La monarquia

El Tribunal Suprem absol quan vol

El Tribunal Suprem no és l’organisme sense cor, ferotge i salvatge que molts ens voleu fer veure des de Catalunya. Llegint segons quins articles, semblaria una màquina inquisitorial que té com a únic objectiu empresonar durant mesos i mesos persones amb delictes molt difícils de provar. Recordeu que Espanya és una democràcia occidental que respecta els drets de tothom. Mai de la vida abusaria del seu poder –ni tampoc la fiscalia– perquè, per davant de tot, cal garantir que ningú no sigui ni tan sols acusat d’accions que serien tan greus que podrien fer caure governs i tot.

Aplaudim, doncs, que aquest tribunal que tan just serà amb una sentència –no recordo quina– que s’ha de dictar ben aviat hagi arxivat querelles contra el rei emèrit Joan Carles I, la seva amiga Corinna Zu Sayn Wittgenstein, el director del CNI Félix Sanz i l’excomissari Villarejo. No val la pena fer passar aquestes persones per segons quin tràngol, i més si les acusacions venen de cèl·lules esquerranoses i no de la Guàrdia Civil, única institució que té la veritat absoluta. Quina importància té per a Espanya que Joan Carles I blanquegés diners o el seu patrimoni a Suïssa? Si no va pujar a cap cotxe amb un megàfon per fer-hi crits, de què se’l pot acusar? Des de quan guardar on et dona la reial gana els diners que cobres dels teus súbdits ha de ser subjecte, per exemple, d’un interrogatori per part del sempre afable fiscal Zaragoza? Marchena, amb raó, trobaria que li estan fent perdre el temps quan Corinna relatés que el CNI va amenaçar els seus fills si explicava tot el que sabia. Total només hi ha unes gravacions com a prova, o sigui res. Què és això al costat d’un Fairy ben posat en un relat èpic sobre la guerra civil catalana del segle XXI? Espanyols de bé, no feu perdre el temps al Tribunal Suprem. Aquests senyors saben el que fan i absolen els qui volen, que són els innocents. Tota la resta, a la garjola.

Joan Carles I, en un dels seus últims discursos televisats

El foc purificador

Felip VI i el jutge Marchena van viure, en l’última nit de Sant Joan, una festa conjunta al barri barceloní del Fort Pienc. Com que, diuen totes les cròniques a Madrid, la seva relació personal és excel·lent, un grup de joves van decidir convidar-los a la festa sagrada, ni que sigui amb els seus retrats. Després, van cremar feliços a la foguera sagrada. Un honor.

Sempre ‘a favor’ de l’educació pública

El diari El País ha confirmat, aquesta setmana, que és Joan Carles I amb els diners que rep dels pressupostos de l’Estat –o sigui, de les nostres butxaques– qui paga tota l’educació dels seus nets Froilán i María Victoria, que inclou, entre altres cursos als EUA, l’estada a The College for Internacional Studies (CIS), una universitat americana a Madrid que costa 20.000 euros a l’any. Froilán havia estat internat també al centre privat de luxe SAFA de Sigüenza per les seves males notes. Els seus problemes de comprensió lectora no són els únics. És una de les estrelles de la nit madrilenya i entre les seves amistats n’hi ha una de ben destacada, Santiago Abascal (VOX).

No hi haurà ministres republicans a Madrid

Felip VI s’ha quedat tan preocupat amb el fracàs de Pedro Sánchez en la investidura que no té ni tan sols la intenció de convocar una altra ronda de contactes. No cal ser molt perspicaç per endevinar les ganes que tenia el rei de signar un nou govern amb ministres republicans. La gent parla molt de l’Íbex 35, però quin govern prefereix el cap de l’Estat? Escoltant els discursos, que segur que ho va fer, probablement vol Albert Rivera amb qualsevol altre que no tingui ganes de retocar el seu propi règim.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor