Felip IV, el gran fornicador
Felip IV va ser un dels reis espanyols de la dinastia dels Habsburg que més territoris va perdre d’un imperi que queia a trossos. Amb tot, va establir un rècord que mai s’ha igualat, que se sàpiga: entre 20 i 40 fills. De legítims, n’hi va haver 12, però el nombre d’amants era tan exagerat que hi va haver un moment que va ser impossible calcular quants bastards anava deixant escampats per la cort. Mentre sovintejava les amants més cobejades de Madrid, Felip IV va perdre definitivament Portugal, una guerra contra França i la de Flandes i va estar a punt de quedar-se sense els comtats catalans, que entre el 1641 i el 1643, en plena guerra dels Segadors, van jurar lleialtat al rei de França, Lluís XIII. La intervenció del comte duc d’Olivares i l’ànsia de poder polític i territorial del cardenal Richelieu van evitar que els catalans quedessin fora definitivament de la corona castellana. Ara bé, Felip IV va haver de lliurar tota la Catalunya Nord –que també eren territoris de la seva corona– a França per sufocar les aspiracions de Pau Claris, que preferia clarament un monarca Borbó com Lluís XII a un de la casa d’Àustria, paradoxes de la història.
L’obsessió pel sexe de Felip IV era democràtica. No feia distinció social entre les dones escollides: casades, vídues, donzelles, dames d’alt llinatge, actrius i fins i tot monges. Tot i les constants sortides de cacera, el rei no defugia la responsabilitat de donar hereus oficials a la corona. Amb Isabel de Borbó, filla del rei de França, va tenir set fills. Només dos van arribar a adults. També es va casar amb una neboda de 12 anys, amb qui va tenir cinc fills més, entre ells el futur hereu de la corona, Carles II, un rei amb tantes malformacions –pel coeficient de consanguinitat i la síndrome de Klinefelter– que va ser incapaç de regnar. No va tenir fills i això provocar la guerra de Successió. Aquesta, però, és una altra història...
Felip IV, en un retrat pictòric de l’època
Addicció interessada
L’addicció al sexe de Felip IV va començar de ben adolescent, i segons alguns estudis va ser impulsada pel mateix comte duc d’Olivares, que podia exercir el poder reial mentre el rei cavalcava sobre súbdites de totes les condicions. Per molts, el seu comportament va ser tota una llàstima, ja que confiaven en el seu regnat per recuperar algunes de les joies imperials.
Qui vol ‘jugar’ amb la princesa Elionor?
Si el món no està boig s’hi acosta bastant. Una empresa russa presentarà aquest diumenge una nina basada en la imatge de la princesa Elionor. Ho farà durant una convenció oficial de col·leccionistes de Barbies, perquè aquest és un col·lectiu que, encara que sembli increïble, existeix entre nosaltres. I després diuen que als seguidors de Star Trek els falta un bull! Són els mateixos dissenyadors que el 2015 van crear una nina amb la imatge de Letícia basada en les mides i l’estructura de la Barbie original. Un any després –ningú ho va impedir– van fer el mateix amb Felip VI. Diuen que la princesa es podrà adquirir a través d’eBay i d’altres plataformes digitals.
I els vencedors, com celebren la Diada?
Les ofrenes florals són un dels actes més tradicionals de la Diada de l’Onze de Setembre. Els vençuts del 1714 recordem, com sabem fer molt bé els catalans, una de les nostres derrotes més sonades anant al monument dedicat a Rafael Casanova. Ara bé, molts catalans, i ja no dic espanyols, segur que troben a faltar alguna ofrena o acte que serveixi per glorificar aquells que van guanyar la guerra. Per què Felip VI, pobret, no pot venir a Barcelona a celebrar aquella victòria amb un homenatge a Felip V? Seria digne de veure.