El Grup de Visegrád

El grup de Visegrád, o els qua­tre de Visegrád o V4, es va crear el 15 de febrer del 1991, en un con­text molt dife­rent de l’actual, quan el pre­si­dent de la República Txeca, Václav Havel (el 1993 el país es va divi­dir entre Txèquia i Eslovàquia); el de Polònia, Lech Walesa, i el pri­mer minis­tre hon­garès, József Antall, esta­ven reu­nits al cas­tell de Visegrád (Hon­gria) i van acor­dar afa­vo­rir els inter­can­vis comer­ci­als i d’estu­di­ants entre els seus països, pro­mo­ci­o­nar l’ener­gia nuclear, crear uni­tats mili­tars comu­nes per defen­sar-se de pos­si­bles ame­na­ces exte­ri­ors (l’URSS va per­du­rar de facto fins al desem­bre del 1991) i, sobre­tot, acce­le­rar la seva inte­gració a l’OTAN –a la qual van entrar Polònia, Hon­gria i Txèquia el 1999 i Eslovàquia el 2004– i a la Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea (CEE) –a la qual van ingres­sar amb l’ampli­ació del 2004. Es va reme­mo­rar, així, la reunió que va tenir lloc el 1335 entre els reis Car­les I d’Hon­gria, Casi­mir III de Polònia i Joan I (Joan el Cec) de Bohèmia per acor­dar un pacte de no-agressió i de col·labo­ració política i econòmica i for­jar una aliança mili­tar con­tra els Habs­burg que gover­na­ven a Àustria.

Els qua­tre països de l’Europa cen­tral han cone­gut en els dar­rers anys l’ascens de governs amb una deriva cada cop més acu­sada cap a posi­ci­ons popu­lis­tes, euro­escèpti­ques i xenòfobes. Hi podríem afe­gir també Àustria, on per tal de man­te­nir-se en el poder el Par­tit Popu­lar Austríac del con­tro­ver­tit Sebas­tian Kurz és capaç d’aliar-se alter­na­ti­va­ment amb els Verds i l’extrema dreta del Par­tit Libe­ral d’Àustria, i Eslovènia. Així, el 2015 el grup de Visegrád va fer front comú per opo­sar-se (i no van ser els únics) a la decisió de la Comissió Euro­pea de dis­tri­buir els refu­gi­ats que arri­ba­ven de la guerra de Síria en quo­tes per països de la Unió i van reforçar les fron­te­res amb fil­fer­ra­des i més for­ces de poli­cia.

La segona topada del V4 amb la direcció de la UE es va pro­duir quan els governs d’aquests qua­tre països (Llei i Justícia –Prawo i Sprawi­ed­liwosc, PiS– a Polònia des del 2015, amb Mateusz Jakub Morawi­ecki de pri­mer minis­tre; el Fidesz-Unió Cívica Hon­ga­resa, de Vik­tor Orbán, en el poder des del 2010; el popu­lista Andrej Babis, que va per­dre les elec­ci­ons a Txèquia el 9 d’octu­bre enfront d’una coa­lició de cen­tre­dreta, i el no menys popu­lista par­tit Gent Comuna, a Eslovàquia, des del 2020 en coha­bi­tació amb la pre­si­denta Zuzana Capu­tová, d’Eslovàquia Pro­gres­sista, cen­tre­es­querra eco­lo­gista i pro­eu­ro­peu) es van opo­sar a la direcció de l’eix fran­co­a­le­many que comanda la UE des de la sor­tida del Regne Unit; van des­car­tar la unió fle­xi­ble que defen­sen Berlín i París, perquè cre­ien que els apar­tava del cen­tre del poder i de la presa de deci­si­ons, i van advo­car per una Unió d’estats sobi­rans basada en rela­ci­ons inter­go­ver­na­men­tals.

