Felip VI i l’operació Estrasburg

Tots sabem per què ha visi­tat, jus­ta­ment aquesta set­mana, el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, el Tri­bu­nal de Drets Humans d’Estras­burg. Les casu­a­li­tats no exis­tei­xen. Les cau­sa­li­tats, sí. L’ope­ració de màrque­ting de l’Estat espa­nyol per evi­tar futu­res sentències contràries con­tra el seu apa­rell repres­sor la va començar fa un any (22 de febrer) el mateix Felip VI, que va afa­la­gar per­so­nal­ment el pre­si­dent del tri­bu­nal, Guido Rai­mondi, a La Zar­zu­ela.

Amb l’excusa de trac­tar “qüesti­ons rela­ti­ves a la coo­pe­ració”, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem –aquests sí, coo­pe­ra­dors neces­sa­ris en l’empre­so­na­ment del govern legítim–, el rei va apro­fi­tar l’avi­nen­tesa per expo­sar al jutge italià les grans vir­tuts d’Espa­nya com a “democràcia” i va tor­nar a donar la tabarra amb la sepa­ració de poders, una qüestió que ell mateix posava en dubte amb una tro­bada tan opor­tuna amb Rai­mondi, després que Bèlgica ja havia deses­ti­mat les euro­or­dres de Lla­rena i havia posat en dubte direc­ta­ment el sis­tema judi­cial espa­nyol.

Ara bé, les sui­tes al Plaza, els sopars copi­o­sos i la com­pa­nyia de la reia­lesa no van evi­tar que la justícia espa­nyola rebés unes set­ma­nes després una bona gar­ro­tada del mateix tri­bu­nal euro­peu, que va con­dem­nar Espa­nya per impo­sar una pena de presó a uns mani­fes­tants que havien cre­mat una foto del rei. “Lli­ber­tat d’expressió”, ho va con­si­de­rar. Avís per a nave­gants.