Lluís XX de França i de Navarra...
La fauna monàrquica i concretament la hispànica ens continua mostrant espècimens pràcticament únics, impossibles de trobar en altres verals, que diria un amic meu. Tot i que els Borbons, certament, van perdre el tron de França per la via jugular encara n’hi ha que el reclamen. El més conegut, ai las!, és Lluís Alfons de Borbó, que aquesta última setmana ha fet de les seves amb un recordatori gairebé lacrimogen de les virtuts del seu avi. I qui era el seu avi? Doncs Francisco Franco. Aquest noi ho té tot. Aristòcrata espanyol, franquista, pretendent del tron de França i de Navarra com a Lluís XX, simpatitzant de Vox, assot d’homosexuals i un vividor tan reconegut que fins i tot els reis espanyols miren de no tenir-hi contacte.
“Estàs més present que mai. Els teus enemics i els traïdors a la pàtria no t’obliden ni cessen de mencionar-te. Altres seguim lluitant i resant per tu”, va escriure Lluís Alfons el 20-N per commemorar els 43 anys de la mort del dictador. A l’aristòcrata també se l’ha vist pel Valle de los Caídos protestant per la decisió de desenterrar el cos de Franco. És d’aquells que diu que no són ni de dretes ni d’esquerres, però això sí, és catòlic, senyor d’ordre, espanyol i, en el seu cas, també aspirant a ser francès. No és estrany que després de tants anys envoltat de nobles espanyols, empresaris de dubtosa reputació i amb una mare com Carmen Martínez-Bordiu no giri rodó del tot.
Pocs i malavinguts
LLUÍS SIMONLa pretensió de Lluís Alfons de ser Lluís XX no té el suport de tots els monàrquics a França. Hi ha els partidaris d’Enric d’Orleans, descendent de l’últim rei de França, Lluís Felip I, i els coneguts com a bonapartistes, que donen suport a Joan Cristòfor Bonaparte, emparentat amb els emperadors Napoleó I, Napoleó II i Napoleó III.