Felip VI, el mestre titellaire

“En aquesta nova era a Espanya, vull tenir el rei com a aliat.” Així parlava Albert Rivera el 12 d’octubre del 2015 en la fiesta nacional –dita nacional perquè allà, com tots sabem, no són nacionalistes–. Això de Felip VI i Albert Rivera, l’home que proclama aquests dies el seu odi a la dissidència i que incita a la violència, va ser amor a primera vista. Es van conèixer precisament a la meva ciutat, Girona, el 8 de gener del 2013, en la inauguració del TAV. La relació va ser intensa des del primer dia. El 22 d’abril ja menjaven plegats a La Zarzuela i el 2013 mantenien una altra trobada, també a Girona, prèvia a la proclamació de Felip com a rei.

Quan Rivera, inflat per l’Ibex 35 i amb una vida de luxe i de disbauxa a Madrid, cavalcava cap a La Moncloa, es va atrevir a demanar en persona al rei que proposés un pacte PSOE-PP-Ciutadans després de les eleccions del 2016. Les trobades i converses telefòniques entre tots dos només van demostrar una cosa, que pensaven el mateix dels sobiranistes, fet que va corroborar Felip VI en el discurs del 3 d’octubre, que va ser festejat a Twitter per Ciutadans amb un indissimulat «Viva España, viva el rey!»

En els mitjans de Madrid es considerava que Rivera era per a Felip VI el mateix que Suárez per a Joan Carles I. Quan el rei emèrit es va cansar de la seva joguina, ja sabem què va passar. Que vigili Rivera perquè qui mou els fils no és precisament ell.