Un rei republicà, què més volem?
Molts ens vam fotre de Pedro Sánchez quan va dir, en una entrevista a la CNN, que Felip VI representava millor que ningú els valors de la Segona República (1939). Un rei republicà és l’oxímoron portat a la màxima expressió. Sánchez, amb tot, no va dir una bajanada com la que sembla a primer cop d’ull. De fet, Manuel Valls també manté des de fa temps el mateix discurs. La monarquia espanyola és “republicana”.
Sánchez, tot i la contradicció formal de les seves paraules, no s’equivoca tant quan parla de la Segona República si ho circumscrivim al principal problema polític que té sobre la taula: Catalunya. En aquest sentit, la Constitució que es va aprovar el 1931 no difereix gaire de l’actual respecte als drets nacionals o territorials dels catalans, i això sovint s’amaga entre alguns republicans catalans que encara la defensen. L’Estatut de Núria de Francesc Macià, que era bàsicament federalista i no independentista, no només seria posteriorment cepillado, sinó que no en van quedar ni les engrunes. Els republicans espanyols es van inventar el terme “estat integral” que ara Felip VI aplaudiria amb les orelles. Tota la força legislativa i executiva residiria des de llavors –i encara dura– a Madrid, ja fos en el format republicà, feixista o monàrquic.
Respecte a l’intent de Macià de fer del català la llengua preeminent del país, l’únic efecte que va aconseguir va ser l’invers, que la Constitució deixés ben clar que el castellà era d’obligat coneixement a tot arreu, especialment a les “regions autònomes”. Abans de regions s’havia parlat d’“estats federals”, però ningú en volia saber res tot i els advertiments d’Azaña: “Una de les coses que ha de fer la República és resoldre el problema de Catalunya, i si no el resolem, la República haurà fracassat.” I, efectivament, va fracassar.
Pablo Iglesias i Felip VI, en una trobada a La Zarzuela
Els Fets d’Octubre
Aquest diumenge fa 85 anys dels fets del Sis d’Octubre, en plena República. Lluís Companys no es va tornar boig, simplement va recuperar l’esperit de l’Estatut de Núria i va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. El problema és que aquella República, com aquesta monarquia, no era federal ni tenia intenció de ser-ho.
El Constitucional, l’encobridor perfecte
El Tribunal Constitucional espanyol manté intacta la seva voluntat d’encobrir totes i cadascuna de les presumptes malifetes de la monarquia espanyola amb vista de qualsevol investigació legítima que es vulgui obrir en aquest front. L’última decisió és anul·lar la comissió d’investigació sobre la monarquia que va crear el Parlament de Catalunya el mes de març. L’objectiu de la comissió era, evidentment, pervers per als juristes, ja que es tractava d’investigar activitats delictives o irregulars “incloses les destinades a forçar el trasllat del domicili social dels bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya després de l’1 d’octubre”.
Josep Bou i el “rei dels catalans”
El líder municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, l’histriònic Josep Bou, va instar dilluns el govern municipal a col·locar el retrat de Felip VI en un “lloc preferent i d’honor del saló de plens”. Barcelona en Comú (Ada Colau), ERC i JuntsxCat hi van votar en contra. Bou es considera humiliat perquè, segons ell, Felip VI també és el “rei dels catalans”. Ho va dir amb tanta vehemència que fins i tot alguns dels seus admiradors el van aplaudir en el ple gairebé amb llàgrimes als ulls.