Partit Socialista Borbó Espanyol
Només hi ha un afer més metafísic que el sexe dels àngels i és allò que es coneix com l’“ànima republicana” del PSOE. És un concepte que va resumir Zapatero en una frase que no va fer prou fortuna, però que amagava una saviesa infinita: “Defensar la Constitució és ser republicà.” La constitució a què es referia és l’espanyola, és clar, que consagra la monarquia. Així és com justifiquen els socialistes la seva “ànima republicana”, defensant la corona. Veure-ho per creure-ho.
En la relació del PSOE amb els Borbons, necessitaríem un manual de psicologia política o sexual, ves a saber, d’alta volada. Els laboristes, com els socialistes espanyols, també són monàrquics, però almenys tenen la decència de no anar amb un barret i una esquella pel carrer proclamant que són republicans.
En el congrés de Suresnes del 1974, quan va néixer el PSOE de la Transició, el partit es va pronunciar per una “república federal de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol”. Només quatre anys després, sense referèndum ni res, el partit ja acceptava sense rondinar Joan Carles I com a cap d’estat. I aquí, a Catalunya, n’hi ha que parlen de la traïció dels polítics a les seves conviccions. Som uns aprenents.
“Jo soc republicà”, va manifestar l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista el 2012. Però farà algun dia alguna cosa perquè la seva república sigui realitat?
Monarquia 1 - autodeterminació 0
Si l’ànima republicana del PSOE encara subsisteix en l’ambient ni que sigui en forma gasosa o d’esperit sant, el que ha quedat sepultat en el bany de realisme de la Transició i de la sagrada unitat de la pàtria és el dret a l’autodeterminació, que els socialistes encara defensaven el 1974, també per a les nacionalitats de l’Estat espanyol.