Internacional

Tambors de guerra a les portes d’Europa

La guerra entre Rússia i Ucraïna pren una dimensió mundial. Putin no afluixa i algunes potències occidentals comencen a enviar armament a Kíev. Augmenta la tensió a l’est d’Europa

CONSEQÜÈNCIES
Brussel·les sap que un enfrontament directe amb Rússia podria ser molt perjudicial per als seus interessos

La guerra entre Rússia i Ucraïna és un fet des del 2014. És un con­flicte actiu, que ha tin­gut els seus alts i bai­xos, i que en aquests més de set anys de guerra ha pro­vo­cat la mort de 13.000 per­so­nes.

El front de guerra, la lluita, està situ­ada a la zona est del país, al Don­bass. Allà és on es va ini­ciar l’espurna d’un con­flicte que ara ha sal­tat a l’escena inter­na­ci­o­nal per les ame­na­ces de Rússia –que ha por­tat fins a 100.000 sol­dats a la fron­tera amb Ucraïna– de tor­nar a posar els peus en ter­ri­tori ucraïnès. De fet, aquesta estratègia, la dels fets con­su­mats, no és nova. El pre­si­dent rus, Vladímir Putin, ja la va fer ser­vir el 2014, quan Rússia es va anne­xi­o­nar la península de Cri­mea que fins lla­vors havia estat ucraïnesa. La zona del Don­bass, a tocar de Rússia, és emi­nent­ment russòfona, i en aquests anys han apa­re­gut grups para­mi­li­tars, que amb el suport del Mos­cou, han acon­se­guit domi­nar aquesta part d’Ucraïna que en molts sen­tits encara mira cap a Rússia. A la pràctica, aques­tes dues regi­ons viuen sota l’òrbita russa. Putin va saber apro­fi­tar que Ucraïna es tro­bava en una situ­ació molt com­pli­cada d’ines­ta­bi­li­tat per actuar i posar setge al país veí. Després de l’ocu­pació de Cri­mea, Putin està inten­tant inte­grar el Don­bass, donant cen­te­nars de milers de pas­sa­ports rus­sos i la ciu­ta­da­nia russa a mol­tes per­so­nes. Aquests dar­rers movi­ments del Krem­lin s’expli­quen per l’acos­ta­ment que està fent Kíev a les potències occi­den­tals. Pri­me­ra­ment, per la volun­tat d’Ucraïna de sumar-se a l’OTAN. Aquesta és una pos­si­bi­li­tat que fa temps que està sobre la taula i que Rússia no tolera. Per a Mos­cou, que Ucraïna s’unís a l’OTAN seria per­dre el que s’ano­mena la influència post­soviètica, el seu cin­turó de segu­re­tat. Des de la des­in­te­gració de l’URSS, l’any 1991, mol­tes repúbli­ques exsoviètiques s’han anat afe­gint a l’OTAN –són els casos, per exem­ple, d’Estònia, Letònia i Lituània–, de manera que Mos­cou veu com l’àrea d’influència d’Occi­dent es va este­nent al vol­tant de les seves fron­te­res. Geòrgia també ha dema­nat ser mem­bre de l’OTAN. En rea­li­tat, el que Rússia vol és que l’Aliança Atlàntica torni a tenir les fron­te­res d’abans del 1997. Rússia exi­geix que l’Aliança no tin­gui més expansió cap a l’est i vol la fi de l’acti­vi­tat mili­tar de l’OTAN a l’Europa de l’Est.

el paper dels estats units

L’altra peça fona­men­tal que ha entrat amb força en el con­flicte són els Estats Units. Amb Trump, Putin vivia millor. Durant els anys de pre­sidència del mag­nat, els Estats Units van pre­fe­rir aga­far un rol més dis­cret pel que fa a la política exte­rior i van mirar cap a una altra banda quan Rússia es va anne­xi­o­nar Cri­mea, pri­mer mili­ta­ment, i després amb un referèndum en què el 98% de la població va deci­dir que el ter­ri­tori s’anne­xionés a Rússia, un resul­tat que mai no ha estat vali­dat per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Ara, el pre­si­dent dels Estats Units, Joe Biden, no es mos­tra dis­po­sat a accep­tar la política russa de fets con­su­mats. Aquests dies, Was­hing­ton ava­lua l’envi­a­ment de milers de tro­pes, vai­xells de guerra i avi­ons a l’Europa de l’Est i els països bàltics. Nord-ame­ri­cans i ucraïnesos són fidels ali­ats des de la des­in­te­gració de la Unió Soviètica. De fet, els Estats Units han uti­lit­zat Ucraïna com a base i con­tra­po­der. L’arri­bada al poder de Volodímir Zelenski ha ten­sat encara una mica més la relació amb Rússia. Aquest excòmic de la tele­visió, va acce­dir al càrrec amb la pro­mesa d’inten­tar posar fi al con­flicte obert al Don­bass i de recu­pe­rar aquesta zona per a Ucraïna, però la rea­li­tat és que Zelenski s’ha tro­bat amb una guerra de dimen­si­ons incal­cu­la­bles.

la desunió d’europa

Europa, com ja comença a ser una cons­tant, s’ha mos­trat divi­dida i sense un rumb clar. De fet, és un dels avan­tat­ges amb què compta Vladímir Putin, que veu com la Unió Euro­pea i els seus estats mem­bres dub­ten sobre quin és el camí a seguir. Ale­ma­nya ha ence­tat des de fa poques set­ma­nes un govern de coa­lició que no va a l’una en aquesta qüestió. Així, de moment, Berlín està jugant un paper amor­ti­dor en aquesta crisi. Pri­mer, per la pro­xi­mi­tat geogràfica amb Ucraïna i, segon, perquè Ale­ma­nya depèn, en gran manera, del gas rus. Així que el nou can­ce­ller, Olaf Scholz, està mos­trant prudència i vol actuar com a ele­ment de dis­tensió. Molt sem­blant és el rol que està inter­pre­tant França. El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, par­lava diven­dres, via telefònica, amb el pre­si­dent rus. L’objec­tiu de Macron és rebai­xar la tensió. Amb unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a la can­to­nada, no veu amb bons ulls entrar en una guerra que podria com­pli­car una cam­pa­nya elec­to­ral ja de per si com­pli­cada. . Tot i això, Macron ja va aler­tar Putin que si enva­eix Ucraïna “en pagarà un preu molt alt”. Les dues potències euro­pees juguen a gua­nyar temps. Un con­flicte d’aques­tes carac­terísti­ques a les por­tes d’Europa no és l’esce­nari desit­jat per Brus­sel·les enmig d’una pandèmia mun­dial que no arriba a la seva fi i que està supo­sant una greu crisi econòmica al con­ti­nent.

A Europa, però, hi ha dife­rents per­fils. Men­tre l’eix fran­co­a­le­many va amb peus de plom, l’exmem­bre del club euro­peu, el Regne Unit, ja ha enviat arma­ment a Kíev. El pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, molt dis­cu­tit aques­tes dar­re­res set­ma­nes per l’escàndol de les fes­tes a Dow­ning Street, no ha dub­tat a enviar reforços a Ucraïna, seguint la línia mar­cada pels Estats Units. L’Estat espa­nyol també segueix aquesta posició mar­cada per Was­hing­ton i hi ha enviat una fra­gata, un movi­ment que ha cau­sat ten­si­ons al govern entre el PSOE i Podem.

D’altra banda, els països euro­peus més pro­pers a Rússia i Ucraïna també estan en alerta. L’OTAN està envi­ant més vai­xells i avi­ons al seu flanc ori­en­tal i els països ali­ats han posat les seves for­ces en estat d’alerta.

esce­nari incert

La situ­ació a hores d’ara és com­pli­cada. Rússia ha llançat un des­a­fi­a­ment a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i no l’atu­rarà així com així. El pre­si­dent rus vol evi­tar com sigui l’expansió d’Occi­dent i està dis­po­sat a anar més enllà. L’arri­bada de tro­pes rus­ses –els últims càlculs par­len de més de 100.000 sol­dats– a la fron­tera ucraïnesa són uns movi­ments que no es poden pas­sar per alt. Tam­poc l’exhi­bició de múscul mili­tar, exe­cu­tada a la península de Cri­mea, que demos­tra que Rússia con­ti­nua sent una de les potències arma­mentísti­ques mun­di­als.

La Unió Euro­pea ha amenaçat Mos­cou amb san­ci­ons econòmiques que poden per­ju­di­car seri­o­sa­ment l’eco­no­mia russa. Tot i això, no sem­bla que el Krem­lin es mos­tri gaire pre­o­cu­pat per les con­seqüències que se’n puguin deri­var. Brus­sel·les sap que un enfron­ta­ment directe amb Rússia podria ser molt per­ju­di­cial per als seus interes­sos i, sobre­tot, per a la seva població, que es podria que­dar sense cale­facció durant els mesos d’hivern, ja que el 41% dels gas que arriba a la Unió Euro­pea és rus.

Els Estats Units de Joe Biden cre­uen que aquest pot ser un moment d’inflexió pel que fa a les rela­ci­ons amb Rússia i espe­ci­al­ment amb el seu pre­si­dent. Biden no vol per­me­tre que Putin s’eri­geixi com a gua­nya­dor en un con­flicte amb un dels seus màxims ali­ats de l’espai post­soviètic. Fins on estarà dis­po­sat a arri­bar Was­hing­ton?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.