A CÒRSEGA VOLEN L’ESTATUT

A principis de juliol l’Assemblea de Còrsega va debatre un text que vol posar les bases de la futura autonomia política de Còrsega. Volen aconseguir alguna cosa semblant a un estatut, per entendre’ns. Per copsar millor per què els corsos ho intenten ara i les possibilitats que tenen d’aconseguir-ho, cal posar-ho en context històric i polític.

Una de les obres de la literatura francesa més llegides i conegudes arreu són les aventures d’Astèrix el gal. La majoria dels milions de lectors de tot el món reconeixen la personalitat dels personatges, la qualitat del dibuix, la vivesa dels diàlegs i l’humor que destil·la, amb diferents capes de lectura. A França, a més de tot això, són una espècie de primers francesos, de personatges mítics que expliquen qui són i d’on venen. Durant molts anys els llibres escolars d’història a França començaven dient “Els nostres ancestres els gals...” I és que totes les nacions tenen mites que expliquen qui són i d’on venen, i el mite fundacional dels francesos són els gals, que lluiten ara i sempre ferotgement contra l’invasor.

Una de les millors aventures d’Astèrix és quan va a Còrsega per tornar a casa Ocatarinetabellatxitxix, un guerriller cors que els romans havien capturat “a traïció mentre feia la migdiada” i els gals han alliberat. En el llibre, com quan visiten qualsevol país o regió, afloren els prejudicis sobre aquest territori. En aquest cas l’orgull illenc, les lluites entre clans corsos i el paisatge molt accidentat. I de vegades els prejudicis tenen alguna cosa a veure amb la realitat.

Còrsega és una illa mediterrània que està més a prop de l’actual Itàlia que no de la França continental. És molt muntanyosa i poc poblada. És el doble de gran que Mallorca però hi viu molta menys gent. Si a la gran de les Balears hi viuen prop d’un milió de persones, a Còrsega amb prou feines n’hi viuen 350.000. Hi ha més gent entre el Gironès i la Selva que no pas a tot Còrsega.

Després d’haver estat molts segles sota control genovès, i a estones català, França la va annexar el 1769, cent anys més tard que el Rosselló, i des de llavors París la intenta afrancesar. Durant la segona meitat del segle XX van proliferar diversos grups armats independentistes corsos que lluitaven contra les autoritats franceses, i també entre ells. A més, alguns tenien vincles amb la temuda màfia corsa, que durant força dècades va controlar els baixos fons de Marsella, va arribar a París i als EUA, i no tenia res a envejar a la siciliana.

Aquests grups armats independentistes, el més gran dels quals era l’FLNC (Front d’Alliberament Nacional Cors), tenien la capacitat de cometre atemptats i refugiar-se a les muntanyes. Potser l’acció que més ressò va tenir va ser l’assassinat a trets del prefecte –l’enviat del govern francès, semblant al governador civil espanyol però amb molt més poder– Claude Érignac el 1998. La policia va arrestar diversos sospitosos que en l’interrogatori van assenyalar com a culpable Yvan Colonna, un pastor de cabres que va passar a ser l’home més buscat de França. Mentre molts el feien ben lluny, a Sud-amèrica, va viure amagat endins de l’illa fins que la policia francesa el va detenir el 2003, quan ja era un mite per a bona part de l’independentisme cors. En un procés judicial amb moltes ombres, va ser condemnat a cadena perpètua. Durant el segle XXI la majoria de grups armats corsos, incloent-hi l’FLNC, s’han dissolt i han renunciat a la lluita armada. Segur que això ha ajudat que el nacionalisme i l’independentisme cors hagi guanyat totes les eleccions regionals, estatals i sindicals a l’illa des del 2015.

Des de principis dels noranta Còrsega té una configuració institucional una mica diferent a la resta de departaments francesos: la Col·lectivitat Territorial de Còrsega, que no és ben bé ni una regió o un departament de la França metropolitana i tampoc una colònia d’ultramar. Té un parlament i un govern, però molta menys autonomia i diners que qualsevol comunitat autònoma espanyola. El parlament no pot aprovar lleis i la llengua corsa no és oficial.

