Felip VI, al banc dels acusats

Men­tre els pre­sos polítics cata­lans s’enfron­ten aquests dies a con­dem­nes llarguíssi­mes al Suprem per la seva acti­vi­tat i ide­o­lo­gia política, el cap d’Estat que va orde­nar pràcti­ca­ment la seva per­se­cució per terra, mar i aire en aquell dis­curs del 3 d’octu­bre del 2017, s’ho mira des de la distància. “Aques­tes auto­ri­tats, d’una manera clara i rotunda, s’han situat total­ment al marge del dret.” Aquell dia Felip VI, no només va exer­cir d’auto­ri­tat política –que no li cor­res­pon–, sinó que va actuar de jutge i part. Això per als que pen­sen que la sentència encara no està escrita. El rei, com en l’edat medi­e­val, va sen­ten­ciar aquell dia el govern català amb tots els delic­tes dels quals es parla aquests dies i que es resu­mei­xen en un: col­pis­tes.

Només una vegada ha inter­vin­gut aquest rei en un con­flicte polític, social o democràtic espa­nyol, i ha estat jus­ta­ment en l’únic que Franco va dema­nar fer­mesa a Joan Car­les I des del seu llit de mort: la uni­tat és sagrada.

Han pas­sat més coses a Espa­nya més enllà del procés. Fins i tot els més acèrrims uni­o­nis­tes ho adme­trien. L’ascens de l’extrema dreta, la violència de gènere, els pro­ble­mes de l’habi­tatge, les reta­lla­des en edu­cació, les reta­lla­des en sani­tat, la cor­rupció política, la cor­rupció econòmica, la cor­rupció poli­cial, la desi­gual­tat extrema, la crisi econòmica, con­flic­tes inter­na­ci­o­nals, el reco­nei­xe­ment de dos governs a Veneçuela, les rela­ci­ons amb l’Aràbia Sau­dita, etc. Res ha meres­cut cap inter­venció específica o decla­ració fora de guió de Felip VI, que per aca­bar-ho d’ado­bar és “invi­o­la­ble” i no ha de decla­rar en el judici, tot i que si es lle­geix el dis­curs d’aquell dia és un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles que gent inno­cent faci més d’un any que està entre bar­rots. Si el temps posés tot­hom al seu lloc, l’aca­baríem veient al banc dels acu­sats.