Si el 2023 ha estat un any marcat per tensions i distensions polítiques i socials en diversos estats africans, el 2024 s’anuncia com un any de consolidació de tendències i renovació d’aliances polítiques i econòmiques, majoritàriament en l’esfera territorial intraafricana. Els països de la recent creada Aliança dels Estats del Sahel (AES) –Mali, Burkina Faso i el Níger– s’han compromès en els últims mesos a estendre els seus àmbits de cooperació més enllà del de la seguretat i la lluita antiterrorista, obrint un procés d’estudi d’una eventual unió monetària i econòmica a través d’un fons comú.

En el terreny militar, el Níger s’ha unit a aquests dos països en la seva revisió dels compromisos de cooperació amb exèrcits estrangers dins del seu territori, en pro de “limitar la ingerència internacional” en els assumptes interns i la priorització d’aliances amb els països veïns del Sahel. Tanmateix, seguint els passos dels seus socis de l’AES, i coincidint amb la retirada obligada dels últims soldats francesos del Níger –després de marxar de Mali i Burkina Faso–, el govern sorgit del cop d’estat del passat juliol va acollir recentment els primers oficials russos, incloent-hi el viceministre de Defensa per tancar un acord per “reforçar la cooperació en l’àmbit de la defensa”.

En la mateixa línia, després de Mali, Burkina Faso ha estat el segon país, en menys d’un any, a relegar el francès al rang de “llengua de treball”. I és que les noves aliances dels estats del Sahel, fora dels països limítrofs, parlen mandarí (Xina), rus, àrab (Turquia) i amazic (Marroc). Aquest últim país ha anunciat recentment una iniciativa per “afavorir l’accés dels països del Sahel a l’oceà Atlàntic.” Aquesta iniciativa s’inscriu en un context de tensions diplomàtiques entre el rival etern del Marroc, Algèria, i Mali degut a una reunió de les autoritats algerianes amb els rebels separatistes tuàregs del nord de Mali, sense comunicar-ho al govern de Bamako en la seva posició de país mediador en aquest conflicte intern malià. Aquesta va ser la resposta d’Alger a la posició de Bamako sobre el Sàhara Occidental i la normalització de les relacions amb Israel. Els països de l’AES justifiquen les poques reticències a la proposta del Marroc per la influència dels Estats Units i França en la política del país magrebí.

En l’àmbit polític, el 2024 s’anuncia amb eleccions que poden comportar canvis de líders en països com ara les Comores (gener), Mali i el Senegal (febrer) i Ruanda (juliol). Les eleccions de Mali i el Senegal es presenten com les més controvertides. En el primer cas, els comicis de principis de febrer que han de tornar el poder a mans dels civils es van veure entorpits el 20 de desembre per la dissolució de l’Observatori per a les Eleccions i el Bon Govern per la junta militar al govern, al·legant falta d’informació sobre la font del finançament de l’entitat. Pel que fa al Senegal, la cursa pel relleu de Macky Sall a finals de febrer ja té més de 200 candidatures, entre les quals la del fill de l’expresident Wade, i el líder empresonat del partit principal de l’oposició, Ousmane Sonko, després de recuperar el dret al sufragi passiu.

A l’Àfrica central, un front electoral s’ha convertit en els últims mesos en un bany de sang, és el cas de la República Democràtica del Congo, on setmanes abans dels comicis el conflicte armat va ressorgir a través del grup rebel Moviment 23 de Març (M23) i el seu anunci de la creació d’una coalició paramilitar per “refundar l’Estat” congolès. Amb desenes de morts i centenars de desplaçats, el conflicte intern amenaça a convertir-se en un d’interestatal amb Ruanda, acusat pel govern congolès de donar suport a les tesis del grup M23 a canvi de cessions de territoris rics en minerals. Més a l’est, un conflicte entre una organització paramilitar i el govern pel poder que ja dura des de l’abril amenaça la població sudanesa, amb l’afegit d’un brot de còlera constatat en els últims dies.

En el terreny econòmic, els motors econòmics del continent aquest 2024 seran el Níger, amb un creixement projectat de més d’11 punts percentuals; Líbia, que es recupera de la desacceleració econòmica dels primers anys d’aquesta dècada, augurant un creixement de més de set punts enguany. Una desena de països completen la llista d’estats amb una projecció de creixement de més de 5 punts, són: el Senegal, Gàmbia, Etiòpia i Burkina Faso.

En altres esferes, la Copa Africana de Nacions (CAN), que tindrà lloc a la Costa d’Ivori a partir del 13 de gener, serà una oportunitat per dimensionar el nivell del futbol africà actualment, amb la participació del Senegal, actual campió d’Àfrica, i el Marroc, semifinalista de l’últim mundial i una selecció en la tretzena posició en el rànquing mundial de seleccions nacionals de la FIFA.

Pel 2024, tot i la feblesa notòria de les organitzacions regionals clàssiques, els països africans semblen apostar per l’enfortiment de les relacions supranacionals dins del territori africà, amb un creixement notable de les exportacions comercials i de les aliances multilaterals interafricanes.