L’home que volia ser rei

Els Borbons no són l’única dinastia que s’ha proposat perpetuar-se com a governants a l’Estat espanyol. No és que la dinastia Habsburg estigui conspirant per canviar el resultat de la guerra de Successió. Ho fa una família molt més perillosa i poderosa actualment, la FAES de José María Aznar, que vol portar el seu cap visible a La Zarzuela amb l’excusa que Espanya necessita, ara sí, una república que ho centrifugui tot cap a Madrid. Aznar I somia amb un govern com el d’Alejandro Lerroux (1933-1935), espanyolista i radical, que no titubegi contra el catalanisme i ja no diguem contra l’independentisme.

Les aspiracions republicanes d’Aznar són ben conegudes, sobretot a la capital. Fins i tot La Sexta va fer un documental fictici fa deu anys en què el polític assumia la presidència d’una tercera república hispànica. Tot va arrancar de la mala relació entre l’antic president espanyol i Joan Carles I. Amb 65 anys, Aznar encara no renuncia al seu somni, i el flanc català és el seu millor aliat. Faci el que faci Felip VI –fins i tot enviar-nos els tancs–, tot serà poc per a Aznar, l’home que desitja secretament –Arcadi Espada dixit– que Gabriel Rufián li faci un blow job. Treballa incansablement per un govern de coalició Rivera-Casado. Després pot fer caure el rei per qualsevol escàndol, ja sigui sexual o econòmic, i col·locar-se ell mateix a la poltrona. És l’home que a Catalunya vol passar de les paraules –“a por ellos”– als fets.