El vestit nou de l’emperador

Salvant els dos mil·lennis de diferència i la rellevància històrica de Juli Cèsar i Felip VI, certament el Borbó espanyol es va presentar a la cerimònia dels Jocs Mediterranis com si vingués de Roma per concedir oficiosament i graciosament l’estatus de colònia a Tarragona, l’antiga Tàrraco, la ciutat on la primavera és eterna, en paraules d’Adrià. Tàrraco encara va ser sotmesa al poder central romà un pas més gràcies o per culpa de Cèsar August, que va crear allò de la província Tarraconense, a la qual va considerar capital d’Hispània.

Ara bé, els gestos presumptament magnànims i d’aparença poderosa de Felip VI a l’estil dels antics emperadors per inaugurar els Jocs Mediterranis no donen a la ciutat cap poder afegit al que ja té, que és més aviat escàs, com s’ha vist per l’impacte nul a tot el món d’un esdeveniment buit de contingut i que respon a la vanitat dels seus promotors.

De fet, perquè el Borbó tingués una rebuda a l’estil d’un governant estimat en aquestes terres catalanes, l’organització va haver de regalar milers d’entrenades a entitats espanyolistes i ultres perquè cridessin totes a l’una “visca el rei, visca el rei!”. Fins i tot en aquest ambient d’èxtasi monàrquic, una de les cares visibles de l’unionisme a Catalunya, Jordi Cañas, va piular: “Soc republicà. Visca Espanya! Visca el rei!”

Però l’estadi, mig buit durant tota la cerimònia, ens deia clarament que l’emperador anava nu.