Un Dijous Sant de sang a Estoril

Juanito i Alfonsito. Així eren coneguts quan eren petits i vivien a Estoril (Portugal) Joan Carles i Alfons de Borbó, fills del compte de Barcelona –Joan de Borbó– i aspirants a la corona espanyola. Tots dos tenien cartes al seu favor i algunes en contra. Les seves germanes, per raons evidents, van ser descartades ràpidament de la línia successòria. Juanito era el gran, quatre anys més que Alfonsito, però també era el més soca –si se’m permet l’expressió– dels dos germans. Tenia problemes amb els estudis i no li agradava gairebé cap de les aficions del seu pare, que tenia com a preferit el germà menor, Alfonsito, que no només estimava el golf, sinó que era admirat per la seva intel·ligència. Senequita, l’anomenaven, recordant filòsof de l’imperi romà.

La historiografia borbònica no té cap dubte amb una cosa: Alfonsito era el preferit de Joan. Una altra cosa és si hauria estat capaç d’imposar-lo com a successor per sobre del seu germà i del general Franco, que també hi havia de dir la seva. Precisament, Franco –hi ha diverses versions sobre això– va ser qui hauria regalat a Joan Carles una pistola automàtica Lone Star per felicitar-lo per la seva entrada a l’acadèmia militar.

El Dijous Sant del 1956 els dos germans (18 i 14 anys) estaven jugant sols al pis de dalt de Villa Giralda, el palauet d’exili del seu pare. Joan Carles, que no ha declarat mai sobre aquesta qüestió, tot i que ja era major d’edat, tenia la pistola de Franco a les mans i tràgicament (segons la versió més estesa) se li va disparar amb tanta mala fortuna que la bala va entrar al cervell del seu germà. Va morir a l’instant. Allà mateix, el seu pare va fer jurar a Joan Carles sobre una bandera d’Espanya que no ho havia fet expressament. L’únic fet concret, amb tot, és que el camí cap a la corona va quedar més net que una patena.