El polvorí etíop

Des de fa poc més d’un any, Etiòpia viu immersa en un con­flicte que ha des­en­ca­de­nat tota mena d’atro­ci­tats. El país, situat en una zona estratègica del con­ti­nent africà, havia aixe­cat grans espe­ran­ces en els dar­rers anys pels can­vis enge­gats, però ara es troba en una situ­ació que ja es con­si­dera de guerra civil.

Al país, cas­ti­gat durant molt de temps per una guerra inter­mi­na­ble amb la veïna Eri­trea –que es va allar­gar del 1998 al 2000– i amb una sequera galo­pant que per­ju­dica dura­ment la població, el con­flicte actual amb la regió de Tigre no ha fet més que agreu­jar la situ­ació de crisi.

A prin­ci­pis de novem­bre del 2020, ara fa tot just un any, una ope­ració de l’exèrcit etíop inten­tava res­ta­blir “l’estat de dret” en aquesta regió, després que aquesta zona semi­autònoma, situ­ada al nord del país, hagués deci­dit tirar pel dret i cele­brar elec­ci­ons al seu par­la­ment. Els comi­cis, però, havien estats pos­po­sats a tot el país a causa de la pandèmia. No obs­tant això, el Front d’Alli­be­ra­ment Popu­lar de Tigre (TPLF) –una orga­nit­zació política i mili­tar d’ètnia tigri­nya que havia domi­nat la coa­lició gover­nant d’Etiòpia durant dècades fins a l’arri­bada el 2018 del pre­si­dent, Abiy Ahmed Ali– va cele­brar uni­la­te­ral­ment les seves pròpies elec­ci­ons a la regió amb el pre­text que l’actual pre­si­dent era un líder il·legítim.

A causa d’aquesta deso­bediència, el govern d’Addis Abeba es va negar a reconèixer els resul­tats, i el Minis­teri de Finan­ces va dei­xar de dis­tri­buir recur­sos econòmics al govern de la regió de Tigre. En aquest con­flicte s’entre­ve­uen les dife­rents ètnies etíops i les rela­ci­ons que han tin­gut en les dar­re­res dècades amb el poder. Es tracta de ten­si­ons estruc­tu­rals, ètni­ques i polítiques ama­ga­des sota la superfície i que ara no han fet més que escla­tar amb tota la seva virulència.

Etiòpia està for­mada per deu regi­ons i dues ciu­tats amb gran auto­no­mia, una divisió geogràfica que acos­tuma a coin­ci­dir amb les dife­rents ètnies que les habi­ten. Ara, aquests con­flic­tes ètnics i de caire naci­o­na­lista (com el que s’ha des­en­ca­de­nat a la regió de Tigre) s’han atiat: la pugna i l’equi­li­bri entre el poder cen­tral i la perifèria són també en l’ori­gen de la dis­puta.

El Front d’Alli­be­ra­ment Popu­lar de Tigre (TPLF), tot i repre­sen­tar una mino­ria en el con­junt de la població del país, havia osten­tat el poder fins a l’arri­bada d’Abiy Ahmed –que pre­ci­sa­ment va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2019, quan feia poc més d’un any que havia arri­bat al poder– per haver posat fi a vint anys de guerra amb Eri­trea. L’estratègia del pre­si­dent d’arra­co­nar el fins ales­ho­res par­tit gover­nant ha aca­bat pro­vo­cant un con­flicte que pot supo­sar la deses­ta­bi­lit­zació d’una zona tan sen­si­ble com la Banya d’Àfrica.

Eri­trea for­mava part d’Etiòpia, però se’n va inde­pen­dit­zar el 1993, després de trenta anys de lluita armada. Entre el 1998 i el 2000, els dos països van lliu­rar una guerra en què van morir milers de per­so­nes. Quan va arri­bar al poder, Abiy Ahmed es va afa­nyar a nor­ma­lit­zar les rela­ci­ons amb Eri­trea. El man­da­tari va fer albi­rar noves espe­ran­ces que feien entre­veure un canvi que podia por­tar el país africà cap a una esta­bi­li­tat més dura­dora: va fer pas­sos sig­ni­fi­ca­tius per dur a terme refor­mes inter­nes. A més de for­jar una treva amb Eri­trea, va pro­mul­gar una llei de segu­re­tat, va alli­be­rar milers de pre­sos polítics, es va mobi­lit­zar per obrir la indústria de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i va ampliar la inversió pri­vada. Triat com a líder refor­mista, va acu­sar fun­ci­o­na­ris d’antics governs de cor­rupció i de no res­pec­tar els drets humans. A més, va expul­sar polítics clau de l’FLPT del govern cen­tral. La seva aura com a líder capaç d’unir i por­tar Etiòpia cap a un futur més pròsper, però, s’ha dete­ri­o­rat ràpida­ment, i el seu acord de pau amb Eri­trea sem­bla que ha apla­nat el camí perquè els dos països entrin en guerra amb el seu ene­mic mutu, els rebels de Tigre. El gir del pre­si­dent Abiy Ahmed és evi­dent: sobre d’ell ara plana la sos­pita d’haver per­pe­trat crims de guerra i fins i tot ha estat cen­su­rat per Face­book per publi­car mis­sat­ges ofen­sius i vio­lents con­tra els seus ene­mics. Un cas que recorda, malau­ra­da­ment, el de la líder de Myan­mar Aung San Suu Kyi, que va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita con­tra la dic­ta­dura a Myan­mar, però que després, durant el seu man­dat com a pre­si­denta del país, ha estat dura­ment cri­ti­cada per la per­se­cució a què estan sot­me­sos els rohingyes –una mino­ria musul­mana en un país emi­nent­ment budista– per part de les for­ces de segu­re­tat.

A Etiòpia, el resul­tat de totes aques­tes ope­ra­ci­ons és un con­flicte de grans dimen­si­ons que en les dar­re­res set­ma­nes ha expe­ri­men­tat un gir de guió que encara posa en una situ­ació més difícil el pre­si­dent. Les milícies de Tigre avan­cen cap a la capi­tal del país, Addis Abeba, amb l’ajut i la nova aliança amb l’ètnia oromo, de la qual forma part el pre­si­dent, con­si­de­rat ara un “traïdor”.

Fins ara, la guerra que es lliura a Etiòpia ha estat opaca, amb escas­ses infor­ma­ci­ons sobre la situ­ació que es viu al país. De fet, s’ha denun­ciat que durant tot aquest temps hi ha hagut una apa­gada infor­ma­tiva. Tot i això, una inves­ti­gació de l’Alt Comis­si­o­nat per als Drets Humans de les Naci­ons Uni­des con­si­dera que totes les parts del con­flicte són res­pon­sa­bles “en diver­sos graus” de “crims de guerra i con­tra la huma­ni­tat”. És la con­clusió a què arriba l’informe pre­sen­tat per l’Alta Comis­si­o­nada de les Naci­ons Uni­des pels Drets Humans i expre­si­denta xilena, Mic­he­lle Bac­he­let, rea­lit­zat en col·labo­ració amb la Comissió Etíop de Drets Humans: “Hi ha detalls de vio­la­ci­ons i abu­sos, que inclo­uen assas­si­nats i exe­cu­ci­ons extra­ju­di­ci­als, tor­tu­res, violència sexual i basada en el gènere, vio­la­ci­ons con­tra els refu­gi­ats i des­plaçament forçat de civils.”L’OIM (Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per a les Migra­ci­ons) també ha denun­ciat que 2 mili­ons de per­so­nes han estat des­plaçades a causa del con­flicte i que almenys 75.000 etíops han fugit al Sudan.