Internacional

El tsunami de Yamagami

L’assassinat de l’exprimer ministre del Japó ha provocat un terratrèmol social i polític d’importants i inesperades controvèrsies en la vida política
A mitjans de la setmana passada, Kishida va obrir una crisi de govern en renovar dinou llocs clau del seu gabinet

L’assas­si­nat de l’expri­mer minis­tre del Japó Shinzo Abe ha gene­rat un ter­ratrèmol social i, sobre­tot, polític d’impor­tants i ines­pe­ra­des con­trovèrsies en la vida política del país del Sol Nai­xent. Men­tre els japo­ne­sos s’esmerçaven a assi­mi­lar i com­pren­dre la mort vio­lenta del pri­mer minis­tre més lon­geu i influ­ent de la història del país, el mag­ni­cida, Tet­suya Yama­gami, va con­fes­sar a la poli­cia els motius dels seus actes, que no només han cau­sat una com­moció en la classe política del país, sinó que han cos­tat tota una crisi de govern i una cai­guda sota mínims de la popu­la­ri­tat del pri­mer minis­tre, Fumio Kis­hida.

En un pri­mer moment, la poli­cia va asse­gu­rar que Yama­gami havia comès el mag­ni­cidi pels vin­cles d’Abe amb l’Església de la Uni­fi­cació, una orga­nit­zació reli­gi­osa d’ori­gen sud-coreà –cone­guda mun­di­al­ment per l’apa­rició en tele­visió d’imat­ges de cerimònies de matri­moni mas­si­ves–, a la qual feia res­pon­sa­ble d’haver por­tat la seva família a la ruïna. Els mit­jans van expli­car poste­ri­or­ment que la mare de Yama­gami per­tany a aquesta església i que, supo­sa­da­ment, va donar en el pas­sat més de 100 mili­ons de iens (uns 750.000 euros) en dona­ci­ons, un fet que va supo­sar que la seva família es veiés sumida en la misèria.

Tot i que en rea­li­tat l’expri­mer minis­tre assas­si­nat no tenia cap vin­cle for­mal amb aquesta orga­nit­zació con­si­de­rada sectària per nom­bro­sos orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals –només hau­ria enviat un dis­curs en vídeo el setem­bre de l’any pas­sat per a un acte d’una orga­nit­zació afi­li­ada–, els qui sí que hi tenien vin­cles eren el seu germà petit, el minis­tre de Defensa Nobuo Kishi, i, sobre­tot, el seu avi, l’expri­mer minis­tre Nobu­suke Kishi. Més de dues set­ma­nes després de l’assas­si­nat del seu germà, Kishi va adme­tre que havia rebut ajuda de diver­sos mem­bres de l’església “com a volun­ta­ris” en cam­pa­nyes elec­to­rals prèvies i va dir que “creia” que havien aju­dat en cam­pa­nyes telefòniques.

Però de qui sí que van rebre una ajuda fona­men­tal per al seu esta­bli­ment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobu­suke Kishi, pri­mer minis­tre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum ini­gua­la­ble: gover­na­dor a l’ombra de l’estat tite­lla de Manxúria en els anys trenta –i cone­gut amb el mal­nom del Mons­tre de Manxúria no només pel seu menys­preu de la vida humana dels xine­sos manxús, sinó també per les seves des­pe­ses fas­tu­o­ses, la seva afició a l’alco­hol, al joc i, sobre­tot, a les dones–, minis­tre d’Indústria al govern del sinis­tre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mun­dial i cosig­na­tari de la decla­ració de guerra con­tra els Estats Units i, poste­ri­or­ment, con­si­de­rat pre­sumpte cri­mi­nal de guerra que mai no va ser jut­jat, ja que els ocu­pants nord-ame­ri­cans el van con­si­de­rar un mal menor per evi­tar la influència comu­nista al país del Sol Nai­xent. La prèdica anti­co­mu­nista del fun­da­dor de l’orga­nit­zació reli­gi­osa, Sun Muyng Moon, va tro­bar un ter­reny abo­nat en els sec­tors i líders polítics con­ser­va­dors dels anys de la post­guerra, com els del Par­tit Libe­ral Democràtic (PLD) gover­nant, creat per l’avi d’Abe.

