Quan no t’agafen el telèfon

Fa just un any, qui era delegat del govern català a França, Martí Anglada, va acusar Felip VI d’haver trucat a la seu central de Volkswagen i Seat a Alemanya per demanar-los un canvi de seu, com havien fet els bancs catalans i altres empreses de l’Ibex 35 just després del referèndum. Llavors, la casa reial no va negar ni tan sols la denúncia i ara altres mitjans han confirmat que, efectivament, el rei es va dedicar aquells dies, a banda d’amenaçar-nos, a mirar de fer mal –de manera inútil, afegiria jo– a l’economia catalana i a provocar el pànic entre els seus súbdits.

Fent cas omís a la seva condició de preparao, el rei va cometre el mateix error infantil que un dels seus predecessors en el càrrec, Franco I, que va intentar portar la Seat –inversió original de la Fiat– ben lluny de Catalunya. De fet, va posar la seu social a Madrid. Si s’havien de crear llocs de treball, com més lluny de Barcelona, millor. Franco, i ara Felip VI, podia tenir una certa idea de política internacional, que això està també en constant discussió, però l’economia no era la seva branca favorita. Pretendre que indústries multinacionals s’inclinin davant la reialesa i s’arrisquin a perdre beneficis o a incrementar despeses és com voler que la lluna s’il·lumini amb la bandera espanyola cada 18 de juliol. Només els bancs van fer cas a Felip VI, perquè saben que quan arribi una crisi és ell (l’Estat) qui pagarà les seves pèrdues.