3 d’octubre del 2027
A Espanya, la tercera república no se l’espera ni en un guió de Netflix. Massa fantàstic, pensaria el productor. A Felip VI només en els traurem de sobre per causes naturals, accidentals o disruptives. S’ha de dir que viatja molt en avió, i personalment no m’agraden els avions. Sempre somio que cauen davant de casa. La teoria política també diu que una república a Catalunya enviaria el sobirà ibèric –que no és una marca de pernil– a una altra dimensió, però els estudis de mercat assenyalen últimament que el momentum que estem esperant per tornar-la a proclamar o implementar va més a poc a poc del que molts podrien esperar. Ja serà molt que el president a l’exili torni i que el vicepresident surti de la presó.
Amb aquest pla de viatge temo que el 3 d’octubre del 2027, quan el rei tingui 59 anys –la flor de la vida– pugui inflar el pit d’aquella vegada que va sortir a la televisió a donar el tret de sortida a la repressió indiscriminada contra súbdits que no acceptaven, pel seu propi bé, que la policia els estomaqués a cop de porra mentre cridaven, il·lusos: “Som gent de pau, som gent de pau.” La monarquia no tindrà cap problema a sobreviure a un govern de coalició d’esquerres, sobretot perquè els líders dels dos partits que el formaran ja competeixen per veure qui és més felipista, i encara menys quan arribi la coalició d’ultradreta que liderarà segurament Abascal, amic de tota la vida de la família i padrí de Froilà, aspirant a ser el primer diputat de Vox de sang blava, si és que no prefereix seguir el camí del seu pare, i llavors que Déu s’apiadi de la seva ànima.
Tot i que Espanya serà en la dècada que comença un estat farcit de crisis, començant per la política, seguint per l’econòmica i acabant per la catalana, la intuïció històrica ens porta a pensar que si algun rei ha de caure serà l’emèrit i només per culpa de l’edat i la gravetat. És el que hi ha.
Elionor, que hauria de ser la futura reina d’Espanya, i Felip VI
La caixa de Pandora
Si un debat serà etern, recurrent, avorrit i segurament inútil per a nosaltres és el de la reforma constitucional, que afecta de pet la monarquia. D’entrada, el rei és inviolable i en la successió passen al davant els fills a les filles. Són coses que fins i tot a Espanya fan mal d’ulls, però si en toques una coma, obres la porta a canviar el model d’estat, i això sí que no.
El divorci està pactat per al 2025
Segons va publicar una revista alemanya de gran tiratge quan la relació entre el rei i Letícia passava el seu moment més “delicat”, la parella va arribar a un pacte per a una separació amistosa, altrament dit divorci, que hauria de tenir lloc quan les dues infantes siguin majors d’edat. Tenint en compte que la petita, Sofia, farà els 18 anys el 2025, aquesta seria la data de caducitat de la parella. En mitjans promonàrquics sempre s’ha criticat Letícia per dues raons bàsiques: perquè no prové de l’aristocràcia, com la predecessora en el càrrec, i perquè té un caràcter indomable que ha provocat escenes de pànic a La Zarzuela.
El centenari del ‘cop’ d’Alfons XIII
Alfons XIII no va emparar o protagonitzar directament cap cop d’estat, a diferència d’altres, però els borbonòlegs tindran un bon centenari per rememorar intrigues de palau i la baralla de galls que sovint va protagonitzar el monarca amb Primo de Rivera. El dictador havia arribat al poder amb un cop d’estat, però just el 1929 un altre cop d’estat militar, com si això fos Àfrica, el va intentar derrocar. El sector de l’exèrcit que es va rebel·lar va criticar el rei per no haver-los donat suport i per haver-se agenollat davant Primo de Rivera. Així, diuen alguns historiadors, es va començar a gestar la futura república.