Alçament ‘nacional’ a Barcelona
Barcelona va poder assistir, durant la festa dita de la raza o de la Hispanitat al primer alçament nacional a favor de Felip VI i la monarquia d’ençà del seu discurs contra l’independentisme i el sobiranisme. Eren pocs i vestits de forma carnavalesca, sortits alguns d’un spin-off de Torrente, però les seves idees teòriques i filosòfiques –resumides en “Puigdemont a prisión”– són les que governen no el pensament únic a Espanya –que això tampoc és tan rellevant–, sinó les accions dels seus tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Un per a tots i tots per a un, com va escriure Alexandre Dumas.
Que Societat Civil Catalana, una associació controlada per la ultradreta, i el republicà Manuel Valls siguin ara els principals aliats del monarca a la capital catalana és un problema. Fins i tot Letícia ho ha vist i ha filtrat que vol portar la princesa Elionor a estudiar a Barcelona quan sigui més gran per fer-la més popular. Fins i tot li agradaria que reclamés oficialment el títol de princesa de Girona. Que vingui a buscar-lo a la plaça 1 d’Octubre. Aquí l’esperem. El desvergonyiment amb què Catalunya tracta finalment els monarques ha fet saltar totes les alarmes, fins i tot dins del PSOE, presumpte partit “republicà”. La moció aprovada al Parlament reprovant el rei i demanant l’abolició de la monarquia amenaça de traslladar-se a altres governs territorials. Navarra serà el següent. Crispetes.
El TC entra en joc
LLUÍS SIMON“Un parlament autonòmic no pot intentar traçar la forma d’estat d’Espanya.” És el que va dir la ministra Carmen Calvo per justificar que el govern portava la reprovació del rei al Tribunal Constitucional. Ara bé, els magistrats, en teoria, no es poden pronunciar sobre opinions. En teoria. A la pràctica ho fan i sempre en el mateix sentit.