Nigèria, massa esperança per a tanta continuïtat

El 25 de febrer van tenir lloc unes eleccions transcendentals per al futur de Nigèria. La sortida obligada del president actual, Muhammadu Buhari, després d’haver esgotat els dos mandats permesos per la Constitució, representava una oportunitat immillorable de canvi. La convocatòria vaticinava un enfrontament directe entre els candidats dels tres principals partits: Bola Tinubu, candidat del partit que lidera el govern del país, Congrés de Tots els Progressistes (APC); Atiku Abubakar, líder del principal partit de l’oposició, el Partit Democràtic Popular (PDP), i Peter Obi, candidat no adscrit del Partit Laborista (PL).

El procés electoral ha estat molt seguit arreu d’Àfrica. I és que quan parlem de Nigèria ens referim al país més poblat del continent i al sisè amb més habitants de tot el món, amb una població de més de 215 milions, dels quals el 60% tenen menys de 25 anys i prop de 100 milions són infants i joves, fet que el converteix en el tercer país amb més població juvenil a escala mundial després dels dos gegants asiàtics, l’Índia i la Xina. Nigèria és, així mateix, gràcies en gran part a l’impuls de la indústria petrolífera, la principal economia d’Àfrica i, per tant, un mirall per a la resta de països del continent. La seva posició com a estat referent amaga també dades menys esperançadores, com l’impacte de la corrupció i de la feble política de redistribució dins de determinades esferes socials, un fet que afecta un terç de la població en situació de pobresa, que malviu amb menys d’1,70 euros al dia. D’altra banda, l’amenaça terrorista de grups fonamentalistes islàmics com Boko Haram, al nord del país, és un greuge que ha significat, d’acord amb dades de l’ACNUR, prop de 2 milions de desplaçaments interns i més de 200.000 persones refugiades en països veïns des de principis de la dècada del 2010.

De fet, aquesta realitat és la que explica la rellevància d’aquestes eleccions en un moment en què la inflació voreja el 22% i la taxa d’atur se situa prop del 10%, una dada que afecta especialment els joves entre els quals un de cada cinc està en situació de desocupació.

A la cita, hi estaven convocats més de 87 milions d’electors, amb una visió comuna sobre la necessitat d’un canvi i de respostes als reptes més candents del país: la pobresa, la inseguretat, la corrupció i la garantia de l’accés a subministraments bàsics com l’electricitat en determinades zones del territori.

En un país on la campanya electoral oficial dura prop de cinc mesos, la classe política s’ha anat caracteritzant per aprofitar la fragmentació terršitorial i social a favor seu. A Nigèria conviuen més de 250 ètnies i al voltant de 500 llengües, i hi ha present un clivatge religiós molt determinant entre el nord, poblat per seguidors de l’islam, i el sud, poblat per cristians. Aquesta realitat ha propiciat que els partits prioritzin moltes vegades escollir candidats amb un perfil ètnic o religiós molt marcat, la qual cosa ha generat una forta dinàmica de clientelisme polític que explica, juntament amb la forta pobresa en algunes zones, que en les eleccions del 2019 hi hagués un mercat de compra de vots que va afectar més d’un 20% dels electors, segons dades de l’Oficina contra la Droga i el Crim de les Nacions Unides (UNODC).

Gràcies a la incorporació d’una nova tecnologia com és el sistema bimodal d’acreditació de votants (BVAS), la Comissió Electoral Nacional Independent (INEC) havia fet promeses esperançadores amb l’objectiu de prevenir irregularitats detectades en les eleccions anteriors, amb la incorporació de l’autentificació biomètrica per evitar que una mateixa persona pogués votar més d’un cop, o una major celeritat en la publicació dels resultats amb la transferència electrònica de vots. Aquestes promeses no es van complir. Al llarg de la jornada electoral van ser moltes les persones que van denunciar la poca eficàcia de les màquines en la identificació d’electors. A més, els resultats parcials van tardar quatre dies a publicar-se, la qual cosa va generar un clima tens al carrer, amb un alt risc de violència a la capital, i va propiciar les primeres veus crítiques entre els partits de l’oposició respecte a la transparència de l’escrutini. Entitats supranacionals que feien d’observadors, com és el cas de la Unió Europea, van reportar igualment “problemes logístics greus” i “falta de transparència”.

