La monarquia

Felip II i la llegenda negra

Molts his­to­ri­a­dors espa­nyols, sobre­tot de l’última for­nada, con­si­de­ren que des de fa segles hi ha una cam­pa­nya con­tra Espa­nya des dels països diguem-ne no catòlics que hau­ria supo­sat l’expansió injusta d’allò que conei­xem com a lle­genda negra. En resum, ens volen fer creure que en rea­li­tat Espa­nya, fins i tot quan va ser un imperi inva­sor, no va ser real­ment tan dolenta com se’ns ha vol­gut fer veure. L’objec­tiu d’aquesta neteja d’imatge no és cap altre, i els matei­xos autors ho reco­nei­xen, que els espa­nyols –com a mínim els que se’n con­si­de­rin–recu­pe­rin l’auto­es­tima i l’orgull de pertànyer a una gran “nació”.

Felip II (1527-1598) va ser un dels autors intel·lec­tu­als de la lle­genda negra. Va escam­par el ter­ror als Països Bai­xos i a Bèlgica, va expul­sar milers i milers de musul­mans a Anda­lu­sia, va enviar l’Armada Inven­ci­ble a les cos­tes angle­ses, se les va tenir amb els turcs per tot el Medi­ter­rani i va con­ti­nuar amb la ingent tasca d’espo­liar a la brava totes les grans rique­ses dels ter­ri­to­ris con­que­rits mili­tar­ment a Amèrica. Gai­rebé el 20% de les des­pe­ses de la corona –la majo­ria en acti­vi­tats mili­tars– pro­ve­nia de ter­ri­to­ris on, a més, s’impo­sava a cop d’espasa la llen­gua espa­nyola i la religió catòlica. Felip era, de fet, un catòlic tan fanàtic que no veia Gui­llem I d’Orange, el líder de la rebel·lió neer­lan­desa con­tra la monar­quia espa­nyola, com un rival per un ter­ri­tori con­cret, sinó com un mal­pa­rit cal­vi­nista que no seguia els pre­cep­tes del Vaticà. Va anne­xi­o­nar Por­tu­gal amb un gran cost mili­tar, i al final del seu reg­nat tenia fronts oberts als Països Bai­xos, França i Angla­terra. I els his­to­ri­a­dors es quei­xen de la lle­genda negra!

A més, es va casar qua­tre vega­des, l’última amb la seva neboda Anna d’Àustria, vint-i-dos anys més jove que ell, fent dels enllaços entre parents un mal endèmic de la monar­quia espa­nyola.

L’Armada Inven­ci­ble, en una repro­ducció atribuïda a Nic­ho­las Hilli­ard

Madrid, capital

Felip II va tenir una altra bona pensada, que va ser portar definitivament la cort espanyola i tots els funcionaris a Madrid (1561). També era el rei d’Aragó, on va ser conegut com a Felip el Prudent, tot i que va haver de sufocar una gran revolta a Saragossa i la guerra de la Ribagorça, on va intentar imposar el seu autoritarisme nomenant nous virreis.

La infanta Helena ‘fon’ el gel finlandès

La infanta Helena deu ser una de les divorciades més desitjades d’Europa. Amb un patrimoni incalculable i més secret que la deixa de la família Pujol i un antic marit de la noblesa que també deu pagar una part de la festa, alguns no veurien amb mals ulls aparellar-se amb la no reina d’Espanya. Aquesta setmana, la cronista Pilar Eyre ha escrit, literalment, que Helena va “lligar” en un viatge a Finlàndia, on va acompanyar el seu pare. Un “senyor de bon veure li va tirar la canya”, diu la periodista, que afegeix, això sí, que “ella no va picar”. En la crònica es destaca que Helena va parlar “anglès a la perfecció” i que s’ho va passar d’allò més bé. Del francès, no en diuen res.

Una periodista que no concedeix entrevistes

Letícia, com a bona periodista que devia ser –això ho hem de dir ben en passat–, devia lluitar perquè el seu equip parlés, entrevistés i investigués qualsevol cosa o persona relacionada amb l’actualitat del moment. Ara, un cop al càrrec de reina, no accepta –tampoc el seu marit– que ningú l’entrevisti ni seriosament ni tampoc formalment. Ho ha confirmat la periodista Julia Melchior, que ha fet un documental sobre ella a la televisió alemanya ZDF. “No parlen amb ningú ni amb cap mitjà.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor