De Don Pelayo a Elionor

El futur del reg­nat dels Bor­bons a Espa­nya depèn de dife­rents fac­tors. Un d’evi­dent és evi­tar que els cata­lans ens en sor­tim en la cre­ació d’una república efec­tiva. Però n’hi ha d’altres. Poden caure per errors no forçats, com els ele­fants, les comis­si­ons i les amants de Joan Car­les I o la sim­ple falta d’empa­tia de Felip VI amb tots aquells que el con­si­de­ren hereu de Franco i, per tant, ves­tigi de la dic­ta­dura. Però ells, ali­ens a la democràcia, tenen coll avall que dura­ran eter­na­ment i ja tre­uen a pas­se­jar la seva futura reina, Eli­o­nor, encara que només tin­gui 12 anys i con­tra l’opinió de Letícia, que té seny, rauxa, mala llet, intel·ligència, poder i influència a parts iguals, fet que treu de polle­guera els experts en Bor­bons que es pas­se­gen pels mit­jans, que tenien en Sofia, sem­pre callada i sub­misa i amb unes banyes que arri­ba­ven a Nava­cer­rada, la reina per­fecta.

Eli­o­nor cele­brarà el 8 de setem­bre a Astúries, com a prin­cesa i futura reina, els 1.300 anys de l’ori­gen del regne d’aque­lla comu­ni­tat, que és el moment 0 que molts his­to­ri­a­dors de capçalera espa­nyols uti­lit­zen per dir que Espa­nya és la uni­tat de destí més antiga de la història i, posats a dir, també de la democràcia. El rei Pelai I –Don Pelayo per als amics– va començar des d’allà la con­questa con­tra els musul­mans, una efemèride que la ins­ti­tució reial espa­nyola ha con­si­de­rat idònia perquè Eli­o­nor debuti pràcti­ca­ment com a futura reina.