Mans reials tacades de sang
Normalment, aquest espai és un divertimento a costa dels pobres Borbons, que prou patiment tenen a casa seva per, a més a més, haver d’aguantar que els plebeus o bufons els critiquem sense raó. Ara bé, això d’avui és més seriós, perquè Felip VI amenaça de venir –bé, vindrà– a l’homenatge a les víctimes de l’atemptat de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost passat.
Molts caps d’estat d’Europa i de la resta del món són benvinguts al nostre país, i més en actes com aquest. Ara bé, no estaria malament que se n’abstinguessin tots aquells que promouen els conflictes a l’Orient Mitjà i que venen impunement armament a les dictadures de la zona que bombardegen població civil, fins i tot fora del seu propi estat, contravenint tots els convenis internacionals. Però, bé, la Constitució s’ha de complir, mentre que les resolucions de l’ONU les posem a La Zarzuela als lavabos de convidats. Ja m’imagino el príncep saudita Mohammed bin Salam agafant el rotllo i fent-se un fart de riure mentre llegeix la crida al diàleg al Iemen que va fer l’organisme internacional.
Felip VI és l’home que, el mes passat, va tancar el contracte de dos mil milions amb els saudites per la compra de vaixells de combat espanyol, que segur que ajudaran a rebaixar la tensió en aquella zona i, per tant, a fer que el final del terrorisme islàmic sigui més a prop. Víctimes innocents allà i aquí.
“No podem” fer-hi res
Els utòpics del republicanisme espanyol, liderats per Podem a Espanya i per Ada Colau a Barcelona, defensen sense fissures la presència del rei en un acte que hauria de ser de condemna del terrorisme, també del d’estat. Ni les contradiccions del cap de l’Estat han sabut o han pogut posar sobre la taula.