La seva felicitat hauria de ser la nostra

Com deien abans a Menorca, si l’enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret. Apliquem-nos la recepta, doncs, pobres mortals republicans que no som ningú i que envegem, ves a saber per quina amagada raó, la família reial espanyola quan ve als nostres Països Catalans a fer allò que en diuen el repòs del guerrer després de feixucs mesos de treball dur a les galeres de La Zarzuela.

Així doncs, d’on ve la nostra enveja de les seves vacances? Perquè les tenen pagades? Perquè tenen un palau sencer a la seva disposició? Perquè naveguen en velers més cars que un Ferrari amb tornejos que porten directament el seu nom? Perquè poden convidar nebots, cosins, tiets, nets, sogres, amics, assessors, consellers i empresaris d’aquí i d’allà? Perquè nosaltres mai no som a la llista? Perquè totes les illes, no només la de Mallorca, s’obren de cames per deixar-los passar? Perquè les autoritats, ja siguin de dretes, de centre o d’esquerres, han de retre homenatge de submissió al monarca en cada període estival? Perquè no s’han de posar ni la crema solar ells mateixos de tants criats que tenen? Perquè van a Cabrera o Portitxol o on el vent del seu desig els porti sense que la turba germànica els pugui molestar? Perquè tots els xefs de les Illes es barallen, a punyalades si cal, per oferir-los menús gastronòmics que farien explotar les nostres targetes de crèdit? Per què? Per què?