Porres reials, tradició ‘nacional’
La setmana vinent finalment Felip VI i la princesa de Girona –també d’Astúries i Viana– vindran a Catalunya a repartir els guardons de la fundació que honora la presumpta futura reina Elionor. Havent estat expulsats, no només èticament sinó materialment, de Girona tota la cort es desplaçarà a Barcelona per mirar de fer bona cara enmig de la tempesta. Algunes organitzacions independentistes s’estan mobilitzant per recordar-li, ara i sempre, que no és benvingut.
La relació d’“amor” de Felip amb Girona ja ve de lluny. El 21 d’abril de 1990 el príncep va acceptar oficialment i amb tots els honors el càrrec de príncep que li oferia la ciutat. Totes les patums, és clar, hi van participar, començant per l’alcalde, Joaquim Nadal, que considerava l’operació reial com una qüestió de màrqueting que en aquell moment la ciutat necessitava. El mateix dia hi va haver una manifestació antimonàrquica –una de les primeres a Catalunya– convocada per diversos grups que va pujar per la Rambla i que va acabar sent dispersada a cops de porra pels agents antidisturbis de la policia espanyola, que a la plaça del Vi també es van esplaiar amb alguns dels manifestants, sobretot els que xiulaven el príncep. Enmig de la gent, s’hi van col·locar agents de paisà –els famosos infiltrats–, que eren els que avisaven la policia de qui s’havia de colpejar. Abans, alguns regidors de les comarques gironines van intentar anar a rebre la família reial amb fanalets però també van ser atonyinats. Entre els que van rebre hi havia l’històric activista i alcalde d’Arbúcies, Jaume Soler (CUPA).
El mateix 21 d’abril va aparèixer un manifest publicat a El Punt contra la visita del príncep, impulsat per ERC, la CUP i altres partits independentistes. Aquella setmana també hi va haver actes de protesta a Balaguer, on va ser reconegut amb el títol de senyor, i a Cervera, d’on era comte.
Els antidisturbis de la Policía Nacional, actuant a la plaça del Vi de Girona el 1990
“Fora el Borbó”
A la catedral de Girona es va penjar una pancarta gegantina. Ho van fer Jordi Ferrer i Carles Cortada, de l’MDT. Es van despenjar fent ràpel i la policia espanyola els esperava a baix. També van detenir altres companys que van participar en l’acció de protesta, alguns dels quals van retenir durant alguns minuts el campaner.
Victòria Federica, de ‘corrida’ en ‘corrida’
La premsa rosa espanyola viu en estat de xoc i d’eufòria permanent amb la vida dels dos fills de la infanta Elena, Froilà i Victòria Federica de Marichalar. La primera, amb tot, és un tresor per moltes publicacions gràcies a la seva fal·lera pels toros i, especialment, pels toreros. El primer de la llista va ser Gonzalo Caballero, que fent honor al seu cognom va mirar d’atraure l’atenció de Victòria amb actuacions notables a totes les places en les quals la filla de la infanta es deixava veure. El segon de la llista és Andrés Roca (Rey de segon cognom), que va brindar un toro directament a Victòria davant l’aplaudiment general de la plaça. Borbons i toreros són una unió imbatible.
Joan Carles I, entre Elionor i Franco
El rei emèrit parla poc –de fet, li ho tenen prohibit– però alguns amics exposen als mitjans afins alguns dels pensaments més íntims de l’antic monarca. Sobre l’exhumació del seu antecessor en el càrrec de cap d’estar, Francisco Franco, Joan Carles s’ha quedat tan ample. “Potser no caldria gastar diners en això”, va revelar a un company de regates. Ara bé, està emprenyat de veritat pel discurs de la princesa Elionor en els premis Princesa d’Astúries perquè va recordar l’àvia Sofia –i “enemiga” declarada del rei– i en canvi no va dir ni una paraula sobre ell. El guionista ho va fer, és clar, amb tota la mala bava del món.