La monarquia

La secta constitucional

Hi ha un país, a veure si ende­vi­neu quin, en què el cap d’estat té la potes­tat de posar-se un ele­ment que hau­ria de ser el símbol màxim de sepa­ració de poders: la toga de magis­trat. No només això, sinó que el senyor en qüestió es posa el gran collar de la justícia, que sem­bla una peça d’orfe­bre­ria sor­gida de Hogwarts i Harry Pot­ter, però que és un objecte tan ter­re­nal que faria caure Mon­tes­quieu de cul si se’l trobés davant. L’il·lus­tre i també il·lús pen­sa­dor francès dema­nava que tots els poders es vigi­les­sin entre si. Què fa, doncs, el cap d’estat de la toga? Se la posa i s’asseu al mig dels grans jut­ges del seu estat. Se’ls mira i assen­teix. Abans dels més grans judi­cis també es pro­nun­cia, és clar, per dei­xar clara quina és la posició del por­ta­dor del gran collar: “Les auto­ri­tats cata­la­nes s’han situat de manera clara i rotunda total­ment al marge del dret i la democràcia.” Faci’s, doncs, la justícia, “la meva justícia”, només li cal­dria afe­gir.

En aquest sen­tit, el cap d’estat de qui estem par­lant és lite­ral­ment un dic­ta­dor, perquè dicta la línia gene­ral d’una sentència i després els magis­trats del Tri­bu­nal Suprem, que per això els paguen, i molt bé, ja hi afe­gei­xen la lle­tra petita. Però, a més, fa un salt enda­vant encara més relle­vant i avisa que la seva sentència haurà de ser aca­tada a qual­se­vol preu. Això és, amics meus, el poder abso­lut. Con­tro­lar la justícia i, al mateix temps, et voilà, ser invi­o­la­ble judi­ci­al­ment per la Cons­ti­tució del teu regne i política­ment insubs­tituïble fins a la fi dels temps.

Un cap d’estat com aquest, és clar, hau­ria d’estar en la diana dels par­tits d’esquerra, que són històrica­ment els que més han llui­tat con­tra pri­vi­le­gis com aquest. Doncs això és el millor de tot. No només no es quei­xen, sinó que besen el terra que tre­pitja i l’ado­ren com si s’hagués reve­lat davant d’ells com a líder suprem d’una secta ano­me­nada Cons­ti­tució.

El cap de l’Estat espa­nyol, envol­tat de jut­ges amb toga i collar com si fos un d’ells

Temps moderns

La toga la porten jutges, fiscals i advocats i sembla una cosa antiquada. I ho és molt més del que us imagineu, fins i tot d’abans de la Santa Inquisició. El Tribunal Suprem la va aprovar el 1814, però el seu ús es remunta al segle XIV. Així sembla que moltes sentències semblin sagrades, però són humanes i, sovint, injustes i cruels.

Noves eleccions, cap problema!

Els sectors polítics, mediàtics, socials i intel·lectuals espanyols estan que trinen perquè per culpa de Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i els moderats Pablo Casado i Albert Rivera s’hauran de repetir les eleccions. S’ha de dir que és una gran sorpresa que l’unionisme espanyol estigui tan o més dividit que el sobiranisme català. De fet, els ganivets volen pels carrers de Madrid i és difícil passejar-hi sense que algun dels que venen de la dreta, l’esquerra o de dalt o de baix se t’acabi clavant al coll. Ara mateix és impossible saber qui serà el proper president espanyol, però una cosa és segura, la monarquia, com els grans funcionaris, romandrà. És a dir, cap problema.

Girona es resisteix a l’ocupació borbònica

Si Cardona va ser l’última ciutat que va resistir les tropes de Felip V, ara és Girona la que es nega a cedir davant un altre Borbó de nom Felip. Tot i que ara l’exèrcit del monarca no és de soldats de lleva, sinó d’empresaris, empreses, periodistes de la jet set, polítics a sou del regne i tota mena d’influencers, la seva actuació també pretén a la llarga un nou Decret de Nova Planta –ara en diuen 155–per posar ordre a Catalunya. Doncs bé, el lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona no es faran a la ciutat que porta el seu nom perquè no hi són benvinguts i ho saben. A Barcelona, en canvi, encara troben refugi entre molts sectors de l’elit del país.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor