Alçament ‘nacional’ a Barcelona

Barcelona va poder assistir, durant la festa dita de la raza o de la Hispanitat al primer alçament nacional a favor de Felip VI i la monarquia d’ençà del seu discurs contra l’independentisme i el sobiranisme. Eren pocs i vestits de forma carnavalesca, sortits alguns d’un spin-off de Torrente, però les seves idees teòriques i filosòfiques –resumides en “Puigdemont a prisión”– són les que governen no el pensament únic a Espanya –que això tampoc és tan rellevant–, sinó les accions dels seus tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Un per a tots i tots per a un, com va escriure Alexandre Dumas.

Que Societat Civil Catalana, una associació controlada per la ultradreta, i el republicà Manuel Valls siguin ara els principals aliats del monarca a la capital catalana és un problema. Fins i tot Letícia ho ha vist i ha filtrat que vol portar la princesa Elionor a estudiar a Barcelona quan sigui més gran per fer-la més popular. Fins i tot li agradaria que reclamés oficialment el títol de princesa de Girona. Que vingui a buscar-lo a la plaça 1 d’Octubre. Aquí l’esperem. El desvergonyiment amb què Catalunya tracta finalment els monarques ha fet saltar totes les alarmes, fins i tot dins del PSOE, presumpte partit “republicà”. La moció aprovada al Parlament reprovant el rei i demanant l’abolició de la monarquia amenaça de traslladar-se a altres governs territorials. Navarra serà el següent. Crispetes.