La teo­ria anti­co­mu­nista de Moon va impres­si­o­nar mol­tes per­so­na­li­tats amb un ele­vat poder econòmic de finals dels cin­quanta i prin­ci­pis dels sei­xanta, i les dona­ci­ons japo­ne­ses van con­tri­buir deci­si­va­ment al seu desen­vo­lu­pa­ment i con­so­li­dació a tot el pla­neta. El mateix fun­da­dor de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reu­nir diver­ses vega­des per par­lar de la seva missió anti­co­mu­nista. Segons diver­sos experts, el PLD i la “secta Moon” no només com­par­tien un odi vis­ce­ral al comu­nisme, sinó que, en temps més recents, coin­ci­dei­xen en l’adhesió als valors tra­di­ci­o­nals del país, la seva opo­sició al matri­moni de per­so­nes del mateix sexe i la revisió de l’arti­cle nou de la cons­ti­tució del Japó, que impe­deix que el país pugui dis­po­sar d’un exèrcit.

Aquesta església, mal­grat els seus orígens sud-core­ans, ha pene­trat pro­fun­da­ment en una benes­tant soci­e­tat japo­nesa, entre la qual asse­gura tenir més de 600.000 mem­bres, i més de 10 mili­ons a tot el pla­neta. La Xarxa Naci­o­nal d’Advo­cats con­tra les Ven­des Espi­ri­tu­als, un grup de tres-cents advo­cats que repre­sen­ten dese­nes de milers de per­so­nes que asse­gu­ren que han estat vícti­mes d’“acti­vi­tats de recap­tació de fons i reclu­ta­ment enga­nyo­ses i d’alta pressió” per part d’aquesta orga­nit­zació, acu­sen la “secta Moon” de ren­tar el cer­vell als cre­ients per tal que els entre­gues­sin enor­mes quan­ti­tats de diners. Més de 34.000 per­so­nes asse­gu­ren que els han entre­gat men­tre n’eren mem­bres un total de més de 120.000 mili­ons de iens (prop de 900 mili­ons d’euros) des del 1987, unes acu­sa­ci­ons que l’orga­nit­zació ha des­men­tit categòrica­ment.

Les reve­la­ci­ons quasi diàries de detalls que feien més que evi­dents els llaços íntims que des dels anys sei­xanta van esta­blir aquesta orga­nit­zació reli­gi­osa amb una elit econòmica i política del país van anar incre­men­tant les sos­pi­tes de con­nivència entre l’orga­nit­zació core­ana i les polítiques soci­als del país, espe­ci­al­ment en els àmbits d’igual­tat de gènere i en el reco­nei­xe­ment de drets dels col·lec­tius LGTBI. Diària­ment, les xar­xes soci­als bullien quan s’ana­ven reve­lant que nom­bro­sos minis­tres de l’exe­cu­tiu japonès i des­ta­cats mem­bres del PLD n’eren mem­bres i havien rebut el suport d’aquesta orga­nit­zació con­si­de­rada sectària. I men­tre que alguns van jus­ti­fi­car les seves acci­ons al·legant que és només una de les mol­tes enti­tats amb què man­te­nen rela­ci­ons perquè els ho han dema­nat els seus segui­dors, d’altres van anun­ciar que revi­sa­rien els seus vin­cles amb el grup.

El que en un prin­cipi va ser con­si­de­rat com una jus­ti­fi­cació fútil i vàcua d’un exmi­li­tar per­tor­bat que va fabri­car una pis­tola ell mateix per assas­si­nar qui ha estat la per­so­na­li­tat japo­nesa més influ­ent del segle XXI va aca­bar esde­ve­nint un tsu­nami polític i tot un mal­de­cap per a l’actual pri­mer minis­tre, Fumio Kis­hida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obte­nir una victòria còmoda en les elec­ci­ons a la cam­bra alta. Una enquesta publi­cada per la cadena pública NHK va reve­lar que l’índex d’apro­vació del govern lide­rat per Kis­hida va caure un 17% en qüestió de set­ma­nes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assu­mir el poder l’octu­bre de l’any pas­sat. Una altra enquesta publi­cada per l’agència Kyodo asse­gu­rava que prop del 85% dels enques­tats volien que els polítics talles­sin tot vin­cle amb l’Església de la Uni­fi­cació, i que més del 53% s’opo­sa­ven al pla de l’exe­cu­tiu de dur a terme un fune­ral d’estat per Abe durant el mes de setem­bre.