A l’Assemblea de Còrsega, el parlament de l’illa, ja fa diverses legislatures que hi ha una majoria de diputats nacionalistes i independentistes. Fa anys que es presenten a les eleccions reclamant més autonomia i guanyant-les, però el govern francès mai els ha fet gaire cas. Però el març de l’any passat Yvan Colonna va morir assassinat en una presó prop de Marsella per un pres fonamentalista musulmà.

Això va provocar moltes manifestacions contra l’Estat francès a l’illa, i algunes van anar acompanyades de molta violència. Alguns manifestants van assaltar i cremar una comissaria i els estibadors del port van impedir atracar un vaixell carregat amb policies de reforç. Davant del caos i els incendis, el president francès Macron va accedir finalment a negociar una autonomia per a Còrsega que hauria d’encaixar en la reforma constitucional que vol impulsar l’any que ve. Per això el ministre de l’Interior francès va demanar al parlament cors que li enviés una proposta amb el màxim suport possible per negociar entre els dos governs, arribar a un consens i incloure aquest acord en la nova constitució.

Els partits corsos, sempre enfrontats i dividits (ara hi ha tres partits nacionalistes o independentistes al Parlament i tots són la suma de molts altres partits i faccions) han estat conscients de l’oportunitat històrica que tenien al davant per acordar un text i negociar-lo amb el govern francès.

El 4 de juliol l’Assemblea de Còrsega va aprovar dos textos. Un tenia el suport majoritari de la cambra (46 escons de 63). Hi van votar a favor Femu a Corsica, partit nacionalista i autonomista que té la majoria absoluta i per tant el govern, però també hi van votar partits nacionalistes i independentistes de l’oposició com el PNC Avanzemu i Core in Fronte. Aquests dos partits estan a l’oposició i normalment enfrontats amb el primer, però per una vegada han votat junts amb proclames gairebé èpiques i apel·lant “als ulls dels infants del futur que ens estan mirant”.

El document aprovat reclama el reconeixement jurídic del poble cors, la cooficialitat de la llengua corsa i la reclamació d’un estatut de resident, entre moltes altres qüestions. El ministre de l’Interior francès, però, ja ha dit que van a la negociació amb dues línies vermelles: la indissoluble unitat de França i que no es creïn dues categories de ciutadans. I és que un dels temes de debat és que els nacionalistes volen exigir que per comprar una propietat a l’illa s’hi hagi hagut de viure força anys (l’estatut de resident) i el govern francès diu que això seria crear dues categories de francesos. A més, sembla complicat que París accepti la cooficialitat d’una llengua que no sigui el francès. Les dificultats de la llei Molac, que intentava protegir les “llengües regionals” demostren que la urticària jacobina a la diversitat lingüística encara és ben present en el sistema polític i judicial francès.

Al parlament també hi ha un partit que no és nacionalista cors sinó que té vincles amb Els Republicans, el partit de la dreta francesa. Aquests han presentat un altre text on no hi ha cap d’aquestes reclamacions, sinó només que l’Assemblea pugui adaptar algunes lleis de París.

Els nacionalistes corsos es troben en una situació inimaginable fa pocs anys: són la força majoritària al parlament de l’illa i estan al govern. Ara intenten aprofitar tot això per negociar quelcom semblant a un estatut per tenir una autonomia política que van perdre fa segles. No saben si arribaran a un acord amb el govern francès ni si aquest tindrà la força per fer una reforma de la constitució. Sembla molt difícil, però una oportunitat així no es presenta gairebé mai, i ho volen intentar.

Cap al final del llibre Astèrix a Còrsega, Ocatarinetabellatxitxix diu al governador romà de l’illa que perquè els corsos acceptin un emperador, caldria que l’emperador fos cors. Fa més de dos-cents anys ja n’hi va haver un, Napoleó Bonaparte, i no només va capgirar la història de França sinó la de tot Europa.