Nova Democràcia ha guanyat les eleccions gregues amb el 40,8% dels vots. L’actual primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, de polítiques conservadores i líder del partit guanyador, ha superat les previsions dels sondejos, que donaven un 30% dels vots a la formació. Mitsotakis ha definit el resultat com “un terratrèmol polític”. La coalició és la davantera en totes les regions de Grècia menys en una, la unitat perifèrica del Ròdope, situada a prop de la frontera amb Turquia. No obstant això, el partit ha perdut catorze escons i no podrà governar sense aliats perquè no arriba a la majoria.

La segona força més votada ha estat Syriza, el partit d’esquerres representat per Alexis Tsipras, que va ser primer ministre del 2015 al 2019. La formació és considerada per molts com la gran perdedora de les eleccions, ja que ha passat de 86 escons a 71, i ha perdut més de deu punts. En aquest cas, les enquestes preveien més bons resultats per a Syriza. Després de conèixer el balanç, el cap de l’oposició, va apel·lar a la necessitat de seguir treballant: “He trucat a Mitsotakis per felicitar-lo. En les batalles hi ha victòries i derrotes. Els nostres òrgans col·lectius del partit es reuniran immediatament per avaluar els resultats. Hi haurà una altra batalla. Hem de fer ràpidament tots els canvis que siguin necessaris.”

Aquesta nova batalla es refereix a les possibles noves eleccions que s’hauran de celebrar com a mínim d’aquí a quaranta dies, atès que pot ser que no s’arribi a una coalició per poder governar. Les eleccions de la setmana passada s’han comptabilitzat seguint el sistema de proporcionalitat que el govern d’Alexis Tsipras va aprovar durant el seu darrer mandat. Així doncs, és la primera vegada que s’aplica i té l’objectiu d’impedir que es formin governs amb una majoria parlamentària i d’un sol partit.

Segons aquest sistema, l’endemà de les eleccions, la presidenta del país, Katerina Sakellaropoulou, va encarregar a Mitsotakis la formació d’un govern amb un termini de tres dies. Com que no s’ha fet efectiu, ara és el torn de Tsipras, a qui se li ha atorgat també tres dies per intentar construir un govern. Si tampoc és possible serà el torn de buscar aliances per part de la tercera força, el Pasok-Kinal, que té un 11,5% dels vots. Si després d’aquests nou dies no s’ha format l’executiu, es preveu que es convocaran unes noves eleccions el 25 de juny.

Les coalicions entre els diferents partits són difícils per la divisió de l’esquerra i el bon resultat de Nova Democràcia. Per això, el primer ministre Mitsotakis preveu uns nous comicis: “El poble ha escollit l’opció d’una Grècia dirigida per un govern majoritari i per Nova Democràcia sense l’ajuda dels altres.” Aquestes noves votacions no seran una segona volta, sinó unes altres eleccions. En aquest cas, el sistema de recompte que s’implementarà és el sistema proporcional reforçat, proposat per Nova Democràcia i que entrarà en vigor si a finals de juny o principis de juliol se celebren unes noves votacions. En vuit anys, a Grècia s’ha canviat el sistema tres vegades.

Aquesta nova compatibilització es va aprovar el 2020 i és semblant a la que hi havia anteriorment, des del 1990. Es caracteritza perquè se sumen escons al partit majoritari. Concretament, s’afegeix un escó extra per cada 0,5%, fins a un màxim de 50 escons, que representa el 40% dels vots. És a dir, si el partit passa del 25% tindrà una bonificació de 20 escons i si passa del 40%, de 50. Així, si els resultats són semblants als actuals, Nova Democràcia podrà obtenir majoria i governar sense necessitat d’aliats.

En les eleccions la participació s’ha incrementat fins a 60,9%, més de tres punts per sobre que en els darrers comicis. Més enllà dels dos partits principals, el parlament estarà format per tres partits més. Com a tercera força es posiciona el Pasok-Kinal, que ha doblat la representació: de 22 escons ha passat a 41. Aquestes són les primeres eleccions en què Nikos Andrulakis encapçala el partit, que ha evolucionat positivament després de passar per escàndols de corrupció, divisions, canvis de noms i la mort per malaltia de l’antiga líder Fofi Gennimatá.

