La monarquia

El retrat del rei

Soci­a­lis­tes, popu­lars i naci­o­nals –eufe­misme de Ciu­ta­dans– dis­cu­tei­xen molt i inde­fi­ni­da­ment de salari mínim, pen­si­ons o dèficit, però hi ha des­pe­ses públi­ques en què s’abra­cen com els juga­dors d’un equip de fut­bol quan fan un gol. L’última ale­gria ha arri­bat gràcies a Hernán Cortés, no el con­quis­ta­dor sinó el pin­tor, que s’ha endut de les arques públi­ques uns 90.000 euros (poca cosa pels temps que cor­ren) per una pin­tura d’una mida força amenaçadora, sobre­tot pels que som cata­lans i repu­bli­cans, i que acom­pa­nyarà o vigi­larà de reüll tots els repre­sen­tants esco­llits pels ple­beus al Congrés dels Dipu­tats.

En l’última novel·la de Murakami, La mort del coma­na­dor, es dibuixa (mai més ben dit) els pin­tors de retrats com l’esca­lafó més baix d’aquest ram. Són aquells que venen la seva ànima d’artis­tes al ser­vei de senyors sem­pre aco­mo­dats que els encar­re­guen que els facin immor­tals. Els retra­tis­tes, doncs, no posen la seva tècnica, per molt depu­rada que sigui, al ser­vei de l’art pel qual van ser ensi­nis­trats, sinó del poder, una paraula que inclou diners i influència. El pin­tor del rei, que no amaga que ha vol­gut donar al cap d’estat un cert sen­tit d’auto­ri­tat (no cal que ens ho digui a nosal­tres), porta fent esbos­sos de polítics i de gent de la cort des de la Tran­sició. Molts qua­dres es pen­gen a les seus de la teòrica sobi­ra­nia popu­lar, però no hi pot haver res que faci més olor de res­clo­sit que senyors d’antics lli­nat­ges pen­jats en teles gegants en plena era d’Ins­ta­gram.

L’única lli­ber­tat que s’ha pres Cortés a l’hora de dibui­xar el monarca és, segons ell, donar-li una “mirada còmplice, que ins­piri con­fiança”. El pin­tor del lli­bre de Murakami, en canvi, intenta que els seus retrats, per bé o per mal, reflec­tei­xin la veri­ta­ble per­so­na­li­tat de la per­sona retra­tada. Si Cortés hagués fet el mateix amb Felip VI, pro­ba­ble­ment molts dels que ara l’ado­ren arru­fa­rien el nas perquè alguns dels trets que ha dei­xat entre­veure el rei aquests últims anys no són pre­ci­sa­ment els d’algú més intel·ligent que la mit­jana dels seus súbdits.

La des­co­berta del retrat de Felip VI al Congrés dels Dipu­tats

Pintors ‘protegits’

En el millors temps de la pintura espanyola, els que van portar a la llum Velázquez i Goya, per exemple, molts artistes van ser prou vius per treballar a la cort i aprofitar el seu enorme prestigi per viure gairebé del sou que els pagava la família reial. Això, d’altra banda, els permetia disposar de prou diners per crear les obres que els van fer immortals.

Un himne que s’adapta als nous temps

Els dos reis espanyols que encara sobreviuen (Felip VI i Joan Carles I) van ser rebuts a Nàpols en una trobada internacional amb la versió de l’himne espanyol que va adoptar Primo de Rivera –no confondre amb Albert Rivera– el 1928. No és d’estranyar que amb el govern que hi ha a Itàlia i amb els temps que corren a Espanya ningú s’immutés davant tan profundes paraules: “¡Triunfa, España! Los yunques y las ruedas cantan al compás del himno de la fe”, etc. El problema, segons va analitzar posteriorment l’insigne Albert Boadella, és que un himne sense lletra com el d’ara no ens porta enlloc i que, de fet, no té cap capacitat d’adoctrinament.

Estalviar diners, el nou màrqueting de Felip VI

La casa reial ha fet saber, amb una gran campanya a tots els mitjans, que el 2018 va estalviar uns 500.000 euros del seu pressupost i que tornarà aquests diners a l’Estat. Abans de passar comptes s’ha de dir que van rebre 7,88 milions d’euros per a tot l’any, una xifra que a molts de nosaltres també ens permetria un superàvit que generosament tornaríem a l’Estat. La Zarzuela també ha fet saber que les joies que el príncep saudita els va regalar han estat lliurades a l’Estat. Encara els haurem de donar les gràcies...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor