Tambors de guerra a les portes d’Europa
La guerra entre Rússia i Ucraïna pren una dimensió mundial. Putin no afluixa i algunes potències occidentals comencen a enviar armament a Kíev. Augmenta la tensió a l’est d’Europa
-
Soldats de l’exèrcit ucraïnès, a la zona del Donbass STANISLAV KOZLIUK. -
Un soldat ucraïnès , a la vora de Kíev ROMAN PILIPEY. -
Soldats de l’exèrcit ucraïnès, a la zona de Donetsk, al Donbass STANISLAV KOZLIUK. -
Uns familiars abracen un soldat ucraïnès, en una imatge del 2018 SERGEY DOLZHENKO. -
Tambors de guerra a les portes d’Europa.
CONSEQÜÈNCIES
Brussel·les sap que un enfrontament directe amb Rússia podria ser molt perjudicial per als seus interessosLa guerra entre Rússia i Ucraïna és un fet des del 2014. És un conflicte actiu, que ha tingut els seus alts i baixos, i que en aquests més de set anys de guerra ha provocat la mort de 13.000 persones.
El front de guerra, la lluita, està situada a la zona est del país, al Donbass. Allà és on es va iniciar l’espurna d’un conflicte que ara ha saltat a l’escena internacional per les amenaces de Rússia –que ha portat fins a 100.000 soldats a la frontera amb Ucraïna– de tornar a posar els peus en territori ucraïnès. De fet, aquesta estratègia, la dels fets consumats, no és nova. El president rus, Vladímir Putin, ja la va fer servir el 2014, quan Rússia es va annexionar la península de Crimea que fins llavors havia estat ucraïnesa. La zona del Donbass, a tocar de Rússia, és eminentment russòfona, i en aquests anys han aparegut grups paramilitars, que amb el suport del Moscou, han aconseguit dominar aquesta part d’Ucraïna que en molts sentits encara mira cap a Rússia. A la pràctica, aquestes dues regions viuen sota l’òrbita russa. Putin va saber aprofitar que Ucraïna es trobava en una situació molt complicada d’inestabilitat per actuar i posar setge al país veí. Després de l’ocupació de Crimea, Putin està intentant integrar el Donbass, donant centenars de milers de passaports russos i la ciutadania russa a moltes persones. Aquests darrers moviments del Kremlin s’expliquen per l’acostament que està fent Kíev a les potències occidentals. Primerament, per la voluntat d’Ucraïna de sumar-se a l’OTAN. Aquesta és una possibilitat que fa temps que està sobre la taula i que Rússia no tolera. Per a Moscou, que Ucraïna s’unís a l’OTAN seria perdre el que s’anomena la influència postsoviètica, el seu cinturó de seguretat. Des de la desintegració de l’URSS, l’any 1991, moltes repúbliques exsoviètiques s’han anat afegint a l’OTAN –són els casos, per exemple, d’Estònia, Letònia i Lituània–, de manera que Moscou veu com l’àrea d’influència d’Occident es va estenent al voltant de les seves fronteres. Geòrgia també ha demanat ser membre de l’OTAN. En realitat, el que Rússia vol és que l’Aliança Atlàntica torni a tenir les fronteres d’abans del 1997. Rússia exigeix que l’Aliança no tingui més expansió cap a l’est i vol la fi de l’activitat militar de l’OTAN a l’Europa de l’Est.
el paper dels estats units
L’altra peça fonamental que ha entrat amb força en el conflicte són els Estats Units. Amb Trump, Putin vivia millor. Durant els anys de presidència del magnat, els Estats Units van preferir agafar un rol més discret pel que fa a la política exterior i van mirar cap a una altra banda quan Rússia es va annexionar Crimea, primer militament, i després amb un referèndum en què el 98% de la població va decidir que el territori s’annexionés a Rússia, un resultat que mai no ha estat validat per la comunitat internacional. Ara, el president dels Estats Units, Joe Biden, no es mostra disposat a acceptar la política russa de fets consumats. Aquests dies, Washington avalua l’enviament de milers de tropes, vaixells de guerra i avions a l’Europa de l’Est i els països bàltics. Nord-americans i ucraïnesos són fidels aliats des de la desintegració de la Unió Soviètica. De fet, els Estats Units han utilitzat Ucraïna com a base i contrapoder. L’arribada al poder de Volodímir Zelenski ha tensat encara una mica més la relació amb Rússia. Aquest excòmic de la televisió, va accedir al càrrec amb la promesa d’intentar posar fi al conflicte obert al Donbass i de recuperar aquesta zona per a Ucraïna, però la realitat és que Zelenski s’ha trobat amb una guerra de dimensions incalculables.
