Quan Franco va exhumar els Borbons
Just avui fa 70 anys de la trobada que va posar les bases perquè la monarquia espanyola es convertís no només en col·laboradora necessària sinó en hereva directa de Franco i el feixisme, un fet que els republicans espanyols es menjarien posteriorment amb patates –alguns encara aplaudeixen amb les orelles i tot– durant la seva “modèlica” Transició.
Després de la Guerra Civil el legítim hereu de la corona espanyola, Joan de Borbó, s’havia queixat que en la primera llei de successió de Franco no l’havien tingut en compte. Digueu-li ximple. El 25 d’agost de 1948, doncs, tindria lloc la famosa reunió al iot de Franco, l’Azor, que revelaria en primícia (ehem) el diari ABC. Allà és on el dictador va revelar a Joan de Borbó quins eren els seus plans, nomenar Joan Carles, llavors un nen de 10 anys, com a futur hereu i rei d’Espanya.
A partir de llavors començaria l’adoctrinament del Borbó, que inclouria poques idees, però clares, la més important: defensar la unitat d’Espanya contra vent i marea. A la seva manera, doncs, Franco va exhumar els Borbons quan la dinastia semblava tenir els dies comptats durant la Segona República. En morir el general, pràcticament ningú, fora dels partits independentistes i alguns d’esquerres molt minoritaris, van exigir el retorn a la legalitat republicana, com sí que va passar a Grècia després de la dictadura dels coronels.
Joan només va ser rei dins de la tomba
LLUÍS SIMONAquest 2018 alguns nostàlgics, i d’altres que no tant, han celebrat els 25 anys de la mort de Joan de Borbó, conegut també com el comte que no va ser rei. Malgrat això, Joan Carles va ordenar que fos enterrat al monestir d’El Escorial amb la inscripció de Joan III, el títol que hauria ostentat si hagués estat rei.