Com a quarta força, hi ha el Partit Comunista, amb un 7,23% de representació. I en últim lloc, el partit de la Solució Grega, d’extrema dreta, que ha passat de 10 a 16 escons. El partit MeRA25, de Yanis Varufakis, exministre de finances en el mandat de Syriza, aquesta legislatura no formarà part del parlament, a diferència de l’anterior, atès que ha quedat per sota del 3% necessari per tenir representació. Ha passat de nou 9 a no tenir-ne cap. Malgrat tot, el discurs de després de les eleccions de Varufakis es va centrar en la davallada general de l’esquerra: “És una derrota dura, però encara ho és més per a tota l’esquerra i els seus moviments.”

Durant la legislatura de Mitsotakis el deute ha disminuït –del 2021 al 2022, més d’un 20%–, l’atur també ha decaigut i s’han augmentat les exportacions. Actualment, Grècia és un país amb un dels creixements més ràpids de la Unió Europea i es preveu que continuï així. Però per més que la situació econòmica hagi millorat, continua sent el país més endeutat de la zona euro, i el descontentament general cap al govern del primer ministre actual ha anat augmentant, sobretot per part dels joves. Els sondejos de la televisió pública grega indicaven que el suport dels joves entre 17 i 24 anys –a Grècia es pot votar des dels 17– varia només per tres punts a favor de Nova Democràcia.

El motiu principal del descontentament és l’accident de tren que hi va haver el 28 de febrer, en què van morir 57 persones i 85 van resultar ferides. D’aquestes, la majoria eren estudiants de menys de 30 anys que anaven d’Atenes a Salònica, una de les connexions principals del país. L’estat de les infraestructures de transport ja era un debat present en la societat, i l’accident va portar a manifestacions massives en diferents ciutats. Com a conseqüència, el ministre de transports, Kostas Karamanlis, va dimitir, però en aquestes eleccions ha tornat a formar part de les llistes de Nova Democràcia.

Les altres crítiques principals al govern actual són la violència policial, que també es va fer present durant les manifestacions, la gestió dels incendis forestals del 2018, les dures polítiques migratòries –centrades en devolucions il·legals– i les relacions de proximitat i favoritisme amb un cercle d’empreses determinades. A aquesta situació, s’hi ha de sumar l’escàndol protagonitzat pel govern l’agost passat, quan es van produir una sèrie d’escoltes per part dels serveis d’espionatge secrets hel·lènics (EYP) a membres de partits polítics –entre ells el cap del Pasok-Kinal, Nikos Androulakis–, militars i periodistes. Syriza va presentar una moció de censura contra el primer ministre que va tenir el suport de tota l’oposició.

Amb tot, Nova Democràcia es proclama vencedora amb més representació de l’esperada. Alexis Tsipras, cap de l’oposició, va ser el quart primer ministre que va gestionar la crisi econòmica i financera del 2010. Amb la seva victòria i la formació de govern, Syriza va substituir el partit socialdemòcrata Pasok-Kinal en el bipartidisme grec. A més, es va caracteritzar per les polítiques a favor del col·lectiu LGTBIQ+ i atees, sent el primer cap de govern que va jurar el càrrec sobre la Constitució en lloc de la Bíblia.

La desconfiança que provoca en una part de la població té a veure amb la gestió de la crisi. Tsipras va convocar un referèndum el 2015 que va portar al rebuig del pla de rescat –fomentat pels discursos a favor del no del primer ministre– proposat per les institucions de la Unió Europea. Consegüentment, el ministre de finances del moment, Yanis Varufakis, va dimitir, i el líder de Syriza va haver d’acceptar un pla que encara era més estricte amb les condicions del rescat. En aquestes eleccions, encara que Tsipras hagi utilitzat un discurs més moderat, molts grecs han previst un futur econòmicament més estable amb el lideratge de Mitsotakis.