Internacional

Purga després de la festa

El primer ministre britànic, Boris Johnson, es troba en la corda fluixa després que s’hagi destapat l’escàndol de les festes que es van fer a Downing Street durant el confinament. La seva popularitat toca fons

ASSESSORS
El Partygate s’està convertint en un autèntic maldecap per al primer ministre. En els darrers dies hi ha hagut una cascada de dimissions
SITUACIÓ
Johnson s’enfronta a les crítiques del seu propi partit. Hi ha un corrent entre les files conservadores que demana la seva dimissió

Ni als guio­nis­tes de l’acla­mada sèrie danesa Bor­gen –que narra les experiències i peripècies fictícies de la pri­mera minis­tra del país, Bir­gitte Nyborg, també fictícia– ni als de House of cards –inter­pre­tada per Kevin Spa­cey– se’ls hau­ria acu­dit el capítol en què un man­da­tari deixés cele­brar fes­tes de manera con­ti­nu­ada a la seva residència ofi­cial durant una pandèmia mun­dial.

El pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, ha escrit i pro­ta­go­nit­zat aquest epi­sodi que mira de tan­car de manera ful­mi­nant però sense gaire èxit. Men­tre mili­ons de britànics esta­ven tan­cats a casa sense poder sor­tir ni fer cap mena de cele­bració, Dow­ning Street, la residència del pri­mer minis­tre a Lon­dres, es con­ver­tia en l’epi­cen­tre de reu­ni­ons amb bon men­jar i bon vi.

La inves­ti­gació d’aquests fets ha pas­sat per les mans de Scot­land Yard perquè no són ni una ni dues, sinó que la cele­bració d’aques­tes tro­ba­des es va con­ver­tir en habi­tual –de moment, se n’han comp­ta­bi­lit­zat dis­set– i ara és Sue Gray, una alta fun­cionària, qui està al cap­da­vant d’aquest cas que amenaça l’esta­bi­li­tat del govern de John­son.

El Party­gate s’està con­ver­tint en un autèntic mal­de­cap per al pri­mer minis­tre. Pri­me­ra­ment, perquè ha hagut de sor­tir a dema­nar dis­cul­pes davant de tot el país, que ha sabut com en uns moments espe­ci­al­ment greus de la pandèmia els seus man­da­ta­ris se sal­ta­ven les nor­mes que ells matei­xos havien impo­sat i cele­bra­ven fes­tes al pati de la residència del pri­mer minis­tre del país. Aquesta no ha estat l’única dis­culpa que ha hagut de dema­nar John­son. El con­ser­va­dor ha hagut d’ento­nar el mea culpa davant la reina Isa­bel II perquè en els docu­ments que han sor­tit a la llum s’hi pot com­pro­var que dues de les cele­bra­ci­ons es van fer just abans del fune­ral del duc d’Edim­burg, marit de la monarca, durant l’abril del 2021. La imatge de la reina, sola en un banc, durant la cerimònia va evi­den­ciar la duresa de les mesu­res que en aquell moment eren vigents al Regne Unit. L’escàndol polític va escla­tar el mes de desem­bre pas­sat, i des de lla­vors els intents de John­son d’apa­gar l’incendi són infruc­tu­o­sos. Cada dia que passa es conei­xen més detalls d’aques­tes cele­bra­ci­ons, com ara que el pri­mer minis­tre també va gau­dir d’una festa d’ani­ver­sari que es va pro­duir el juny del 2020. Les ver­si­ons que ha esgri­mit, en què deia que es pen­sava que alguna de les fes­tes a les quals va assis­tir eren reu­ni­ons de feina, o que només hi va ser durant vint-i-cinc minuts, comen­cen a ser insos­te­ni­bles. Un dels dar­rers capítols ha estat la dimissió en cas­cada de molts dels seus asses­sors de con­fiança com a con­seqüència de les crítiques del seu propi par­tit. Un dels més des­ta­cats és Mar­tin Rey­nolds, secre­tari per­so­nal de John­son, que havia estat al cen­tre del Party­gate des que es va aire­jar un cor­reu en què con­vi­dava prop de cent per­so­nes a una reunió al jardí de la residència ofi­cial de John­son el maig del 2020 –quan esta­ven vigents res­tric­ci­ons soci­als per evi­tar con­ta­gis– i dema­nava als assis­tents que por­tes­sin les seves pròpies begu­des alcohòliques.