Final­ment Kis­hida, que no s’havia pro­nun­ciat sobre l’orga­nit­zació reli­gi­osa, es va veure forçat a sor­tir a l’arena pública per con­fir­mar que no hi tenia cap vin­cle i per dema­nar als mem­bres del seu gabi­net i del seu par­tit que dones­sin expli­ca­ci­ons sobre les seves interac­ci­ons. “És impor­tant que tots i cadas­cun pro­por­ci­o­nin una expli­cació com­pleta sobre les seves asso­ci­a­ci­ons amb una orga­nit­zació que s’ha con­ver­tit en un pro­blema social”, va etzi­bar el pri­mer minis­tre. La rea­li­tat, però, va ser molt més dura del que s’espe­rava: gai­rebé la mei­tat dels minis­tres i vice­mi­nis­tres eren mem­bres de l’orga­nit­zació sectària, i un 80% dels par­la­men­ta­ris que van adme­tre ser-ne mem­bres eren del par­tit del pri­mer minis­tre.

A mit­jans de la set­mana pas­sada, Kis­hida va obrir una crisi de govern en reno­var dinou llocs clau del seu gabi­net, entre ells el minis­tre de Defensa, osten­tat fins lla­vors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els minis­tres amb vin­cles amb l’orga­nit­zació. Tot i aquesta des­ti­tució, Kishi ha esde­vin­gut asses­sor espe­cial de Kis­hida a càrrec de la segu­re­tat naci­o­nal.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jut­jar Yama­gami, ja que el Codi Penal no per­met san­ci­o­nar una per­sona que comet acci­ons atribuïbles a la boge­ria, tot i que veient com ha des­ta­pat els ten­ta­cles d’aquesta orga­nit­zació hom dubta que es pugui jus­ti­fi­car cap dis­mi­nució de la seva capa­ci­tat men­tal, al con­trari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nip­pon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimi­tit ningú.

fona­men­tal per al seu esta­bli­ment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobu­suke Kishi, pri­mer minis­tre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum ini­gua­la­ble: gover­na­dor a l’ombra de l’estat tite­lla de Manxúria en els anys trenta –i cone­gut amb el mal­nom del Mons­tre de Manxúria no només pel seu menys­preu de la vida humana dels xine­sos manxús, sinó també per les seves des­pe­ses fas­tu­o­ses, la seva afició a l’alco­hol, al joc i, sobre­tot, a les dones–, minis­tre d’Indústria al govern del sinis­tre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mun­dial i cosig­na­tari de la decla­ració de guerra con­tra els Estats Units i, poste­ri­or­ment, con­si­de­rat pre­sumpte cri­mi­nal de guerra que mai no va ser jut­jat, ja que els ocu­pants nord-ame­ri­cans el van con­si­de­rar un mal menor per evi­tar la influència comu­nista al país del Sol Nai­xent. La prèdica anti­co­mu­nista del fun­da­dor de l’orga­nit­zació reli­gi­osa, Sun Muyng Moon, va tro­bar un ter­reny abo­nat en els sec­tors i líders polítics con­ser­va­dors dels anys de la post­guerra, com els del Par­tit Libe­ral Democràtic (PLD) gover­nant, creat per l’avi d’Abe.

La teo­ria anti­co­mu­nista de Moon va impres­si­o­nar mol­tes per­so­na­li­tats amb un ele­vat poder econòmic de finals dels cin­quanta i prin­ci­pis dels sei­xanta, i les dona­ci­ons japo­ne­ses van con­tri­buir deci­si­va­ment al seu desen­vo­lu­pa­ment i con­so­li­dació a tot el pla­neta. El mateix fun­da­dor de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reu­nir diver­ses vega­des per par­lar de la seva missió anti­co­mu­nista. Segons diver­sos experts, el PLD i la “secta Moon” no només com­par­tien un odi vis­ce­ral al comu­nisme, sinó que, en temps més recents, coin­ci­dei­xen en l’adhesió als valors tra­di­ci­o­nals del país, la seva opo­sició al matri­moni de per­so­nes del mateix sexe i la revisió de l’arti­cle nou de la cons­ti­tució del Japó, que impe­deix que el país pugui dis­po­sar d’un exèrcit.

Aquesta església, mal­grat els seus orígens sud-core­ans, ha pene­trat pro­fun­da­ment en una benes­tant soci­e­tat japo­nesa, entre la qual asse­gura tenir més de 600.000 mem­bres, i més de 10 mili­ons a tot el pla­neta. La Xarxa Naci­o­nal d’Advo­cats con­tra les Ven­des Espi­ri­tu­als, un grup de tres-cents advo­cats que repre­sen­ten dese­nes de milers de per­so­nes que asse­gu­ren que han estat vícti­mes d’“acti­vi­tats de recap­tació de fons i reclu­ta­ment enga­nyo­ses i d’alta pressió” per part d’aquesta orga­nit­zació, acu­sen la “secta Moon” de ren­tar el cer­vell als cre­ients per tal que els entre­gues­sin enor­mes quan­ti­tats de diners. Més de 34.000 per­so­nes asse­gu­ren que els han entre­gat men­tre n’eren mem­bres un total de més de 120.000 mili­ons de iens (prop de 900 mili­ons d’euros) des del 1987, unes acu­sa­ci­ons que l’orga­nit­zació ha des­men­tit categòrica­ment.

Les reve­la­ci­ons quasi diàries de detalls que feien més que evi­dents els llaços íntims que des dels anys sei­xanta van esta­blir aquesta orga­nit­zació reli­gi­osa amb una elit econòmica i política del país van anar incre­men­tant les sos­pi­tes de con­nivència entre l’orga­nit­zació core­ana i les polítiques soci­als del país, espe­ci­al­ment en els àmbits d’igual­tat de gènere i en el reco­nei­xe­ment de drets dels col·lec­tius LGTBI. Diària­ment, les xar­xes soci­als bullien quan s’ana­ven reve­lant que nom­bro­sos minis­tres de l’exe­cu­tiu japonès i des­ta­cats mem­bres del PLD n’eren mem­bres i havien rebut el suport d’aquesta orga­nit­zació con­si­de­rada sectària. I men­tre que alguns van jus­ti­fi­car les seves acci­ons al·legant que és només una de les mol­tes enti­tats amb què man­te­nen rela­ci­ons perquè els ho han dema­nat els seus segui­dors, d’altres van anun­ciar que revi­sa­rien els seus vin­cles amb el grup.

El que en un prin­cipi va ser con­si­de­rat com una jus­ti­fi­cació fútil i vàcua d’un exmi­li­tar per­tor­bat que va fabri­car una pis­tola ell mateix per assas­si­nar qui ha estat la per­so­na­li­tat japo­nesa més influ­ent del segle XXI va aca­bar esde­ve­nint un tsu­nami polític i tot un mal­de­cap per a l’actual pri­mer minis­tre, Fumio Kis­hida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obte­nir una victòria còmoda en les elec­ci­ons a la cam­bra alta. Una enquesta publi­cada per la cadena pública NHK va reve­lar que l’índex d’apro­vació del govern lide­rat per Kis­hida va caure un 17% en qüestió de set­ma­nes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assu­mir el poder l’octu­bre de l’any pas­sat. Una altra enquesta publi­cada per l’agència Kyodo asse­gu­rava que prop del 85% dels enques­tats volien que els polítics talles­sin tot vin­cle amb l’Església de la Uni­fi­cació, i que més del 53% s’opo­sa­ven al pla de l’exe­cu­tiu de dur a terme un fune­ral d’estat per Abe durant el mes de setem­bre.

Final­ment Kis­hida, que no s’havia pro­nun­ciat sobre l’orga­nit­zació reli­gi­osa, es va veure forçat a sor­tir a l’arena pública per con­fir­mar que no hi tenia cap vin­cle i per dema­nar als mem­bres del seu gabi­net i del seu par­tit que dones­sin expli­ca­ci­ons sobre les seves interac­ci­ons. “És impor­tant que tots i cadas­cun pro­por­ci­o­nin una expli­cació com­pleta sobre les seves asso­ci­a­ci­ons amb una orga­nit­zació que s’ha con­ver­tit en un pro­blema social”, va etzi­bar el pri­mer minis­tre. La rea­li­tat, però, va ser molt més dura del que s’espe­rava: gai­rebé la mei­tat dels minis­tres i vice­mi­nis­tres eren mem­bres de l’orga­nit­zació sectària, i un 80% dels par­la­men­ta­ris que van adme­tre ser-ne mem­bres eren del par­tit del pri­mer minis­tre.

