La invasió russa a Ucraïna ja fa un mes que va començar. En aquest temps, s’ha pogut veure la cruesa de la guerra en tota la seva dimensió: milers de civils morts, milions de persones que han hagut d’abandonar casa seva o ciutats totalment assetjades i fetes miques, com és el cas de Mariúpol. Tot i aquesta situació, molts ucraïnesos es mostren convençuts de la seva fortalesa i creuen que podran resistir els embats de l’exèrcit rus. És el cas de dos joves que no tenen cap dubte que Ucraïna guanyarà l’invasor rus. El periodista Vitali Tkatxuk atén La República des de Kíiv. Abans de l’inici del conflicte treballava com a periodista d’esports en una de les agències més veteranes d’Ucraïna, Ukrinform. La guerra ho ha capgirat tot, i ara Tkatxuk ha passat a informar sobre què passa en aquests moments al seu país. “Hem d’explicar la veritat als ucraïnesos. Treballo des de casa, aquí estic segur”, assegura. El periodista explica que Kíiv està sota el control total de l’exèrcit ucraïnès. Tot i això, relata que els bombardejos russos continuen i que han suposat la mort de molts civils i la destrucció d’edificis. “Tots els ucraïnesos defensem ara la capital: tant els militars com els civils que formen part de la defensa voluntària [persones que van rebre armes de manera voluntària per defensar el país]. S’han establert controls a l’entrada de Kíiv, i les Forces Armades i la defensa territorial fan guàrdia a la ciutat. Els civils s’amaguen als refugis antibombes i al metro”, afegeix.

Tkatxuk reflexiona sobre les possibilitats de l’exèrcit de poder resistir. “La nostra resistència és forta per moltes raons. Primer, perquè durant els vuit anys de guerra el nostre exèrcit va adquirir experiència en la defensa d’Ucraïna al Donbass. En segon lloc, en comparació amb el 2014, el nostre exèrcit ha experimentat canvis qualitatius positius (hem millorat el nostre equipament, equip, armes...). En tercer lloc, tenim motivació: sabem per què lluitem. A més, el president ucraïnès Zelenski s’ha convertit en un líder que inspira tota la nació (tot i que sense ell, els ucraïnesos estaríem lluitant fins al final). Hem demostrat que el formidable exèrcit rus és només una bombolla, així que guanyarem.”

La pregunta sobre si esperaven aquest atac per part del Kremlin és gairebé obligada. Tkatxuck assegura que sí, que feia mesos que l’esperaven. “La situació al Donbass era crítica a causa de les constants accions dels russos i els seus mercenaris. La invasió a gran escala es va fer evident quan Rússia va retirar un gran nombre de les seves tropes a l’estranger amb el pretext de fer unes maniobres. D’aleshores ençà, em va quedar clar que l’atac era una qüestió de temps.”

Aleksandr Oleinik és un jove ucraïnès que fa poques setmanes va arribar a Barcelona. La tardor passada s’hi havia passat un mes, després de fer el camí de Santiago. Oleinik no es podia imaginar que la seva vida faria un gir de cent vuitanta graus. Aquest jove explica que sempre li ha agradat viatjar, i com que té el seu negoci de màrqueting digital, la seva feina li ha permès poder treballar des de diferents punts del planeta. Unes setmanes abans de la invasió russa, havia viatjat des de la seva ciutat natal, Odessa, amb una colla d’amics i amigues a Tailàndia i a Sri Lanka. Des d’allà seguien minut a minut les informacions que els arribaven. “Sabíem que els russos eren a prop de la frontera. Vam saber que l’ambaixada dels Estats Units es traslladava de Kíiv a Lviv. El dia 24 de febrer ens va arribar la informació que Rússia estava envaint Ucraïna... És molt fort, perquè coneixem cada ciutat que estan bombardejant”, explica Oleinik. “Cada matí, cada dinar, cada sopar estàvem connectats per conèixer totes les notícies i saber quina era la situació”, subratlla. “El viatge havia de continuar una setmana més, però vam decidir acostar-nos a Ucraïna, però no entrar-hi”, explica el jove. “Vam triar ser a Europa perquè és un bon lloc per poder ajudar el nostre país des de l’exterior. Alguns amics van anar a Polònia; d’altres, a Holanda”, afegeix. “Si no hi hagués hagut la invasió, hauria tornat al meu pis, a Odessa, a treballar des d’internet, com feia sempre, però ara això és impossible. Tampoc puc ser soldat perquè tinc problemes de visió”, explica. Oleinik pensa que pot ser més útil per a Ucraïna des de l’esfera econòmica, treballant i ajudant des de les xarxes, que no pas anat al seu país i allistant-se a l’exèrcit. “No tinc cap mena de formació militar, mai he agafat una arma”, explica. Ara viu en un pis a la ciutat de Barcelona que va trobar a través d’una noia ucraïnesa que fa anys que viu a la capital catalana. Aquesta comunitat es desviu perquè els seus compatriotes que van arribant trobin un lloc on viure aquests primers mesos. La seva mare, de moment, no vol abandonar el seu país. “Cada dia parlo amb ella. Està bé. Sempre parlo amb ella sobre això i és la seva decisió”, diu Oleinik.