Alçament ‘nacional’ a Barcelona

Bar­ce­lona va poder assis­tir, durant la festa dita de la raza o de la His­pa­ni­tat al pri­mer alçament naci­o­nal a favor de Felip VI i la monar­quia d’ençà del seu dis­curs con­tra l’inde­pen­den­tisme i el sobi­ra­nisme. Eren pocs i ves­tits de forma car­na­va­lesca, sor­tits alguns d’un spin-off de Tor­rente, però les seves idees teòriques i filosòfiques –resu­mi­des en “Puig­de­mont a prisión”– són les que gover­nen no el pen­sa­ment únic a Espa­nya –que això tam­poc és tan relle­vant–, sinó les acci­ons dels seus tres poders: legis­la­tiu, exe­cu­tiu i judi­cial. Un per a tots i tots per a un, com va escriure Ale­xan­dre Dumas.

Que Soci­e­tat Civil Cata­lana, una asso­ci­ació con­tro­lada per la ultra­dreta, i el repu­blicà Manuel Valls siguin ara els prin­ci­pals ali­ats del monarca a la capi­tal cata­lana és un pro­blema. Fins i tot Letícia ho ha vist i ha fil­trat que vol por­tar la prin­cesa Eli­o­nor a estu­diar a Bar­ce­lona quan sigui més gran per fer-la més popu­lar. Fins i tot li agra­da­ria que reclamés ofi­ci­al­ment el títol de prin­cesa de Girona. Que vin­gui a bus­car-lo a la plaça 1 d’Octu­bre. Aquí l’espe­rem. El des­ver­go­nyi­ment amb què Cata­lu­nya tracta final­ment els monar­ques ha fet sal­tar totes les alar­mes, fins i tot dins del PSOE, pre­sumpte par­tit “repu­blicà”. La moció apro­vada al Par­la­ment repro­vant el rei i dema­nant l’abo­lició de la monar­quia amenaça de tras­lla­dar-se a altres governs ter­ri­to­ri­als. Navarra serà el següent. Cris­pe­tes.