A mit­jans de la set­mana pas­sada, Kis­hida va obrir una crisi de govern en reno­var dinou llocs clau del seu gabi­net, entre ells el minis­tre de Defensa, osten­tat fins lla­vors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els minis­tres amb vin­cles amb l’orga­nit­zació. Tot i aquesta des­ti­tució, Kishi ha esde­vin­gut asses­sor espe­cial de Kis­hida a càrrec de la segu­re­tat naci­o­nal.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jut­jar Yama­gami, ja que el Codi Penal no per­met san­ci­o­nar una per­sona que comet acci­ons atribuïbles a la boge­ria, tot i que veient com ha des­ta­pat els ten­ta­cles d’aquesta orga­nit­zació hom dubta que es pugui jus­ti­fi­car cap dis­mi­nució de la seva capa­ci­tat men­tal, al con­trari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nip­pon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimi­tit ningú.

fona­men­tal per al seu esta­bli­ment al Japó va ser de l’avi de Shizo Abe i Nobuo Kishi: Nobu­suke Kishi, pri­mer minis­tre del Japó entre el 1957 i el 1960, amb un currículum ini­gua­la­ble: gover­na­dor a l’ombra de l’estat tite­lla de Manxúria en els anys trenta –i cone­gut amb el mal­nom del Mons­tre de Manxúria no només pel seu menys­preu de la vida humana dels xine­sos manxús, sinó també per les seves des­pe­ses fas­tu­o­ses, la seva afició a l’alco­hol, al joc i, sobre­tot, a les dones–, minis­tre d’Indústria al govern del sinis­tre Hideki Tojo durant la Segona Guerra Mun­dial i cosig­na­tari de la decla­ració de guerra con­tra els Estats Units i, poste­ri­or­ment, con­si­de­rat pre­sumpte cri­mi­nal de guerra que mai no va ser jut­jat, ja que els ocu­pants nord-ame­ri­cans el van con­si­de­rar un mal menor per evi­tar la influència comu­nista al país del Sol Nai­xent. La prèdica anti­co­mu­nista del fun­da­dor de l’orga­nit­zació reli­gi­osa, Sun Muyng Moon, va tro­bar un ter­reny abo­nat en els sec­tors i líders polítics con­ser­va­dors dels anys de la post­guerra, com els del Par­tit Libe­ral Democràtic (PLD) gover­nant, creat per l’avi d’Abe.

La teo­ria anti­co­mu­nista de Moon va impres­si­o­nar mol­tes per­so­na­li­tats amb un ele­vat poder econòmic de finals dels cin­quanta i prin­ci­pis dels sei­xanta, i les dona­ci­ons japo­ne­ses van con­tri­buir deci­si­va­ment al seu desen­vo­lu­pa­ment i con­so­li­dació a tot el pla­neta. El mateix fun­da­dor de la secta i l’avi de Shinzo Abe es van reu­nir diver­ses vega­des per par­lar de la seva missió anti­co­mu­nista. Segons diver­sos experts, el PLD i la “secta Moon” no només com­par­tien un odi vis­ce­ral al comu­nisme, sinó que, en temps més recents, coin­ci­dei­xen en l’adhesió als valors tra­di­ci­o­nals del país, la seva opo­sició al matri­moni de per­so­nes del mateix sexe i la revisió de l’arti­cle nou de la cons­ti­tució del Japó, que impe­deix que el país pugui dis­po­sar d’un exèrcit.

Aquesta església, mal­grat els seus orígens sud-core­ans, ha pene­trat pro­fun­da­ment en una benes­tant soci­e­tat japo­nesa, entre la qual asse­gura tenir més de 600.000 mem­bres, i més de 10 mili­ons a tot el pla­neta. La Xarxa Naci­o­nal d’Advo­cats con­tra les Ven­des Espi­ri­tu­als, un grup de tres-cents advo­cats que repre­sen­ten dese­nes de milers de per­so­nes que asse­gu­ren que han estat vícti­mes d’“acti­vi­tats de recap­tació de fons i reclu­ta­ment enga­nyo­ses i d’alta pressió” per part d’aquesta orga­nit­zació, acu­sen la “secta Moon” de ren­tar el cer­vell als cre­ients per tal que els entre­gues­sin enor­mes quan­ti­tats de diners. Més de 34.000 per­so­nes asse­gu­ren que els han entre­gat men­tre n’eren mem­bres un total de més de 120.000 mili­ons de iens (prop de 900 mili­ons d’euros) des del 1987, unes acu­sa­ci­ons que l’orga­nit­zació ha des­men­tit categòrica­ment.

