Glòria al duc d’Avinyó!
Demà tots els exèrcits espanyols comandats pel seu rei (o reis, si comptem l’emèrit) celebren un dels seus actes més vintage, d’aquells que vistos en blanc i negre guanyen força i credibilitat, i més ara que la unidad està en perill: la gran pasqua militar. No se celebra, és clar, l’arribada dels Reis d’Orient “que porten coses a tota la gent”. Aquests últims fan pinta de refugiats i com a mínim dos d’ells són massa foscos per la moda Vox que s’imposa aquests dies a la pàtria hispànica. Demà teòricament se celebra la reconquesta de Menorca executada el 1782 pel glorioso exèrcit hispànic. Però això, és clar, és un conte de fades que alguns expliquen als nens abans d’anar a dormir o, el que és pitjor, a les escoles.
Carles III no va reconquerir Menorca perquè mai abans havia estat espanyola. Per acabar-ho d’adobar va haver de ser un almirall d’Avinyó, el duc de Crillon, l’encarregat de portar les tropes franceses i els vaixells espanyols fins a Maó, on va consumar la victòria contra els britànics. Després li van lliurar el títol de duc de Maó per fer-lo passar per espanyol. Amb el nou títol va fracassar a Gibraltar. Quan els castellans i companyia es van quedar sols per defensar les ciutadelles de Menorca, els britànics va tornar a conquerir l’illa, sense gaire esforç, el 1798. El tractat d’Amiens (1802) va retornar Menorca a Espanya, que el mateix dia va perdre definitivament Gibraltar. Què celebren doncs?
L’exèrcit apunta cap a Catalunya
LLUÍS SIMONÉs una expressió agosarada però no meva. Ho va dir tot just fa un any la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, precisament en la pasqua militar. “L’exèrcit estava preparat per actuar”, va dir referint-se al fet que la declaració de la República a Catalunya hagués estat efectiva i donant la raó, entre d’altres, a Marta Rovira, ara a l’exili.