La seva felicitat hauria de ser la nostra

Com deien abans a Menorca, si l’enveja fos tinya, molts caps hau­rien de menes­ter bar­ret. Apli­quem-nos la recepta, doncs, pobres mor­tals repu­bli­cans que no som ningú i que enve­gem, ves a saber per quina ama­gada raó, la família reial espa­nyola quan ve als nos­tres Països Cata­lans a fer allò que en diuen el repòs del guer­rer després de fei­xucs mesos de tre­ball dur a les gale­res de La Zar­zu­ela.

Així doncs, d’on ve la nos­tra enveja de les seves vacan­ces? Perquè les tenen paga­des? Perquè tenen un palau sen­cer a la seva dis­po­sició? Perquè nave­guen en velers més cars que un Fer­rari amb tor­ne­jos que por­ten direc­ta­ment el seu nom? Perquè poden con­vi­dar nebots, cosins, tiets, nets, sogres, amics, asses­sors, con­se­llers i empre­sa­ris d’aquí i d’allà? Perquè nosal­tres mai no som a la llista? Perquè totes les illes, no només la de Mallorca, s’obren de cames per dei­xar-los pas­sar? Perquè les auto­ri­tats, ja siguin de dre­tes, de cen­tre o d’esquer­res, han de retre home­natge de sub­missió al monarca en cada període esti­val? Perquè no s’han de posar ni la crema solar ells matei­xos de tants cri­ats que tenen? Perquè van a Cabrera o Por­tit­xol o on el vent del seu desig els porti sense que la turba germànica els pugui moles­tar? Perquè tots els xefs de les Illes es bara­llen, a punya­la­des si cal, per ofe­rir-los menús gas­tronòmics que farien explo­tar les nos­tres tar­ge­tes de crèdit? Per què? Per què?