la desunió d’europa
Europa, com ja comença a ser una constant, s’ha mostrat dividida i sense un rumb clar. De fet, és un dels avantatges amb què compta Vladímir Putin, que veu com la Unió Europea i els seus estats membres dubten sobre quin és el camí a seguir. Alemanya ha encetat des de fa poques setmanes un govern de coalició que no va a l’una en aquesta qüestió. Així, de moment, Berlín està jugant un paper amortidor en aquesta crisi. Primer, per la proximitat geogràfica amb Ucraïna i, segon, perquè Alemanya depèn, en gran manera, del gas rus. Així que el nou canceller, Olaf Scholz, està mostrant prudència i vol actuar com a element de distensió. Molt semblant és el rol que està interpretant França. El president francès, Emmanuel Macron, parlava divendres, via telefònica, amb el president rus. L’objectiu de Macron és rebaixar la tensió. Amb unes eleccions presidencials a la cantonada, no veu amb bons ulls entrar en una guerra que podria complicar una campanya electoral ja de per si complicada. . Tot i això, Macron ja va alertar Putin que si envaeix Ucraïna “en pagarà un preu molt alt”. Les dues potències europees juguen a guanyar temps. Un conflicte d’aquestes característiques a les portes d’Europa no és l’escenari desitjat per Brussel·les enmig d’una pandèmia mundial que no arriba a la seva fi i que està suposant una greu crisi econòmica al continent.
A Europa, però, hi ha diferents perfils. Mentre l’eix francoalemany va amb peus de plom, l’exmembre del club europeu, el Regne Unit, ja ha enviat armament a Kíev. El primer ministre britànic, Boris Johnson, molt discutit aquestes darreres setmanes per l’escàndol de les festes a Downing Street, no ha dubtat a enviar reforços a Ucraïna, seguint la línia marcada pels Estats Units. L’Estat espanyol també segueix aquesta posició marcada per Washington i hi ha enviat una fragata, un moviment que ha causat tensions al govern entre el PSOE i Podem.
D’altra banda, els països europeus més propers a Rússia i Ucraïna també estan en alerta. L’OTAN està enviant més vaixells i avions al seu flanc oriental i els països aliats han posat les seves forces en estat d’alerta.
escenari incert
La situació a hores d’ara és complicada. Rússia ha llançat un desafiament a la comunitat internacional i no l’aturarà així com així. El president rus vol evitar com sigui l’expansió d’Occident i està disposat a anar més enllà. L’arribada de tropes russes –els últims càlculs parlen de més de 100.000 soldats– a la frontera ucraïnesa són uns moviments que no es poden passar per alt. Tampoc l’exhibició de múscul militar, executada a la península de Crimea, que demostra que Rússia continua sent una de les potències armamentístiques mundials.
La Unió Europea ha amenaçat Moscou amb sancions econòmiques que poden perjudicar seriosament l’economia russa. Tot i això, no sembla que el Kremlin es mostri gaire preocupat per les conseqüències que se’n puguin derivar. Brussel·les sap que un enfrontament directe amb Rússia podria ser molt perjudicial per als seus interessos i, sobretot, per a la seva població, que es podria quedar sense calefacció durant els mesos d’hivern, ja que el 41% dels gas que arriba a la Unió Europea és rus.
Els Estats Units de Joe Biden creuen que aquest pot ser un moment d’inflexió pel que fa a les relacions amb Rússia i especialment amb el seu president. Biden no vol permetre que Putin s’erigeixi com a guanyador en un conflicte amb un dels seus màxims aliats de l’espai postsoviètic. Fins on estarà disposat a arribar Washington?
