EL SENEGAL, ENTRE LA DECADÈNCIA I EL RESSORGIMENT
Al Senegal, l’inici d’aquest mes va coincidir amb la sagnant repressió d’unes protestes de manifestants que denunciaven la deriva autoritària del règim del president Macky Sall, i que les forces de seguretat van saldar amb un balanç de 23 persones mortes, més de 500 ferides i 500 detingudes. Tot i que les tensions van començar a fer-se notar una setmana abans del coneixement del veredicte judicial condemnatori contra l’opositor, les protestes iniciades l’1 de juny responien a la imminent lectura per part d’un Tribunal de Dakar de la sentència contra l’oposant Ousmane Sonko, amb una base electoral farcida de joves.
Aquesta joventut té un pes important en la demografia del país: prop del 55% de la població són joves de menys de 20 anys, i tres de cada quatre senegalesos tenen menys de 35 anys.
El Senegal és dels pocs països del continent africà que no ha patit, des que va recuperar la seva independència l’any 1960, cap cop d’estat, fet que li atorga una estabilitat envejable entre els països de l’Àfrica occidental. Amb una població de prop de 17 milions de persones; amb una esperança de vida de 67 anys en néixer, set anys per sobre de la mitjana dels països africans al sud del Sàhara; amb un creixement econòmic anual i una taxa d’atur dos i tres punts percentuals més òptims, respectivament, en comparació a la mitjana de la regió occidental del continent, d’acord amb dades del Banc Mundial.
Tot i aquestes dades, i el creixement contundent per sobre del 6% entre el 2014 i el 2018, més del 40% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, fent evident un repartiment desigual de la riquesa i el seu aprofitament per part de les elits. En els últims anys la sensació de mala governança s’ha estès entre la població senegalesa, especialment entre la joventut, que es mostra molt crítica amb el règim actual. Amb dades del segon trimestre d’aquest any, el 62% dels senegalesos creu que la situació econòmica del país és força o molt dolenta, un 45% no creu que visquin en una democràcia, o té la percepció que es tracta d’una democràcia amb greus mancances, d’acord amb estudis demoscòpics del portal panafricà Afrobarometer.
El president actual, Macky Sall, és el quart mandatari del Senegal succeint Abdoulaye Wade, que va liderar el país entre l’any 2000 i el 2012. Es tracta d’un vell conegut de la política senegalesa, va exercir com a primer ministre i cap del govern del president Wade durant tres anys (2004-2007), en els quals va destacar per liderar projectes d’inversió en infraestructures en el camp del transport terrestre, autopistes i aeri amb la construcció d’un nou aeroport, i va presidir l’Assemblea Nacional –òrgan legislatiu unicameral del país– durant un any (2007-2008) abans de fundar el seu propi partit, l’Aliança per la República (APR).
Provinent d’una família de terratinents de l’ètnia fula, va desenvolupar bona part de la seva formació a França en centres com ara l’Institut Francès del Petroli (IFP); amb 19 anys va començar a militar en el Partit Democràtic Senegalès, formació política del seu antecessor i mentor (A. Wade), fins que li va plantar cara com a president de l’Assemblea Nacional convocant el fill del líder del país i nou aspirant a la presidència, Karim Wade, a una compareixença amb l’objectiu que respongués per la seva gestió “opaca” de l’Organització de la Conferència Islàmica que presidia. Va anar guanyant en popularitat fins a convertir-se, en la segona volta de les eleccions del 2012, en el vencedor aconseguint prop de dos terços dels vots contra l’experimentat A. Wade.
El 2016 promulga una reforma constitucional que, entre altres aspectes, canvia la durada dels mandats presidencials, que passen a ser quinquennals, restant-ne dos anys. Amb aquesta modificació, Macky Sall s’agafa a la interpretació del Tribunal Constitucional per afirmar el març d’aquest any que el seu primer mandat esgotat el 2019 “estava al marge de la reforma”, entenent així que no forma part del còmput que evitaria que es pogués presentar als comicis del 2024, suggerint la possibilitat de repetir per tercer cop com a candidat tot i reconèixer que encara no té la decisió presa. Aquestes declaracions van provocar una onada de protestes a la capital senegalesa a finals del mes de març.
Dos anys abans, del 3 al 8 de març del 2021, la detenció de l’opositor Ousmane Sonko havia generat unes protestes que el govern va sufocar brutalment matant 14 persones, 12 de les quals per ferida de bala. La deriva autoritària de Macky Sall s’ha anat reflectint en les detencions arbitràries i els empresonaments a opositors i crítics, entre els quals hi ha des de cantants i activistes com ara Abdou Karim Gueye i Guy Marius Sagna, fins a periodistes com ara Adama Gaye.
