Un futur rei per a Catalunya?
Qui és Francesco Nicola Roberto Paternò Castello e Guttadauro d’Ayerbe e d’Aragona? Ni més ni menys que l’últim descendent de Pere I d’Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d’Aragó. És una anècdota si voleu, però ell mateix fa temps que va pel món dient que és l’únic i legítim aspirant a la Corona d’Aragó, que va incloure gairebé tot el territori dels Països Catalans. No només és ell –amb web pròpia i alguna entrevista en mitjans especialitzats sobre la noblesa europea– qui es postula al tron, sinó que també el proposa un grup ben curiós de gent, el Cercle Sobiranista Monàrquic. Van intentar formar una sectorial pròpia a l’ANC, però són tan pocs i els seus objectius tan carpetovetònics que no se’n van sortir.
Ara bé, ells no es resisteixen –com Gabriel Rufián– a demanar dos referèndums, un per la independència (és clar) i l’altre per la monarquia, però només per a Catalunya. El noble de la família dels Paternò tal volta no seria l’únic candidat a ser el primer rei exclusivament de Catalunya, perquè no veig els aragonesos compartint causa monàrquica. Potser totes les cases europees hi veurien una oportunitat d’expansió i ens trobaríem d’aquí a uns anys amb una edició nostrada i real de Joc de trons. Els Borbons, per exemple, per què s’haurien de conformar amb només un monarca a la Península Ibèrica si en poguessin tenir dos?
Alfons López Tena, que sempre ha tingut una dèria monàrquica, proposava fa uns anys una opció alternativa: entronitzar a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor, que ja regnen a Gibraltar. Qui en dona més?
L’aspirant al tron de la Corna d’Aragó, amb la seva família
Sense regne
És evident que Catalunya no ha estat mai un regne i que, per tant, no ha tingut un rei. Com a molt els vam compartir amb l’Aragó i a Barcelona hi va haver (i encara hi ha) comtes molt poderosos. No hem passat mai de principat i això també diu força de la nostra història.
Menjar ‘reial’ per als taurons de l’Atlàntic
Aquesta setmana s’ha parlat del jove activista Guillermo Úcar, nou líder de la Unió de Joves Comunistes d’Espanya, que ha tingut una idea concreta sobre què fer exactament amb Felip VI un cop es proclami la tercera república: “Un dels capitans que tirarem per la borda, als taurons, és Felip VI.” Grans aplaudiments entre els assistents i un cert escàndol en la premsa de la caverna, que ha recordat que aquest grup forma part de l’“entramat” que aquest cap de setmana votarà Unidas Podemos. Certament, queden petits partits que es declaren comunistes i republicans a Espanya, però haurien de recordar que va ser Santiago Carrillo qui va dir amén a la monarquia.
El ‘germà’ de Felip VI
Malauradament, no va ser el llibre més venut per Sant Jordi, però aquest senyor, el fill bord més conegut de Joan Carles I –que en tindria desenes d’escampats pel planeta–, fa dècades que no té pèls a la llengua i ha portat la seva causa fins i tot als tribunals. El monarca de la Bisbal explica precisament això, el recorregut vital d’Albert Solà i les seves llargues investigacions que l’han portat a la conclusió inevitable. El general Amadeo Martínez Inglés va escriure un altre llibre que sustenta precisament la tesi de Solà: El rey de las cinco mil amantes, en què explica amb pèls i senyals l’addició al sexe de l’emèrit i totes les estratègies per fugir de la vigilància de Sofia. Fins i tot van llançar una amant al mar durant un creuer.