De Don Pelayo a Elionor

El futur del regnat dels Borbons a Espanya depèn de diferents factors. Un d’evident és evitar que els catalans ens en sortim en la creació d’una república efectiva. Però n’hi ha d’altres. Poden caure per errors no forçats, com els elefants, les comissions i les amants de Joan Carles I o la simple falta d’empatia de Felip VI amb tots aquells que el consideren hereu de Franco i, per tant, vestigi de la dictadura. Però ells, aliens a la democràcia, tenen coll avall que duraran eternament i ja treuen a passejar la seva futura reina, Elionor, encara que només tingui 12 anys i contra l’opinió de Letícia, que té seny, rauxa, mala llet, intel·ligència, poder i influència a parts iguals, fet que treu de polleguera els experts en Borbons que es passegen pels mitjans, que tenien en Sofia, sempre callada i submisa i amb unes banyes que arribaven a Navacerrada, la reina perfecta.

Elionor celebrarà el 8 de setembre a Astúries, com a princesa i futura reina, els 1.300 anys de l’origen del regne d’aquella comunitat, que és el moment 0 que molts historiadors de capçalera espanyols utilitzen per dir que Espanya és la unitat de destí més antiga de la història i, posats a dir, també de la democràcia. El rei Pelai I –Don Pelayo per als amics– va començar des d’allà la conquesta contra els musulmans, una efemèride que la institució reial espanyola ha considerat idònia perquè Elionor debuti pràcticament com a futura reina.