A més, l’opo­sició labo­rista no ha per­dut l’opor­tu­ni­tat d’ata­car el seu con­trin­cant. “S’ha aca­bat la festa, pri­mer minis­tre. L’únic dubte que queda per resol­dre és si seran els britànics els qui el facin fora o el seu propi par­tit”, asse­gu­rava el cap del par­tit labo­rista, Keir Star­mer, que també ha acu­sat John­son de vio­lar la llei. És pre­ci­sa­ment per aquest motiu que Scot­land Yard ha enge­gat la maquinària per si s’hagués vul­ne­rat la llei anti­co­vid.

GUERRA INTERNA

John­son va arri­bar al càrrec de pri­mer minis­tre el juny del 2019. Exal­calde de Lon­dres, el man­da­tari repre­senta l’ala més dre­tana del par­tit con­ser­va­dor i es va con­ver­tir en l’artífex de la sor­tida del Regne Unit de la Unió Euro­pea, sem­pre amb l’aura d’actuar amb una gran bel·ligerància en con­tra de Brus­sel·les. John­son subs­tituïa The­resa May, que ara no ha callat davant els escàndols que està pro­ta­go­nit­zant el seu suc­ces­sor. Si les crítiques de l’opo­sició són dures, les que arri­ben del mateix par­tit con­ser­va­dor són furi­bun­des. Hi ha molts dipu­tats que no accep­ten el com­por­ta­ment del pri­mer minis­tre i que han mos­trat en públic la seva decepció. Hi ha alguns mem­bres dels tories que han aban­do­nat la for­mació i fins i tot s’està ges­tant un cor­rent en con­tra de John­son.

COMITÈ 1922

Una de les pos­si­bi­li­tats que es pre­ve­uen durant aquests dar­rers dies seria la hipotètica sor­tida del pri­mer minis­tre del govern, la qual es podria pro­duir perquè fos­sin els mem­bres del seu propi par­tit els que la for­ces­sin. Aquí és on entra en acció el Comitè 1922, que real­ment va ser creat el 1923 i que con­sis­teix en un grup de par­la­men­ta­ris con­ser­va­dors que es reu­nei­xen set­ma­nal­ment per revi­sar les estratègies i les acci­ons que el par­tit està pre­nent, i el suport del qual és vital per man­te­nir al poder el pri­mer minis­tre i els mem­bres del seu gabi­net. De fet, el comitè té una eina de vot que fun­ci­ona de la manera següent: si un par­la­men­tari con­ser­va­dor no està d’acord amb el lide­ratge del par­tit, pot enviar una carta al direc­tor del Comitè 1922. Els rumors sobre el nom­bre de car­tes que han pogut arri­bar a aquest òrgan del par­tit con­ser­va­dor són nom­bro­sos, però encara no se’n sap amb exac­ti­tud la xifra, que per posar en marxa una moció de con­fiança dins del propi par­tit hau­ria de ser de cin­quanta-qua­tre dipu­tats, la qual cosa suposa un 15% dels par­la­men­ta­ris con­ser­va­dors a la Cam­bra dels Comuns. John­son per­dria aquesta even­tual moció si, almenys, 180 hi votes­sin en con­tra, cosa que l’apar­ta­ria del govern i obri­ria un procés de primàries entre els con­ser­va­dors per desig­nar-li un suc­ces­sor.

Entre els noms dels asses­sors de John­son n’hi ha un que no forma part d’aquesta cas­cada de dimis­si­ons dels dar­rers dies, però que sobre­surt entre tota la resta. Es tracta de Domi­nic Cum­mings, home de màxima con­fiança de John­son, un dels ideòlegs de la cam­pa­nya del Bre­xit del 2016 que va ser aco­mi­a­dat de manera ful­mi­nant el novem­bre del 2020. L’exas­ses­sor del pri­mer minis­tre no ha ama­gat la seva satis­facció davant de les difi­cul­tats en què es troba el man­da­tari. De fet, es creu que mol­tes de les fil­tra­ci­ons que han arri­bat a la premsa anglesa pro­ve­nen d’ell. Tam­poc es des­carta que tin­gui més mate­rial sota la màniga, fet que pot com­por­tar encara més com­pli­ca­ci­ons per al pri­mer minis­tre, que veu com l’escàndol de Dow­ning Street ha cas­ti­gat dura­ment la seva popu­la­ri­tat. Mals temps per a Boris John­son.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor