Visca l’educació pública!

El curs escolar ja ha començat, i la llibertat dels pares d’escollir el centre dels seus fills és gairebé infinita quan no hi ha, és clar, límit en el pressupost familiar. Imagineu que els rebuts de la matrícula dels vostres fills anessin directament a càrrec dels pressupostos de l’Estat...

Malgrat la possibilitat que tindria la família reial espanyola de ser exemplar i apostar per una educació pública de qualitat (no cal que rigueu) per a les infantes, els reis han decidit un curs més (oh quina sorpresa!), matricular-les a Santa María de los Rosales, un centre catòlic que costa entre 7.000 i 10.000 euros l’any –depenent de les fonts– i on fins i tot ensenyen, segons una antiga alumne, a baixar per les escales amb sabates de talons sense fer soroll.

Per si de cas els mestres de l’escola no són prou eficients, a casa, les dues nenes reben lliçons afegides d’història d’Espanya i dels Borbons. I després, a Madrid, diuen que els que adoctrinen són els mestres catalans. L’escola d’Aravaca, que ja va acollir Felip VI i molts fills de l’aristocràcia benestant de Madrid, posa totes les facilitats imaginables perquè la família reial continuï apostant pels seus serveis. Els idiomes, el menú, els horaris i el servei de seguretat estan exclusivament pensats perquè les dues infantes tinguin un camí de roses cap a un futur en què una cosa s’hauran d’estalviar per sobre de qualsevol altra: buscar-se una feina per guanyar-se la vida.