La monarquia

El ‘bribón’ de Joan Carles I

Que tots els velers de luxe del rei emèrit s’hagin dit Bribón –ja anem pel número XVII– és una de les grans tro­ba­lles de la monar­quia espa­nyola. M’agrada espe­ci­al­ment, com a sinònim d’aquesta gran paraula, el mot lite­rari haragán, que defi­neix exac­ta­ment una per­sona que defuig el tre­ball. Quan veus el rei sobre el seu veler no pots evi­tar-ho, és el bribón del rei. Allà dalt, acom­pa­nyat dels seus amics més íntims –entre ells el català Josep Cusí–, que són (diuen) els que li paguen totes les embar­ca­ci­ons. A canvi, com qui no vol la cosa, entra­ven, ara suposo que no, a La Zar­zu­ela com si fos casa seva, una manera com una altra perquè el seu patri­moni no parés de créixer sense cap obs­ta­cle de l’Estat.

Aquests velers, tots de dife­rents eslo­res, nave­ga­ven fins al 2015 amb l’escut del RCN Bar­ce­lona. Era un dels “nos­tres”, però la revo­lució repu­bli­cana cata­lana va fer que a par­tir del número XV migrés ofi­ci­al­ment cap a Galícia. Alguna cosa hi vam gua­nyar. Té gràcia també, és clar, que Joan Car­les, que nor­mal­ment por­tava i tirava la canya –això també és lite­ral–, guanyés quan estava en forma fins a sis edi­ci­ons de la seva copa, la del Rei. Se la lliu­rava ell a si mateix. Sense ver­go­nya. La Tran­sició anava vent en popa.

Per aca­bar-ho d’ado­bar, perquè si Franco es delia per la seva afició als pan­tans els seus hereus ho feien pel mar, Joan Car­les va accep­tar el 1981 com a regal un iot de luxe del seu bon amic el rei Fahd de l’Aràbia Sau­dita, democràcia reco­ne­guda arreu del pla­neta. Per una banda ja tenia el Bribón i després va pen­sar: “Quin nom li posa­rem a aquest que em porti sort?” Doncs For­tuna, és clar. No devia ser per la deessa ni per la marca de tabacs sinó per una cosa que s’anava acu­mu­lant en silenci a Suïssa. Dues embar­ca­ci­ons van defi­nir, doncs, el rei emèrit, poca feina i molts diners.

Joan Car­les I, amb el seu últim veler en el mun­dial de vela clàssica de Finlàndia

La classe Drac

Joan Carles ja va tenir un primer Fortuna el 1972, amb què va competir, com a príncep hereu, en els Jocs Olímpics de Munic en la classe Drac. Es pot veure el veler al Museu Olímpic, com si no hi hagués altres coses a exposar, després que se li rentés la cara l’any 2012, just quan l’anterior rei passava pel seu pitjor moment.

Pujol i els Borbons, vides entrellaçades

El jutge De la Mata viu un autèntic maldecap per investigar els suposats comptes i fons d’inversió de la família Pujol fora de l’Estat espanyol, concretament a Suïssa. El diari El Mundo admet l’existència d’un informe del CNI –els mateixos que van anar darrere Corinna–en què es parla d’una negociació entre l’Estat i Jordi Pujol perquè aquest no expliqui tot el que sap del rei a canvi d’un tracte judicial favorable. Això és un vertader malson per a la caverna, que voldria Pujol sí o sí a la presó però que al mateix temps considera intocable la monarquia. El cap de la Gürtel, Francisco Correa, en aquest sentit, ja va dir que no volia parlar de segons qui perquè hi hauria una “revolució”.

Els sondejos privats de la casa reial

Ja que el CIS no pregunta als espanyols sobre la monarquia –no és un problema, segons ells–els assessors de la institució sí que fan els seus propis sondejos dins la població per veure el grau d’aprovació de tots els membres de la casa reial. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals Joan Carles I va fer un pas al costat, perquè en les enquestes s’enfonsava sense remei. Curiosament, qui té més bona aprovació de la família és la reina emèrita, Sofia. Probablement per la seva submissió. Trist però cert.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.