Felip VI i l’operació Estrasburg

Tots sabem per què ha visitat, justament aquesta setmana, el president espanyol, Pedro Sánchez, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Les casualitats no existeixen. Les causalitats, sí. L’operació de màrqueting de l’Estat espanyol per evitar futures sentències contràries contra el seu aparell repressor la va començar fa un any (22 de febrer) el mateix Felip VI, que va afalagar personalment el president del tribunal, Guido Raimondi, a La Zarzuela.

Amb l’excusa de tractar “qüestions relatives a la cooperació”, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem –aquests sí, cooperadors necessaris en l’empresonament del govern legítim–, el rei va aprofitar l’avinentesa per exposar al jutge italià les grans virtuts d’Espanya com a “democràcia” i va tornar a donar la tabarra amb la separació de poders, una qüestió que ell mateix posava en dubte amb una trobada tan oportuna amb Raimondi, després que Bèlgica ja havia desestimat les euroordres de Llarena i havia posat en dubte directament el sistema judicial espanyol.

Ara bé, les suites al Plaza, els sopars copiosos i la companyia de la reialesa no van evitar que la justícia espanyola rebés unes setmanes després una bona garrotada del mateix tribunal europeu, que va condemnar Espanya per imposar una pena de presó a uns manifestants que havien cremat una foto del rei. “Llibertat d’expressió”, ho va considerar. Avís per a navegants.