Moldàvia: l’altre front de la guerra
Els efectes desestabilitzadors de la ofensiva militar russa contra Ucraïna s’han fet notar amb força a les regions del seu entorn. Un dels països on amb més intensitat s’estan patint els impactes i ecos de la guerra és Moldàvia. Amb només 3 milions d’habitants, la República de Moldàvia (corresponent aproximadament a la regió històrica coneguda com a Bessaràbia) és un dels territoris que es va integrar a la Unió Soviètica com a conseqüència dels acords entre les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial per a la divisió del continent, i partint també del que es va establir en l’acord de Ribentropp-Molotov del 1939 entre l’URSS i l’Alemanya nazi per a la divisió de l’Europa oriental.
Amb la dissolució de l’URSS l’any 1991, Moldàvia va esdevenir una república independent, i un dels països més pobres del continent, amb un conflicte territorial intern no resolt des de llavors, el de l’autodenominada República Moldava Pridnestroviana (RMP). Més coneguda com a Transnístria, aquest territori de tot just 4.163 km² situat entre la riba oriental del riu Dnièster i la frontera ucraïnesa es va declarar independent el 1990, i ho és de facto des del 1992, després d’una breu guerra civil lliurada per tal de separar-se de la llavors recentment independitzada República de Moldàvia. Moscou va jugar un paper transcendental en el conflicte, i la intervenció del 14è exèrcit soviètic estacionat a la zona del costat dels independentistes va decantar la balança i va possibilitar un alto el foc que va assegurar el control de la Transnístria per les autoritats de la RMP. Des de llavors, hi ha estacionat un contingent de tropes russes d’uns 1.200 d’efectius.
Precisament, dos mesos després d’iniciar-se la guerra a Ucraïna es va especular sobre la possibilitat que el conflicte es pogués escampar a aquesta regió independent de facto, arran d’unes explosions que s’hi van produir a finals d’abril en diversos edificis governamentals i antenes de televisió. Aquells episodis no van anar a més, tot i les mesures d’emergència que s’hi han anat a aplicant per part de les autoritats tant de Moldàvia com de la Transnístria pel deteriorament del clima de seguretat regional. Que les tropes russes mai arribessin a connectar amb aquest territori en el seu avenç pel sud d’Ucraïna també va contribuir que no arribés a veure’s directament involucrat en les hostilitats.
Sense rebre ni una ínfima part de l’atenció mediàtica global que van tenir els impactes que es van produir dimarts 15 de novembre a Polònia, que finalment es va demostrar que eren d’origen ucraïnès (en no tractar-se d’un país membre de l’OTAN), les autoritats moldaves han denunciat que durant els mesos d’octubre i novembre, míssils russos han sobrevolat l’espai aeri de Moldàvia. En diverses ocasions, també s’han produït impactes de míssils o restes de míssils russos contra territori moldau, per exemple en una escola en un municipi de Naslavcea a finals d’octubre, que va causar danys materials però que no va provocar víctimes civils.
Un altre àmbit en què s’està fent notar amb força l’impacte de la guerra és el de l’energia i el subministrament elèctric. El sector energètic de Moldàvia és molt vulnerable a causa de la seva gran dependència del gas provinent de Rússia, i de transport d’electricitat des d’Ucraïna (un 30% del total que es consumeix a Moldàvia). Amb l’enduriment dels atacs aeris russos contra infraestructures de generació i distribució elèctrica d’Ucraïna que s’han produït durant les últimes setmanes, Moldàvia n’ha patit també les conseqüències, en forma de talls de corrent en desenes de localitats del país, ja que s’han vist afectades xarxes de distribució ucraïneses que li subministraven electricitat El 23 de novembre es va produir la situació de més gravetat fins al moment, amb més de la meitat del país sense llum com a conseqüència d’una onada de bombardejos russos contra la xarxa de subministrament elèctric ucraïnès. Un escenari tan greu que fins i tot va comportar una condemna als atacs russos per part de l’expresident de Moldàvia i líder del Partit Socialista moldau Igor Dodon, proper a Moscou. L’altre subministrador d’electricitat és, paradoxalment, la regió de la Transnístria, i les autoritats locals des de principis de novembre han tallat el subministrament d’electricitat. Les autoritats moldaves han hagut de mirar cap a Romania com a alternativa, amb uns preus fins a sis vegades superiors, la qual cosa ha causat un increment de més del 50% dels preus per als consumidors, amb la diferència finançada pel govern.