Però, sens dubte, qui ha por­tat el des­a­fi­a­ment més lluny ha estat Polònia, amb el suport gai­rebé incon­di­ci­o­nal d’Orbán, en algu­nes qüesti­ons clau per a la super­vivència de la UE com ara un espai de referència de l’estat de dret, les lli­ber­tats i els valors democràtics. Entre aques­tes qüesti­ons des­ta­quen la decla­ració, pro­mo­guda per les auto­ri­tats locals del PiS el 2019, de zones “lliu­res de la ide­o­lo­gia LGTB” en diver­ses loca­li­tats tal com pro­posa el líder del par­tit i ex-pri­mer minis­tre Jaros­law Kaczynski, que al·lega que els com­por­ta­ments asso­ci­ats a les per­so­nes LGTB són una influència estran­gera contrària a la iden­ti­tat polo­nesa, i la sentència invo­lu­ci­o­nista de la llei de l’avor­ta­ment del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de l’octu­bre del 2020, que declara incons­ti­tu­ci­o­nal l’avor­ta­ment en cas de defecte greu i irre­ver­si­ble, la qual cosa pro­voca les pro­tes­tes de cen­te­nars de milers de dones. Paral·lela­ment, el mes de juny, el govern d’Orbán va vetar par­lar d’homo­se­xu­als i trans a l’escola i els va assi­mi­lar als pedòfils. A més, en tots dos països, la lli­ber­tat d’expressió està en qüestió i s’ha accen­tuat el con­trol gover­na­men­tal sobre els mit­jans de comu­ni­cació. No és estany, docs, que el novem­bre del 2020 Polònia i Hon­gria ame­na­ces­sin de vetar el fons de recu­pe­ració con­tra la covid-19 Next Gene­ra­tion EU (750.000 mili­ons d’euros) i el nou pres­su­post de la UE per al 2021-2027 (1,8 bili­ons d’euros) per por de la vigilància comu­nitària sobre el com­pli­ment de l’estat de dret als seus països. L’últim epi­sodi ha estat la reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal polonès afir­mant que la Cons­ti­tució polo­nesa i el dret polonès pre­va­len sobre el dret de la UE, la qual cosa impug­na­ria diver­sos arti­cles del trac­tat d’adhesió sig­nat al seu dia per Polònia.

En con­clusió, el xoc ins­ti­tu­ci­o­nal amb la UE de les democràcies il·libe­rals de Polònia i Hon­gria –a les quals s’ha afe­git també el líder popu­lista eslovè, Janez Jansa, a qui la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, ha recor­dat que ha de res­pec­tar la lli­ber­tat d’expressió–, es mani­festa en tres àmbits: es dis­cu­teix el prin­cipi d’inde­pendència judi­cial, la lli­ber­tat d’expressió i els drets de la comu­ni­tat LGTBI. Dife­rents líders popu­lis­tes, par­ti­da­ris de recu­pe­rar la sobi­ra­nia cedida a la UE, aplau­dei­xen i defen­sen l’acti­tud de Morawi­ecki, Orbán i Jansa, la qual cosa està pro­vo­cant una crisi política i de cohesió i com­pro­met el futur de la Unió. Tot ple­gat, pro­ba­ble­ment, és el resul­tat de dos fac­tors. D’una banda, les pre­ci­pi­ta­des i poc exi­gents ampli­a­ci­ons del 2004 i el 2007, quan es va pas­sar de 15 a 28 països. D’una altra banda, que les espe­ran­ces de molts països de l’Europa cen­tral i de l’est han esde­vin­gut frus­tració en veure que l’ingrés a la UE no garan­teix els nivells de vida de les eco­no­mies més avançades de la Unió i que, en canvi, esti­mula la sor­tida de la joven­tut més ben pre­pa­rada, que emi­gra cap a l’Europa occi­den­tal, la qual cosa es tra­du­eix en una fuga de talent i un enve­lli­ment de la població i pro­voca por i naci­o­na­lisme exa­cer­bat. Que lluny del orígens es troba avui el grup de Visegrád!