Les reve­la­ci­ons quasi diàries de detalls que feien més que evi­dents els llaços íntims que des dels anys sei­xanta van esta­blir aquesta orga­nit­zació reli­gi­osa amb una elit econòmica i política del país van anar incre­men­tant les sos­pi­tes de con­nivència entre l’orga­nit­zació core­ana i les polítiques soci­als del país, espe­ci­al­ment en els àmbits d’igual­tat de gènere i en el reco­nei­xe­ment de drets dels col·lec­tius LGTBI. Diària­ment, les xar­xes soci­als bullien quan s’ana­ven reve­lant que nom­bro­sos minis­tres de l’exe­cu­tiu japonès i des­ta­cats mem­bres del PLD n’eren mem­bres i havien rebut el suport d’aquesta orga­nit­zació con­si­de­rada sectària. I men­tre que alguns van jus­ti­fi­car les seves acci­ons al·legant que és només una de les mol­tes enti­tats amb què man­te­nen rela­ci­ons perquè els ho han dema­nat els seus segui­dors, d’altres van anun­ciar que revi­sa­rien els seus vin­cles amb el grup.

El que en un prin­cipi va ser con­si­de­rat com una jus­ti­fi­cació fútil i vàcua d’un exmi­li­tar per­tor­bat que va fabri­car una pis­tola ell mateix per assas­si­nar qui ha estat la per­so­na­li­tat japo­nesa més influ­ent del segle XXI va aca­bar esde­ve­nint un tsu­nami polític i tot un mal­de­cap per a l’actual pri­mer minis­tre, Fumio Kis­hida, que tot just pocs dies després de la mort d’Abe va obte­nir una victòria còmoda en les elec­ci­ons a la cam­bra alta. Una enquesta publi­cada per la cadena pública NHK va reve­lar que l’índex d’apro­vació del govern lide­rat per Kis­hida va caure un 17% en qüestió de set­ma­nes, fins a situar-se en el 46%, la xifra més baixa des que va assu­mir el poder l’octu­bre de l’any pas­sat. Una altra enquesta publi­cada per l’agència Kyodo asse­gu­rava que prop del 85% dels enques­tats volien que els polítics talles­sin tot vin­cle amb l’Església de la Uni­fi­cació, i que més del 53% s’opo­sa­ven al pla de l’exe­cu­tiu de dur a terme un fune­ral d’estat per Abe durant el mes de setem­bre.

Final­ment Kis­hida, que no s’havia pro­nun­ciat sobre l’orga­nit­zació reli­gi­osa, es va veure forçat a sor­tir a l’arena pública per con­fir­mar que no hi tenia cap vin­cle i per dema­nar als mem­bres del seu gabi­net i del seu par­tit que dones­sin expli­ca­ci­ons sobre les seves interac­ci­ons. “És impor­tant que tots i cadas­cun pro­por­ci­o­nin una expli­cació com­pleta sobre les seves asso­ci­a­ci­ons amb una orga­nit­zació que s’ha con­ver­tit en un pro­blema social”, va etzi­bar el pri­mer minis­tre. La rea­li­tat, però, va ser molt més dura del que s’espe­rava: gai­rebé la mei­tat dels minis­tres i vice­mi­nis­tres eren mem­bres de l’orga­nit­zació sectària, i un 80% dels par­la­men­ta­ris que van adme­tre ser-ne mem­bres eren del par­tit del pri­mer minis­tre.

A mit­jans de la set­mana pas­sada, Kis­hida va obrir una crisi de govern en reno­var dinou llocs clau del seu gabi­net, entre ells el minis­tre de Defensa, osten­tat fins lla­vors pel germà d’Abe, Nobuo Kishi, i en reduir a tres els minis­tres amb vin­cles amb l’orga­nit­zació. Tot i aquesta des­ti­tució, Kishi ha esde­vin­gut asses­sor espe­cial de Kis­hida a càrrec de la segu­re­tat naci­o­nal.

A hores d’ara, encara no queda clar que es pugui jut­jar Yama­gami, ja que el Codi Penal no per­met san­ci­o­nar una per­sona que comet acci­ons atribuïbles a la boge­ria, tot i que veient com ha des­ta­pat els ten­ta­cles d’aquesta orga­nit­zació hom dubta que es pugui jus­ti­fi­car cap dis­mi­nució de la seva capa­ci­tat men­tal, al con­trari. Ara bé, val a dir que des de fa anys el Nip­pon Kaigi domina l’agenda del govern i, que se sàpiga, no ha dimi­tit ningú.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.