El búnquer de La Zarzuela
“Jo vull ser rei” és una expressió que molts compartiríem, fins i tot les ànimes que s’alcen tossudament republicanes. Però no es tractaria de ser un rei qualsevol. Tant per tant, triaríem el que tingués més ofici i benefici, aquell a qui cap esdeveniment històric pogués moure ni un mil·límetre de la seva cadira de plata. Fixem-nos, per exemple, en l’amic Felip VI. Si no li cau, Déu no ho vulgui, un míssil de Trump en direcció a Teheran o un de l’Iran en direcció a Washington, el seu regnat perilla menys que el de Florentino Pérez al Real Madrid. El monarca va signar, amb un somriure maliciós, el nomenament de Pedro Sánchez com si fos el propi. El PSOE i el PSC són partits que sovint es proclamen d’arrel i valors republicans. L’altra formació que estarà al govern, Unidas Podemos i els Comuns, reclamaven fins fa vint-i-quatre hores un hipotètic referèndum sobre el model d’estat, però ara que toquen amb els seus propis dits –tothom té la seva Ítaca personal–una vicepresidència i un grapat de ministeris faran de la monarquia un Jordi Pujol en tota regla: “Ara no toca.”
El rei no només deu ballar d’un peu davant la submissió del nou govern de coalició al seu model d’estat, sinó pels suports que té i que fan que la seva felicitat sigui fins i tot més completa que quan s’asseu al vàter i llegeix la Constitució. ERC, l’únic partit que porta la R de república, també hi està d’acord. Al·leluia! I els bascos, sempre tan hostils respecte al seu pare i tot el que es va signar el 1978, els uns, els moderats, han votat a favor de Pedro Sánchez, i els altres, els radicals, s’han abstingut per evitar, diuen, mals majors. Veure-ho per creure-ho! I l’oposició? Aquests són, ai las, molt més monàrquics encara que els que manaran. De fet, acaben els discursos amb un “viva Espanya y viva el rey”. La Zarzuela ha esdevingut, doncs, indestructible a qualsevol crisi d’estat passada, present i futura. Felicitats!
Felip VI i Meritxell Batet, en la signatura del nomenament de Pedro Sánchez com a president
‘Sinònims’
En la sessió d’investidura alguns diputats de la dreta es van sentir insultats personalment quan el portaveu de l’esquerra abertzale va acusar la monarquia d’autoritària. “Han dit feixista al cap d’estat!”, van esclatar dirigint-se a la presidenta del Congrés. Dir-ho no ho van dir, però pensar-ho, que quedi escrit que ho pensem molts...
El rei porta coses als seus soldats
El 6 de gener, mentre molts nens i nenes obrien els regals, els soldats espanyols van celebrar la seva pasqua, una festa que recorda la presa de Menorca el 1782 juntament amb l’exèrcit francès contra els britànics. El rei, com a comandant en cap de tots els exèrcits hispànics, es va tornar a dirigir als seus homes per recordar que la Constitució continua sent sagrada. Mentrestant, un dels generals a la reserva més prestigiosos, Fulgencio Coll, ara a Vox (of course), lidera el soroll de sabres que exigeix que Pedro Sánchez sigui acusat de sedició. Benvingut al club!
Una Borbó menys
La germana del rei emèrit, Pilar de Borbó, ha mort aquesta setmana després d’una vida que ella mateixa va definir com a “molt afortunada”. Va perdre dues vegades l’ocasió d’aspirar al tron espanyol. La primera, perquè a Espanya la llei sàlica encara descartava les dones primogènites en favor dels hereus masculins, i la segona, quan es va casar amb un senyor que era aristòcrata, Luis Gómez-Acebo, però que no formava part de cap casa reial. Es va dedicar en cos i ànima, doncs, a viure una vida plena de luxe i satisfaccions i sense cap responsabilitat, molt en la línia de la seva nissaga familiar.