Mans reials tacades de sang

Nor­mal­ment, aquest espai és un diver­ti­mento a costa dels pobres Bor­bons, que prou pati­ment tenen a casa seva per, a més a més, haver d’aguan­tar que els ple­beus o bufons els cri­ti­quem sense raó. Ara bé, això d’avui és més seriós, perquè Felip VI amenaça de venir –bé, vindrà– a l’home­natge a les vícti­mes de l’atemp­tat de Bar­ce­lona i Cam­brils del 17 d’agost pas­sat.

Molts caps d’estat d’Europa i de la resta del món són ben­vin­guts al nos­tre país, i més en actes com aquest. Ara bé, no esta­ria mala­ment que se n’abs­tin­gues­sin tots aquells que pro­mo­uen els con­flic­tes a l’Ori­ent Mitjà i que venen impu­ne­ment arma­ment a les dic­ta­du­res de la zona que bom­bar­de­gen població civil, fins i tot fora del seu propi estat, con­tra­ve­nint tots els con­ve­nis inter­na­ci­o­nals. Però, bé, la Cons­ti­tució s’ha de com­plir, men­tre que les reso­lu­ci­ons de l’ONU les posem a La Zar­zu­ela als lava­bos de con­vi­dats. Ja m’ima­gino el príncep sau­dita Moham­med bin Salam aga­fant el rot­llo i fent-se un fart de riure men­tre lle­geix la crida al diàleg al Iemen que va fer l’orga­nisme inter­na­ci­o­nal.

Felip VI és l’home que, el mes pas­sat, va tan­car el con­tracte de dos mil mili­ons amb els sau­di­tes per la com­pra de vai­xells de com­bat espa­nyol, que segur que aju­da­ran a rebai­xar la tensió en aque­lla zona i, per tant, a fer que el final del ter­ro­risme islàmic sigui més a prop. Vícti­mes inno­cents allà i aquí.