Pel que fa al subministrament de gas, Moldàvia no només depèn totalment de Rússia, sinó que aquest es fa a través d’una quasi filial local de Gazprom, Moldovagaz, de la qual la gasística russa posseeix el 50% de les accions. Posant com a pretext el litigi per un deute de 800 milions de dòlars pendents de pagament, durant les darreres setmanes d’incerteses energètiques Moscou ha aprofitat per collar fort les autoritats locals, reduint a la meitat el subministrament de gas al país. No només això, sinó que han arribat a l’extrem d’amenaçar de tallar del tot el subministrament, una amenaça de la qual es van desdir el 29 de novembre, en afirmar que Moldàvia havia pagat una part del deute. Mentre les autoritats moldaves busquen proveïdors alternatius en països com Romania i l’Azerbaidjan, de moment les disrupcions energètiques han provocat que la inflació es disparés fins a un 35% a l’octubre. Als xocs energètics, se li sumen una sequera que ha generat una crisi alimentària, i els costos per a les administracions públiques d’acollir refugiats ucraïnesos (van arribar a ser mig milió, ara són uns 100.000).
És justament en aquest context de múltiples crisis, que el mes de setembre es va iniciar una onada de protestes que encara dura, i que van provocar l’inici d’una crisi política interna que es va agreujant amb el pas de les setmanes. Els manifestants acusen el govern de no haver pres mesures en previsió de les problemàtiques derivades de la guerra, i han arribat a instal·lar campaments fixos al centre de la capital, Chisinau. Les protestes inclouen també una crítica a la política exterior de la presidenta, Maia Sandu, i del govern moldau, d’orientació clarament pro-Occidental. De fet, el mes de juny, Moldàvia, juntament amb Ucraïna, van aconseguir l’estatus de país candidat a entrar a la UE. Aquesta crítica de les protestes a l’orientació pro-Occidental del govern no és casual, ja que un dels principals impulsors d’aquestes protestes és el Sor Party, fundat per l’oligarca moldau Ilan Sor. Amb importants vincles amb Moscou, Sor és un dels líders de l’oposició, i actualment resideix a Israel per evitar ser detingut i jutjat a Moldàvia, on està acusat de malversació. Els altres impulsors de les mobilitzacions són el Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia i el Partit Comunista, actualment agrupats en un mateix bloc electoral, i defensors d’una política exterior si més no d’equilibri entre Rússia i Occident. Mentre des del partit de govern Partit d’Acció i Solidaritat (PAS) s’acusa l’oposició i les protestes d’estar instrumentalitzades pel Kremlin per desestabilitzar el país, les enquestes mostren com la crisi econòmica i política ja estan passant factura a l’executiu, amb una intenció de vot per a PAS que ha caigut fins al 19,4%, (va obtenir un 52% en les eleccions de juliol del 2021) al darrere del Bloc de Comunistes i Socialistes (20,8%), i al davant del Sor Party (16,7%).
A Moldàvia les consideracions i problemàtiques sociopolítiques internes estan en gran mesura determinades per les realitats geopolítiques. En aquest cas, la d’una competició entre Rússia i la UE per influir en l’orientació exterior del país, que fa prop de dues dècades que dura. Així, en un temps històric en què s’ha encruelit la confrontació entre Moscou i Occident, Moldàvia està esdevenint un vertader segon pol de tensió. A diferència d’Ucraïna, però, la qüestió de l’OTAN no és causa de conflicte, en tant que Chisinau no aspira a integrar-se a l’Aliança Atlàntica. Per la seva banda, la Unió Europea s’ha compromès a contribuir amb 250 milions d’euros a pal·liar els efectes de la crisi energètica que pateix el país, i que amb tota probabilitat anirà a pitjor durant l’hivern, quan es calcula que el govern moldau necessitarà ni més ni menys que 1,1 mil milions d’euros per pal·liar les necessitats de la població.
Moldàvia ha malgastat anys pel fet de no diversificar les seves fonts de subministrament d’energia i electricitat, circumstància que ara està sent aprofitada per Rússia per agreujar la crisi interna al país, en el marc del context bèl·lic a Ucraïna i les seves derivades. Situacions com aquestes mostren amb tota la seva cruesa la importància de la sobirania energètica i la diversificació de les fonts que venen de l’exterior, en una època de tensions geopolítiques creixents com la que viu el continent. Una lliçó de la qual faríem bé de prendre bona nota, també a Catalunya.