Internacional

El sisme a les zones rurals

Un veí explica que els mitjans no parlen dels pobles perquè “el gran sempre es menja el petit”, i que sort n’han tingut de la solidaritat veïnal

Després de més de deu dies del ter­ratrèmol a Tur­quia i Síria, els res­cats es donen per fina­lit­zats a la majo­ria de províncies i les tas­ques de recons­trucció con­ti­nuen. El nom­bre de morts aug­menta cada dia, de moment ja en són més de 42.000, i els dam­ni­fi­cats bus­quen un lloc tem­po­ral, o no, per viure. Als indrets afec­tats es col·loquen ten­des, algu­nes famílies s’allot­gen en hotels d’altres zones del país i alguns amb bus, avió o tren es des­pla­cen a les grans ciu­tats de l’oest de Tur­quia.

Men­tres­tant, un grup de 10.000 engi­nyers civils que depe­nen del minis­teri turc d’urba­nisme revi­sen edi­fici per edi­fici per com­pro­var-ne l’estat i deter­mi­nar si podrà tor­nar a ser habi­ta­ble. Tre­uen el guix i la pin­tura de les parets i n’ana­lit­zen les esquer­des.

La tele­visió turca emet, les vint-i-qua­tre hores del dia, les con­seqüències del ter­ratrèmol. Sem­pre en els matei­xos cinc espais: Anti­o­quia, Kah­ra­man­ma­ras, Gazi­an­tep, Isken­de­run i Adiya­man. No obs­tant això, aques­tes són només les grans ciu­tats afec­ta­des pel ter­ratrèmol, men­tre que les províncies estan for­ma­des per pobles que també han que­dat devas­tats. La veu dels habi­tants d’aquests indrets no té espai als canals ofi­ci­als ni troba alta­veu a les xar­xes soci­als.

“A Besni Kut­luca, província Adiya­man, ens van dei­xar dues ten­des el pri­mer dia del ter­ratrèmol. No ha arri­bat cap ajuda des de lla­vors. A la regió fa molt fred, tenim nens petits i neces­si­tem urgent­ment ten­des de cam­pa­nya”, publica Kemal Özki­raz, comu­ni­ca­dor turc sis dies després del ter­ratrèmol. “A Adiya­man, els kurds cons­tru­ei­xen els seus pro­pis habi­tat­ges i ningú no els ajuda”, explica també a les xar­xes Mala Mine, veïna de la regió. La ciu­tat d’Adiya­man és una de les zones més afec­ta­des on menys ajuda ha arri­bat i, con­seqüent­ment, a les zones rurals de la província tam­poc no hi ha tot el que mínima­ment cal­dria.

Així, l’ajuda a les zones rurals es fona­menta bàsica­ment en la soli­da­ri­tat dels veïns. Yakup Özde­min és un habi­tant de 70 anys de Gölbasi, també a la regió d’Adiya­man; casa seva ha que­dat des­truïda pel ter­ratrèmol, igual que el seu cotxe. Tot i això, s’ha mun­tat una tenda davant de l’edi­fici. El Yakup, com un grup ampli de ciu­ta­dans, deci­deix que­dar-se al poble on ha vis­cut sem­pre: “Em quedo perquè aquí ho tinc tot, això és casa meva.” Explica que els mit­jans no par­len dels pobles perquè “el gran sem­pre es menja el petit”, i que sort n’han tin­gut de la soli­da­ri­tat veïnal: “Hem de donar gràcies als habi­tants del poble de Tokat, que ens ha ofert molta ajuda.” L’agència de notícies Ana­dolu publica que volun­ta­ris de Tokat, ubi­cat al nord del país, prop del mar Negre i a més de 400 quilòmetres de la zona afec­tada, s’han des­plaçat per donar suport i estan col·labo­rant en la cons­trucció d’una infra­es­truc­tura de 1.500 cases con­te­ni­dors per allot­jar 6.000 per­so­nes del vol­tant de Gölbasi. Els pobles de la regió d’Adiya­man for­men part de la zona kurda de Tur­quia i estan envol­tats per la ser­ra­lada Toros­lar, les mun­ta­nyes del Taure, on neix el riu Eufra­tes. El dia del ter­ratrèmol molts esta­ven nevats, i fins al cap de dos dies les tem­pe­ra­tu­res no van començar a pujar. En alguns, com Gölbasi, el gel encara cobreix les vore­res.

Si seguim cap al nord d’Adiya­man, cada cop ens apro­pem més a les mun­ta­nyes i les aldees són més peti­tes i sen­zi­lles. Sere­fli és un poble de 500 habi­tants que també ha patit les reper­cus­si­ons del ter­ratrèmol. Durant els sis­mes van morir 50 per­so­nes i mol­tes de les cases van que­dar afec­ta­des. El tiet i el cosí de la Seyma també for­men part d’aquest grup. A casa del pare de la Seyma, l’alcalde del poble, ara mateix hi dor­men 31 per­so­nes en dues habi­ta­ci­ons: “Neces­si­tem 50 ten­des, però només en tenim 15, per això, els que tenim algu­nes habi­ta­ci­ons aco­llim la resta del poble i els veïns que venen d’altres llocs més afec­tats”, espe­ci­fica la Seyma. Diu que el pri­mer dia sí que van rebre ajuda huma­nitària, però que fins al cap d’una set­mana no n’han tin­gut més. Per men­jar apro­fi­ten els ani­mals que hi ha a cada casa: cabres, vaques i galli­nes. Mal­grat tot, la Seyma explica: “No tenim aigua cor­rent ni cober­tura per poder comu­ni­car-nos bé, i a més, ens fal­ten pro­duc­tes d’higi­ene íntima feme­nina.”

