Els reis no venen d’Orient...

Els discursos nadalencs dels reis espanyols, primer els que feia Joan Carles I, i ara els que fa Felip VI, no són més que una successió lògica dels que pronunciava Franco en els primers anys de TVE. De la seva xerrameca del 30 de desembre del 1969 en va quedar, parlant del futur, el famós “tot ha quedat lligat i ben lligat”. Es referia, és clar, a la decisió de donar continuïtat eterna al Movimiento amb la designació de Joan Carles com a successor seu. Hi ha una frase, en aquest sentit, aclaparadora: “La instauració de la nostra monarquia té un suport popular pràcticament absolut i molt superior al que va tenir el 1700 Felip V, que va arribar al poder per les maniobres polítiques de potències estrangeres.”

Segons Franco, l’arribada de Joan Carles i els Borbons al poder un altre cop “lliuraria Espanya de dubtes i vacil·lacions i donaria una solidesa institucional inalterable als principis del Movimiento”.

Fa gairebé quaranta anys d’aquella confirmació de la successió monàrquica, però hi ha coses que a Madrid no han canviat gaire. “En la batalla per la pau nostra de cada dia és indispensable que poseu el bé comú de la nació espanyola per sobre de les conveniències particulars. Cal la necessària autoritat sense la qual és impossible una llibertat vertadera...” I, per acabar, un diagnòstic encertat del que passaria en el futur: “Les futures generacions sabran aportar el seu entusiasme a la tasca d’engrandir Espanya.”