Finalment, els resultat oficials van declarar Bola Tinubu, candidat del partit al govern, guanyador de les eleccions, amb més del 36% dels vots, seguit del líder del principal partit de l’oposició, amb un 29% i, en tercer lloc, del candidat del partit laborista, amb un 25%; i tot plegat amb una participació que no va arribar al 27%, vuit punts percentuals menys que en les eleccions anteriors.

Els dos candidats vençuts no van trigar a denunciar les “irregularitats i la corrupció de la INEC a favor de Tinubu”. De fet, el candidat Peter Obi, el favorit entre una població jove que demana principalment més oportunitats vitals i una urgent regeneració democràtica, de seguida va anunciar accions legals contra els resultats d’unes eleccions que s’ha afanyat a qualificar com “una de les més polèmiques mai organitzades a Nigèria”.

Pel que fa al vencedor dels comicis, Bola Tinubu, de 70 anys d’edat, és un vell conegut de l’escena política nigeriana, de la qual forma part des que va ser escollit el 1993 com a senador de l’Estat Federal de Lagos, la regió més poblada del país i considerada la capital econòmica de Nigèria. L’any 1999 va ser escollit governador d’aquest estat, càrrec que va ocupar durant dos mandats, fins al 2007 abans de dedicar-se plenament a la gestió del seu partit polític. Durant aquests anys, com a governador, Tinubu, va destacar per la lluita contra la inseguretat i la inversió en grans projectes d’infraestructures públiques. No obstant això, les acusacions de corrupció sempre l’han acompanyat, tot i que sense cap condemna.

En aquest sentit, en esgotar el seu segon mandat va enfrontar un judici en què se l’acusava de tenir comptes bancaris a l’estranger, un fet que suposava vulnerar el codi de conducta per a representants polítics. Segons els mitjans locals, va aconseguir sortir indemne d’aquell procés judicial gràcies a un “acord per cedir part dels territoris electorals del sud-oest al PDP,” aleshores el partit que governava el país. El mateix any (2007) va enfrontar una nova acusació de corrupció a escala nacional: Tinubu formava part, presumptament, d’una trama que implicava diversos governadors que havien desviat més de 140 milions de dòlars públics amb la finalitat d’adquirir una societat telefònica privada; novament, Tinubu en va sortir indemne.

Tot i aquestes acusacions i periples judicials, el seu lideratge dins del seu partit, l’APC, ha estat indiscutible. Tant és així, que el 2018 el president Buhari li va encarregar la resolució de desavinences internes entre els barons del partit i la seva unificació nomenant-lo cap del comitè de reconciliació. El seu pes dins del partit ha anat creixent amb els anys, i un fet il·lustratiu d’aquesta posició són els “Fòrums Bola Tinubu”, que tenen lloc cada any des del 2008, on es troben “amics i simpatitzants de Tinubu” per discutir sobre temàtiques diverses d’impacte nacional com ara els reptes socioeconòmics, polítics o d’àmbits sectorials estratègics com l’agricultura.

Els seus orígens estan molt lligats a la seva ètnia –els iorubes, que conformen prop d’una sisena part de la població nigeriana– i a la religió musulmana, practicada per la meitat del país. La reputació de Tinubu es troba entre la seva popularitat en determinades esferes socials o zones territorials i les sospites de corrupció i delinqüència que van començar el 1993 als Estats Units, on el govern va congelar els seus actius per sospites sobre la procedència de les sumes dels seus comptes bancaris, que atribuïen al comerç d’heroïna. Socialment, Tinubu té una forta popularitat entre la població adulta del país, especialment a l’oest, d’on és originari, a Lagos i a les regions que limiten amb aquell estat.

Amb tot, aquestes eleccions han significat un canvi mínim que augura una certa continuïtat dins de la dinàmica actual en un país massa ric per albergar tanta població en situació de pobresa.