La Seyma és juga­dora de volei­bol a l’equip naci­o­nal i pro­fes­sora d’edu­cació física a l’escola de Sere­fli. Ara mateix ho serà també dels infants que pro­ve­nen dels pobles més petits, com Din­dir­maz, un poble a 6 quilòmetres de Sere­fli que és inac­ces­si­ble en cotxe a causa del mal estat de la car­re­tera. Un dels pro­ble­mes dels veïnats de prop d’aques­tes mun­ta­nyes han estat els des­pre­ni­ments, que han pro­vo­cat el perill d’esfon­dra­ment d’habi­tat­ges, l’ensor­ra­ment de ponts i el tan­ca­ment dels acces­sos a alguns pobles i camins. Din­dir­maz és més petit que Sere­fli. Aquí els habi­tants també es quei­xen de la poca ajuda i nar­ren que ells matei­xos es van haver d’encar­re­gar de les tas­ques més dures.

Era pos­si­ble la pre­venció?

Feia anys que els experts aler­ta­ven d’un pos­si­ble ter­ratrèmol a la placa d’Anatòlia. Més enllà dels experts, polítics i habi­tants de la regió també eren cons­ci­ents del perill d’un nou ter­ratrèmol a la zona. Quan comen­ces a viure a Tur­quia és un dels pri­mers temes que surt a la pales­tra: “Pensa a tan­car el gas quan aca­bis de cui­nar, és millor pre­ve­nir per si hi hagués un ter­ratrèmol”; “Jo tinc un kit d’emergència per actuar davant d’un ter­ratrèmol. Al cos­tat de la porta hi guardo aigua, men­jar, una muda, un xiu­let, una llista de con­tac­tes i una llan­terna”; “A l’escola fem simu­la­cres de ter­ratrèmols”; “Fixa-t’hi, pel car­rer veuràs els símbols de tro­bada per als veïns, que mar­quen espais segurs per si hi ha un ter­ratrèmol.”

En els últims cin­quanta anys hi ha hagut set ter­ratrèmols de mag­ni­tud de més de 7 graus a l’escala de Rich­ter al país. El 3 d’agost del 2022, sis mesos abans dels ter­ratrèmols, el cap del par­tit opo­si­tor Iyi Party, a Kah­ra­man­ma­ras, una de les ciu­tats més afec­ta­des pels sis­mes, va fer un dis­curs aler­tant de la poca pre­pa­ració de la ciu­tat davant els pos­si­bles ter­ratrèmols: “L’any pas­sat vam viure un ter­ratrèmol a Ela­zig de mag­ni­tud 5,5 (a 300 km de Kah­ra­man­ma­ras) i la ciu­tat va tre­mo­lar tant com els nos­tres cot­xes al car­rer. Així que vam dema­nar als res­pon­sa­bles si la ciu­tat tenia un pla d’anàlisi del risc. Si en té, qui n’és cons­ci­ent? No n’hi ha prou que el cone­guin deu o quinze per­so­nes”.

Per enten­dre la mag­ni­tud del pro­blema també s’ha de con­si­de­rar l’estat dels edi­fi­cis com un ele­ment relle­vant. Estruc­tu­ral­ment mol­tes de les cons­truc­ci­ons no com­plei­xen la nor­ma­tiva per fer front als sis­mes, alguns per anti­gui­tat i d’altres per un seguit d’amnis­ties que el govern ha anat donant des del 1960. Durant els vint anys que fa que Recep Tayyip Erdo­gan n’és al cap­da­vant, s’han produït vuit grans lega­lit­za­ci­ons d’edi­fi­cis sense la llicència de segu­re­tat necessària, a canvi de con­tra­pres­ta­ci­ons econòmiques.

Un exem­ple és l’amnis­tia, el maig del 2018, cinc set­ma­nes abans de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, quan el govern va donar permís per habi­tar 3 mili­ons d’edi­fi­cis que no seguien la regu­lació. Durant la cam­pa­nya de les elec­ci­ons a Hatay, una de les regi­ons més afec­ta­des, Erdo­gan va anun­ciar que s’havia resolt el pro­blema de molts habi­tants en per­me­tre l’ocu­pació dels edi­fi­cis, la “pau de la cons­trucció”, ho va ano­me­nar. En total, més de 75.000 edi­fi­cis de la zona afec­tada pel ter­ratrèmol for­men part dels edi­fi­cis amnis­ti­ats, segons Pelin Pinar Girit­li­o­glu, cap de la Unió de la Cam­bra d’Engi­nyers turcs i de la Cam­bra d’Arqui­tec­tes i Urba­nis­tes a Istan­bul.

Amb les con­seqüències del ter­ratrèmol encara latents, el 14 de maig a Tur­quia se cele­bren elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, una set­mana després que s’acabi l’estat d’emergència que s’ha ator­gat pels efec­tes dels sis­mes. La data ini­cial era el 18 de juny, però Erdo­gan va deci­dir anti­ci­par-les. Serà pos­si­ble amb la situ­ació actual cele­brar-les? Com con­di­ci­o­narà el moment el resul­tat de les urnes? De moment, és difícil deter­mi­nar l’efecte que tindrà el ter­ratrèmol en les elec­ci­ons, ni si pas­sarà fac­tura a l’actual pre­si­dent. El que sabem és que la gestió de la crisi huma­nitària deri­vada del des­as­tre natu­ral serà clau per al resul­tat en un futur pròxim.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.