Ousmane Sonko és en aquest context la figura política que encarna l’esperança contra un president massa alineat amb els interessos de França en un context regional en el qual la població senegalesa comprova com l’imperialisme francès és expulsat de països veïns com ara Mali i Burkina Faso. Nascut l’any 1974, Sonko va entrar a l’alta política el 2017 amb la seva elecció com a diputat de l’Assemblea Nacional per Dakar, va guanyar en popularitat amb la publicació per part seva del llibre titulat Petroli i gas al Senegal: crònica d’una espoliació (2018), on acusava directament el president Sall i el seu entorn polític i familiar de corrupteles en la gestió dels recursos naturals, una acusació que va ser confirmada posteriorment per un documental de la BBC.
De formació jurista, especialitzat en gestió tributària per l’Escola Nacional d’Administració (ENA) del Senegal, i en finances públiques per la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar, Sonko va aprofitar la seva posició com a professional dins l’administració per denunciar l’apropiació per part del govern dels beneficis extrets de la gestió dels recursos del país. Aquesta publicació, que va tenir una forta presència a les xarxes i que va circular molt per WhatsApp, li va permetre situar-se en el panorama polític, i presentar-se a les eleccions del 2019 contra Macky Sall, acabant en la tercera posició amb més del 15% del vots. Tres anys després (2022) va liderar una coalició per guanyar l’Ajuntament de la ciutat de Ziguinchor, situada al sud-est del país. Sis mesos més tard, formava una altra coalició per passar d’un a 56 diputats a l’Assemblea Nacional; es va convertir, així, en el líder de l’oposició i va arrabassar a la coalició del govern la majoria absoluta dins de la cambra.
La seva detenció el març del 2021 va ser precedida per una acusació per part d’una dona de violació amb agreujant d’intimidació amb una arma de foc. Sonko no va tardar a al·legar la seva innocència tot denunciant un complot i “un intent de liquidació política” per part del president del govern. Aquest cas va ser el detonant que va emmarcar l’expressió per part de la població del descontentament amb unes institucions que consideren arbitràries i corruptes: el 69% dels senegalesos estimen que la llei tracta de manera desigual la ciutadania, més de dos terços defensa que les forces de seguretat utilitzen una força excessiva a l’hora de reprimir les manifestacions, l’any 2022 prop de tres quartes parts de la població sostenien que el nivell de corrupció havia augmentat, mentre que l’any 2014 només un terç de la població tenia aquesta percepció, d’acord amb baròmetres d’Afrobarometer.
El seu judici ha estat envoltat de polèmica al llarg de tot el seu desenvolupament. La seva detenció va ser precedida per una negativa per part de Sonko de presentar-se davant del tribunal al·legant la seva immunitat parlamentària que l’Assemblea no va tardar a retirar-li en una sessió en la qual el seu partit no es va presentar; finalment el judici va tenir lloc el maig d’aquest any sense la seva presència. Una setmana abans de la lectura del veredicte, Sonko va convocar el seu electorat a acompanyar-lo en el seu retorn a Dakar (nord-est) des del municipi que dirigeix com a alcalde, Ziguinchor (sud-est), en forma de “caravana per la llibertat” amb la finalitat de “fer recular Macky Sall, que sap que no guanyarà, o plantar-li cara i desallotjar-lo del palau”. Al cap de tres dies de la seva ruta, el diumenge 28, el seu partit va denunciar la seva desaparició, fins que unes hores després va reaparèixer en mans de la policia a Dakar. El govern, al·legant la necessitat de mantenir l’ordre públic, l’havia retingut al seu domicili a Dakar, posant fi, així, a la ruta reivindicativa.
La reactivació de les protestes el dia 1 de juny després del coneixement de la sentència que el condemnava a dos anys de presó per “corrupció de joves” va comportar una onada de violència sense precedents en la història recent del Senegal, amb institucions com ara Amnistia Internacional denunciant la “presència de civils armats al servei de les forces de seguretat”, així com “la suspensió de l’accés a les xarxes socials i a internet”, tot recordant la impunitat instaurada en els últims anys amb les morts dels 14 manifestants del 2021 encara pendents d’investigar.
La reacció internacional no es va fer esperar, la diàspora senegalesa a Occident va convocar protestes a les portes de les ambaixades del país, la qual cosa va fer que el govern tanqués “provisionalment” els seus consolats. Les institucions regionals del continent també van expressar la seva preocupació per la situació.
Aquesta setmana és la quarta des de la retenció d’Ousmane Sonko al seu domicili de Dakar, el seu advocat denuncia la desconnexió que pateix, així com el seu aïllament social i material. Mentrestant, els carrers de Dakar van recuperant una amarga i tensa normalitat, conscients de la imminència d’una nova necessitat de plantar cara a un govern que, tot i haver perdut el relat, continua centrat en les eleccions del 2024.