Si la princesa ve a la ‘seva’ Girona...
Les emotives paraules que va pronunciar Elionor, princesa de Girona, en el lliurament dels premis que porten el nom d’un dels seus múltiples càrrecs nobiliaris segur que van tocar el cor a molts gironins, que ja compten els dies que falten per rebre-la als carrers de la ciutat tal com mereixen les seves dolces paraules pronunciades, segons molts mitjans de Madrid, en un català molt més correcte que el que exhibeixen molts sediciosos, violents i separatistes que no deixen de ser súbdits, vulguin o no, d’una futura reina que molts ja donen per coronada. Ja ho veurem.
A Girona ja li tenim preparada una guia perquè conegui aquesta ciutat que tant diu que estima. No sigui que allò que li ensenyen els seus tutors difereixi de la nostra realitat. La portaríem, és clar, a la plaça 1 d’Octubre perquè pregunti sobre aquest nom tan curiós. I també, evidentment, a la plaça de la Independència, que tot i que no es referia precisament a la dels comtats catalans, fa impressió de veure només per l’allau d’estelades i per les pancartes demanant l’alliberament dels presos polítics, un concepte que, de tan llesta com és o sembla, segur que entendria.
Aniríem a la plaça del Vi, perquè els caps de llista de l’Ajuntament de les principals forces municipals li expliquessin com veuen exactament això dels reis i les princeses en el segle XXI. Més cap amunt, sens dubte, caminaríem cap a la catedral, on es va gravar Joc de trons, i on gairebé tots els prínceps i princeses menors d’edat acaben morts o enfollits. Baixant podríem acabar la caminada al lloc que millor es menja de la ciutat, el Casal Independentista el Forn, on podria debatre amb joves sobre qualsevol qüestió que considerés convenient.
I per acabar, ja de nit, l’acompanyaríem a la delegació del govern espanyol, on la protegiríem si la Policía Nacional o la BRIMO la perseguís o li disparés pilotes de goma.
La princesa Elionor, durant el seu discurs a Barcelona, el primer en català
L’‘afició’ la reclama
En una de les converses privades que el rei va tenir dilluns al Palau de Congressos amb els convidats se li va escapar, segons alguns mitjans: “A veure si aconsegueixo portar Elionor a Girona.” Unes dones gironines –segons Vanitatis– assetjaven el rei demanant-li “que vingui que vingui”. Hi estem d’acord, l’estem esperant.
Cap vincle oficial
La ciutat de Girona va revocar el desembre passat l’acord del 1975 mitjançant el qual s’adheria a la figura de Joan Carles I i a la monarquia espanyola. Aquell vincle va ser proposat per un ajuntament que encara no havia convocat eleccions democràtiques. En la votació hi va haver moments surrealistes, com la justificació del PSC per votar-hi en contra. “Som republicans, però aquesta proposta no mira endavant.” El PP va deixar clara la seva posició: “La monarquia és un mur de contenció per evitar que els independentistes se surtin amb la seva.” I jo que em pensava que els que aixecaven murs eren els independentistes i resulta que és la monarquia qui en té un, i de ben alt.
Els polítics passen, els reis es queden
Una de les màximes de la llegendària sèrie Sí, ministre de la BBC era que els alts funcionaris del govern britànic mostraven el seu poder amb un aforisme que ha fet fortuna: “Els polítics passen, nosaltres ens quedem.” És el que deu pensar, és clar, Felip VI davant les eleccions d’aquest cap de setmana. Guanyi qui guanyi, hi ha poques coses que perillin menys a l’Estat que el seu càrrec. Per ell, com si els comicis s’haguessin de repetir fins a l’eternitat. La successora ja escalfa a la banda.