El dia que Felip VI va treballar

En l’imaginari polític espanyol que formen el trident PSOE-PP-Ciutadans hem sentit un grapat de vegades que el que va passar l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya va ser un cop d’estat. I els judicis que han de venir així ho corroboren. Aquell dia va fer la mateixa anàlisi el rei teòricament més preparat de la història de la monarquia, el preparao Felip VI, que va veure l’oportunitat de marcar perfil propi –com havia fet el seu pare el 23-F del 1981– sense encomanar-se a ningú.

Segons diuen ara alguns mitjans, el seu ja conegut discurs del dia 3 va sorprendre, fins i tot, Mariano Rajoy, per la seva contundència i pel contingut tan retrògrad. Tot i que el rei és una figura, ens diuen, decorativa –segons la Constitució–, ell va tirar pel dret. Els catalans, com a mínim, vam fer treballar, ni que fos un dia, el monarca, que amb una porra imaginària a la mà va fer una redacció segons la qual semblava que els catalans que no pensàvem com ell érem autèntics terroristes.

L’acusació directa al sobiranisme català i al seus representants polítics de trencar la societat va donar, és clar, cobertura a la justícia espanyola perquè anés a totes. Es va posar el segell reial al famós “¡a por ellos!”, i tot i que des de sectors democràtics espanyols s’ha criticat amb duresa el discurs, ningú ha fet res tampoc per aturar la marxa reial que va començar aquell dia i que ha acabat amb el mateix Llarena tancant el Parlament de Catalunya.