàmic. Un nou espiral de violència que sobretot afecta a una població civil molt castigada des de fa més de quatre dècades.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat