La monarquia

Un rei republicà, què més volem?

Molts ens vam fotre de Pedro Sánchez quan va dir, en una entre­vista a la CNN, que Felip VI repre­sen­tava millor que ningú els valors de la Segona República (1939). Un rei repu­blicà és l’oxímoron por­tat a la màxima expressió. Sánchez, amb tot, no va dir una baja­nada com la que sem­bla a pri­mer cop d’ull. De fet, Manuel Valls també manté des de fa temps el mateix dis­curs. La monar­quia espa­nyola és “repu­bli­cana”.

Sánchez, tot i la con­tra­dicció for­mal de les seves parau­les, no s’equi­voca tant quan parla de la Segona República si ho cir­cums­cri­vim al prin­ci­pal pro­blema polític que té sobre la taula: Cata­lu­nya. En aquest sen­tit, la Cons­ti­tució que es va apro­var el 1931 no dife­reix gaire de l’actual res­pecte als drets naci­o­nals o ter­ri­to­ri­als dels cata­lans, i això sovint s’amaga entre alguns repu­bli­cans cata­lans que encara la defen­sen. L’Esta­tut de Núria de Fran­cesc Macià, que era bàsica­ment fede­ra­lista i no inde­pen­den­tista, no només seria poste­ri­or­ment cepi­llado, sinó que no en van que­dar ni les engru­nes. Els repu­bli­cans espa­nyols es van inven­tar el terme “estat inte­gral” que ara Felip VI aplau­di­ria amb les ore­lles. Tota la força legis­la­tiva i exe­cu­tiva resi­di­ria des de lla­vors –i encara dura– a Madrid, ja fos en el for­mat repu­blicà, fei­xista o monàrquic.

Res­pecte a l’intent de Macià de fer del català la llen­gua pre­e­mi­nent del país, l’únic efecte que va acon­se­guir va ser l’invers, que la Cons­ti­tució deixés ben clar que el cas­tellà era d’obli­gat conei­xe­ment a tot arreu, espe­ci­al­ment a les “regi­ons autònomes”. Abans de regi­ons s’havia par­lat d’“estats fede­rals”, però ningú en volia saber res tot i els adver­ti­ments d’Azaña: “Una de les coses que ha de fer la República és resol­dre el pro­blema de Cata­lu­nya, i si no el reso­lem, la República haurà fra­cas­sat.” I, efec­ti­va­ment, va fra­cas­sar.

Pablo Igle­sias i Felip VI, en una tro­bada a La Zar­zu­ela

Els Fets d’Octubre

Aquest diumenge fa 85 anys dels fets del Sis d’Octubre, en plena República. Lluís Companys no es va tornar boig, simplement va recuperar l’esperit de l’Estatut de Núria i va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. El problema és que aquella República, com aquesta monarquia, no era federal ni tenia intenció de ser-ho.

El Constitucional, l’encobridor perfecte

El Tribunal Constitucional espanyol manté intacta la seva voluntat d’encobrir totes i cadascuna de les presumptes malifetes de la monarquia espanyola amb vista de qualsevol investigació legítima que es vulgui obrir en aquest front. L’última decisió és anul·lar la comissió d’investigació sobre la monarquia que va crear el Parlament de Catalunya el mes de març. L’objectiu de la comissió era, evidentment, pervers per als juristes, ja que es tractava d’investigar activitats delictives o irregulars “incloses les destinades a forçar el trasllat del domicili social dels bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya després de l’1 d’octubre”.

Josep Bou i el “rei dels catalans”

El líder municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, l’histriònic Josep Bou, va instar dilluns el govern municipal a col·locar el retrat de Felip VI en un “lloc preferent i d’honor del saló de plens”. Barcelona en Comú (Ada Colau), ERC i JuntsxCat hi van votar en contra. Bou es considera humiliat perquè, segons ell, Felip VI també és el “rei dels catalans”. Ho va dir amb tanta vehemència que fins i tot alguns dels seus admiradors el van aplaudir en el ple gairebé amb llàgrimes als ulls.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor